Navigation path

Left navigation

Additional tools

El Dia d’Europa: un moment per reivindicar els valors europeus

Maig 9th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (1 vot cast)

El dia nou de maig celebrem el Dia d’Europa, l’aniversari de la Declaració Schuman. Tal dia com avui l’any 1950, l’aleshores ministre d’Afers Exteriors francès, Robert Schuman, va proposar que els antics enemics de la Segona Guerra Mundial posessin en comú la producció de carbó i d’acer. D’aquesta manera, els materials que fins aleshores havien servit per a la guerra es convertien en un element per aconseguir la pau. És una data per a ser celebrada, una data d’un valor històric gegantí. Perquè les paraules de Robert Schumann han fet emmudir les armes als països que formen part de la Unió Europea durant prop de sis dècades, el període de pau més llarg que hem viscut mai.

El Dia d’Europa marca el moment en què els europeus vam decidir deixar de banda les nostres discrepàncies per aprofundir en allò que ens uneix. D’aquell discurs també en va néixer un mercat únic que abraça 500 milions d’habitants i que ha esdevingut el mercat més gran del món. Aquell discurs va ser el començament d’una recuperació que ha fet de la UE la primera economia mundial. D’aquelles paraules n’han brollat èxits que avui ja tenim integrats com a fets quotidians de la nostra vida: el programa Erasmus, la llibertat de moviment sense fronteres, la moneda única, etc.

Enguany, a més, celebrem el 30è aniversari de la nostra adhesió a la Unió Europea. Un moment per recordar com hem canviat durant les tres darreres dècades. Quan vam entrar a la UE, la nostra renda per càpita fregava el 72% de la mitjana europea (amb 12 països membres); avui és del 94% respecte la UE dels 28 i, en els anys previs a la crisi, vam arribar a superar en cinc punts aquesta mitjana. L’esperança de vida era de 76,4 anys el 1986, mentre que ara som dels països amb més longevitat (83,2 anys). Entremig, tres dècades d’immersió a Europa ens han deixat la participació en una moneda comuna i un saldo positiu en inversió. I és que la UE ha destinat només en fons regionals (FEDER, FSE i Cohesió) a Espanya ni més ni menys de 150.000 milions d’euros des de 1986 fins avui.

Els avenços que ens ha portat Europa es veuen ara difuminats pels estralls de les crisis que ens han colpejat des de 2008. Això és particularment cert per aquells que més n’han patit les conseqüències i que creuen que hi ha coses que es podien haver fet d’una altra manera. I segurament tenen raó. Però crec que tots ens en n’adonem que fer front a una crisi financera, econòmica, de deute sobirà i –darrerament- d’arribada massiva de refugiats és molt més difícil si estem separats que si anem junts. Aquesta és la lliçó que hem d’extreure dels moments difícils que vivim. Ara és hora, doncs, de tornar a posar la solidaritat al centre de la nostra Unió, de no deixar ningú enrere, de no buscar solucions aïllades sinó comunes, de seguir units i de reforçar els valors que ens defineixen com a europeus.

Només així podrem fer front els reptes que tenim al davant: uns reptes homèrics que ens posen a prova. Per aconseguir-ho cal que treballem cada dia, colze a colze, guiats pels nostres valors comuns, junts. I avui, Dia d’Europa, és una bona oportunitat per reivindicar-ho més fort.

El TTIP: les filtracions i els fets

Maig 2nd, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (2 vots cast)

Després de tot el soroll generat al voltant de les negociacions del TTIP arran de les suposades filtracions m’agradaria aclarir alguns conceptes que estan apareixent i que poden provocar confusions. En primer lloc, l’acord de lliure comerç entre la UE i els EUA encara s’està negociant, tot just la setmana passada es va acabar la 13a ronda de negociacions entre les dues parts. Això vol dir que encara no hi ha cap acord tancat i que per tant no hi ha cap resultat que pugui ser ni beneficiós ni perjudicial per els ciutadans europeus.
Els documents que s’han fet públics no són en cap cas el resultat de les negociacions, són simplement una juxtaposició de les posicions de les dues parts negociadores. És ben normal que en una negociació cada part tingui interessos diferents però no ens cansarem de dir que la UE mai acceptarà un acord que suposi la rebaixa dels estàndards europeus pel que fa a la protecció dels consumidors, medi ambient o seguretat alimentària. Tal com afirma la comissària de Comerç, Cecilia Malsmstrom: “En els camps de negociació on la UE i els EUA tenim posicions molt allunyades simplement no hi haurà acord”. Per posar exemples concrets podem afirmar que el TTIP no canviarà les lleis europees dels Productes Genèticament Modificats, sobre les hormones a la carn de vedella, ni limitarà la capacitat dels governs per fer lleis que protegeixin el medi ambient.
Contràriament al que s’ha dit, la indústria europea no ha tingut un accés privilegiat als documents publicats, ha gaudit del mateix nivell d’informació que altres parts interessades com sindicats, grups de consumidors o organitzacions mediambientals.
Finalment cal apuntar que la Comissió Europea, en una clara voluntat de transparència, ha publicat el seu posicionament en tots els capítols de les negociacions, les podeu trobar en aquesta pàgina web juntament amb una fitxa explicativa de fàcil comprensió. Per tant, pel que fa a la part europea no hi ha res de nou, res que no haguéssim dit of et públic entre els documents filtrats.
Tal com estem veient les negociacions per arribar a un acord de lliure comerç són llargues, nosaltres tenim clar, però, que no tancarem cap acord que no sigui beneficiós per als ciutadans europeus ni que no respecti els alts estàndards de protecció que té la UE. Seguirem treballant per complir amb el mandat que ens van fer els 28 Estats membres: arribar a un acord just i equilibrat amb els EUA en matèria comercial

Un IVA més eficaç, una fiscalitat més justa

Abril 20th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (1 vot cast)

170.000 milions d’euros és la quantitat que deixen d’ingressar els Estats membres i la UE cada any en concepte d’IVA ja sigui per frau, evasió fiscal, mala planificació o d’altres deficiències del sistema. Això és més que tot el pressupost anual de la UE, que aquest 2016 és d’uns 140.000 milions. Són diners que s’haurien d’haver invertit a crear benestar i creixement per a tothom, en serveis públics, en escoles i hospitals, en seguretat i competitivitat. Els sistemes fiscals són els pilars de la nostra economia però perquè funcionin han de ser justos, transparents i eficients; i els ciutadans i les empreses els han de percebre com a tals.

L’actual sistema de l’IVA es va crear l’any 1993, als inicis del mercat únic. Tot i que ha demostrat ser un bon instrument durant més de 20 anys (els Estats membres recapten més de 1.000 milions d’euros l’any, un 7% de la riquesa de la UE) ha arribat el moment de posar-lo al dia. Per això, la Comissió Europea ha presentat un pla per modernitzar aquest impost i ho ha fet amb tres objectius: evitar el frau, simplificar unes normes que resulten especialment feixugues per a les PIMES i les empreses en línia, i promoure el mercat únic digital.

Sistema d’IVA únic europeu
Per fer-ho possible, la proposta de la Comissió estableix els principis fonamentals per a un futur sistema d’IVA únic a la UE; una mesura que ajudaria a evitar el frau en el comerç transfronterer i permetria simplificar els mecanismes de recaptació tant per a les empreses com per als Estats membres.

Lluita contra el frau
L’altra branca de la proposta de la Comissió consisteix a adoptar mesures immediates contra el frau de l’IVA transfronterer de manera que aquest es redueixi en 40.000 milions (un 80%). La Comissió presentarà aquest mateix any propostes concretes per reforçar les eines de les quals ja disposem en la lluita contra el frau, com ara l’intercanvi d’informació entre els Estats membres.

Ajuda al comerç electrònic i les PIME
L’actual sistema d’IVA del comerç electrònic transfronterer és car i complex, tant pels Estats membres com per les empreses. Les empreses europees estan en una situació de desavantatge competitiu perquè hi ha companyies de fora de la UE que poden importar mercaderies amb exempció de l’IVA. La complexitat del sistema també fa que als Estats membres els sigui difícil garantir-ne el compliment. Per tot això, abans de final d’any la Comissió presentarà una proposta per modernitzar i simplificar l’IVA del comerç transfronterer, en el marc de l’estratègia del mercat únic digital. Una de les coses que permetrà la reforma és que les publicacions electròniques es puguin beneficiar dels mateixos tipus reduïts d’IVA que les publicacions físiques. A més, el 2017 la Comissió presentarà un paquet de simplificació de l’IVA pensat específicament per a les PIMES, amb l’objectiu de donar suport al creixement de les petites i mitjanes empreses i facilitar-los el comerç transfronterer.

Més autonomia pels Estats membres
Actualment els països de la UE han d’ajustar-se a una llista predefinida de béns i serveis que poden beneficiar-se d’un tipus nul o reduït d’IVA. La Comissió vol revisar aquest marc i donar més flexibilitat als Estats membres a l’hora de triar a què s’aplica l’IVA reduït. Per això proposa dues opcions: la primera consistiria a mantenir el tipus normal mínim del 15% i revisar periòdicament, en consulta amb els Estats membres, la llista de béns i serveis que es poden acollir als tipus reduïts. L’altra opció consistiria a eliminar la llista i deixar la tria en mans dels Estats, introduint salvaguardes que permetin evitar el frau i la competència fiscal deslleial al mercat únic. En tots dos casos, la proposta preveu mantenir els tipus nul i reduït d’IVA que s’apliquen actualment.

“Com a comissari europeu tinc una missió: lluitar per una fiscalitat més justa i més efica per a les empreses, els consumidors i els Estats membres”. Són les paraules del comissari d’Economia i Fiscalitat, Pierre Moscovisci, en presentar aquesta proposta de modernització de l’IVA.Una proposta que marca l’inici d’un camí en el qual hem demanat que ens acompanyin la resta d’institucions de la UE, els Estats membres i òrgans consultius com ara el Comitè Econòmic i Social. El que hem fet és posar unes bases, donar el tret de sortida i assenyalar la meta on hem d’arribar, però aquesta no serà una cursa en solitari sinó que necessitarem treballar plegats. El trofeu s’ho val perquè amb un sistema d’IVA més transparent, millor orientat per a les empreses i menys vulnerable al frau, tots hi guanyarem.

Aquest article ha estat publicat al diari Via Empresa.

 

 

Europa, les ciutats i els refugiats

Abril 8th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (1 vot cast)

Aquest dimarts un grup d’alcaldes de diferents ciutats europees entre els quals l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau,  s’han reunit a Brussel·les amb la comissària de Política Regional, Corina Cretu; i el comissari de Migració, Dimitris Avrammopoulos, per debatre sobre el paper de les ciutats en el principal repte que afronta avui Europa: la gestió de la crisi de refugiats. Jo mateix m’he reunit amb Colau aquesta setmana a Barcelona i n’hem parlat. D’una cosa n’estic segur: Barcelona i altres ciutats europees han demostrat una gran solidaritat envers els refugiats. Com a barceloní estic orgullós que la meva ciutat es mostri disposada a acollir persones que fugen de l’horror de la guerra. És el mateix esperit que he trobat a altres ciutats i pobles que he visitat i que mostren que els valors europeus que avui reivindiquem per fer front a aquesta crisi han estat ben compresos a nivell local.

Les ciutats juguen un paper clau en aquesta crisi i sobretot en la integració dels refugiats en la nostra societat. Temes tan importants com l’allotjament, l’educació, l’ocupació… recauen sovint directament en els ens locals i per això és de vital importància que Europa escolti els alcaldes, que els doni també el suport que necessiten.

D’això tractava la taula rodona que va reunir a Brussel·les els dos comissaris i diversos alcaldes o representants de ciutats com ara París, Roma o Atenes. Una reunió durant la qual la Comissària Cretu va explicar que per primera vegada els municipis europeus disposen de 15.000 milions d’euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, els coneguts fons FEDER, que poden gestionar directament; i va emplaçar als batlles de les ciutats a utilitzar-los per dissenyar i implementar bones polítiques d’integració.

La crisi dels refugiats, ha mostrat clarament que el principi de subsidiarietat està ben viu a la dinàmica europea. La crisi dels refugiats només es pot resoldre a nivell comunitari, amb un compromís fort dels Estats membres per aplicar la solidaritat europea i acollir la part de refugiats que els pertoca. Però aquests refugiats acabaran arribant finalment als pobles i a les ciutats. I cal ajudar els municipis a fer realitat els valors europeus per a cada refugiat i per a cada refugiada, per a cada nen i cada ancià, per a cada malalt, per a cada víctima de la guerra. Si la crisi dels refugiats té una solució europea, aquesta solució també serà municipal.

Europa víctima del terrorisme

Marc 23rd, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (3 vots cast)

Avui el meu bloc només pot parlar d’aquest tema. Europa ha rebut un atac terrorista. No només perquè les bombes hagin colpejat el cor del barri europeu o l’aeroport de la capital comunitària. Han colpejat Europa sencera, perquè quan hi ha un atemptat d’aquesta mena el que està al punt de mira dels terroristes és una civilització, una manera de fer, uns valors que compartim. Tant hi fa si l’atemptat és a Madrid, a Paris o a Brussel·les. És un atemptat a Europa.

Avui però toca expressar la nostra solidaritat amb la gent de Brussel·les, amb els nombrosos ferits, amb les famílies i els éssers estimats d’aquells que han estat cruelment colpejats per les explosions a l’aeroport de Zaventem i a l’estació de metro Maelbeek. Cal també donar el nostre suport i solidaritat a les autoritats i al poble belga, que han hagut de fer front a aquesta tragèdia. Cal estar al costat de les forces de seguretat, del personal dels hospitals, dels serveis d’emergència i de tots els que han ajudat i segueixen ajudant a les víctimes.

Bandera europea a la seu de la UE a Barcelona.

La bandera europea oneja des d’ahir a mig pal a la seu de les institucions de la UE a Barcelona.

Als que treballem a les institucions europees, els atacs ens han afectat particularment. Però com a ha dit el president Juncker; no ens han fet por. La vida ha seguit a la Comissió. Hem celebrat la nostra roda de premsa diària, hem seguit treballant amb el cor a la mà. I seguirem amb la nostra feina, per fer front a l’amenaça terrorista junts i per aportar solucions europees als desafiaments que ens concerneixen a tots.

I tots inclou a la gent d’arreu del món. També volem ser solidaris amb els ciutadans d’Istanbul, que acaben de patir un atemptat similar fa amb prou feina un parell de dies. I amb tants i tants llocs, com ara Síria, on el terrorisme o la guerra colpegen de forma quotidiana. El nostre suport també és per a ells, perquè la solidaritat i la pau són els valors fonamentals de la Unió Europea. Els valors que el terrorisme ataca, els valors que estem més decidits que mai a defensar.

Una resposta sense precedents davant d’una crisi sense precedents

Marc 4th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (2 vots cast)

La crisi de refugiats que està vivint Europa requereix mesures excepcionals que fins ara no havíem necessitat i per les quals, cal reconèixer-ho, no estàvem prou preparats. La UE és un dels actors clau en ajuda humanitària a tot el planeta, però fins ara no estava equipada per donar una resposta ràpida i àmplia a les crisis humanitàries que es produeixen dins del territori europeu. L’arribada massiva de refugiats ha canviat totalment l’escenari.

Aquesta setmana la Comissió ha presentat una proposta per crear un mecanisme d’ajuda d’urgència en cas de crisi humanitària dins de la UE. Es tracta d’un instrument dotat amb 700 milions d’euros durant els propers 3 anys i que es destinarà, sobretot, al subministrament d’aliments, serveis sanitaris, allotjament, protecció o educació dels refugiats que arriben a Europa. Aquesta proposta de la Comissió es basa en el valor europeu fonamental, la solidaritat, i el volem tenir llest el més aviat possible perquè tal com va dir ahir el comissari Stylianides: ” no podem perdre ni un segon en el desplegament de tots els mitjans possibles per evitar el patiment humanitari dins de les nostres fronteres”

Que aquesta proposta de resposta a crisis humanitàries arribi ara no vol dir que fins ara no s’hagi fet res per ajudar a totes aquelles persones que travessen les nostres fronteres buscant refugi. Al contrari, durant el darrer any la UE ha mobilitzat més de 10.000 milions d’euros per donar resposta a la crisi i ajudar els països més afectats. No obstant, els instruments de què disposàvem, com el Fons d’Asil, Migració i Integració o el Fons de Seguretat Interior, no havien estat dissenyats per fer front a una crisi d’aquestes dimensions .

Una altra de les eines que s’ha activat en el darrer any és el Mecanisme de Protecció Civil de la UE, un sistema que permet mobilitzar suport material com tendes, mantes, hospitals de campanya, etc. tant dins com fora de la Unió Europea a través de les aportacions voluntàries dels Estats. En aquesta crisi, el Mecanisme de Protecció Civil s’ha activat a Croàcia, Grècia, Eslovènia i Sèrbia; aquests països han rebut un total de 780.000 articles provinents de 15 Estats membres entre els quals Espanya.

Això però només pot complementar el sistema de recolocació, que avança més lentament del que tots desitjaríem. Entren tant, cal que el mecanisme d’emergències davant de crisis humanitàries es posi en marxa el més aviat possible per pal·liar el patiment de tantes i tantes persones que arriben a Europa fugint de la guerra i de la crueltat dels seus països.

Allà on els projectes i les inversions es troben

Febrer 3rd, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

Fa poc més d’un any el president Juncker va llançar el “Pla d’Inversions per Europa”, un projecte que va néixer amb la voluntat de donar resposta a la primera prioritat d’aquest executiu: creixement, ocupació i inversió.

Avui el balanç que en fem és bo: s’han aprovat un total de 42 projectes d’infraestructures i innovació i s’han signat 84 acords de finançament amb pimes. Espanya ocupa el quart lloc en el rànquing de països a l’hora d’aconseguir fons del Banc Europeu d’Inversions i del Fons Europeu d’Inversions: s’hi han aprovat 6 projectes relacionats amb el transport, l’energia i la innovació; i s’han signat 3 acords per al finançament de pimes. (En aquest enllaç hi trobareu més informació sobre els projectes)

L’anomenat “Pla Juncker” té l’objectiu d’ajudar a mobilitzar un total de 315.000 milions d’euros en tres anys. Per aconseguir-ho, la Comissió està treballant en la construcció d’un portal web que facilitarà la trobada entre aquelles empreses o institucions que tinguin pensat un projecte a la UE i els inversors de tot el món que cerquen un rendiment pels seus diners.

Aquest portal, que actualment es troba en fase de prellançament, servirà per donar visibilitat als projectes que es volen dur a terme a Europa i fer-los publics als possibles inversors. Des d’ara mateix, però, totes aquelles empreses o institucions que tinguin un projecte al cap ja poden omplir i enviar aquest formulari.EIPP_twitter_muted

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Es podran publicar en nou portal tots aquells projectes que tinguin un valor de com a mínim 10 milions d’euros, que s’espera que s’iniciïn en els propers 3 anys, que siguin promoguts per una entitat pública o privada establerta en un Estat membre de la UE i que siguin, és clar, compatibles amb les lleis europees i nacionals.

Es preveu que en pocs mesos aquet web sigui plenament operatiu. Es tracta d’un lloc de trobada entre promotors i inversors, una oportunitat perquè Europa recuperi el ritme d’inversions i això ajudi a generar creixement i ocupació a la UE.

París: la història sobre un acord històric

Desembre 21st, 2015
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

El Passat dia 12 ens va deixar una bona notícia, una notícia per a la història d’Europa i, sobretot, per a la història del nostre planeta. Després de gairebé dues setmanes de negociacions, 195 països van arribar a un acord vinculant per aturar l’escalfament global en la cimera pel clima que es va celebrar a París, la COP21. A la UE vam rebre la notícia com una doble victòria, per una banda l’oportunitat de deixar un món millor a les futures generacions, i per l’altra la demostració del lideratge europeu en la lluita contra el canvi climàtic.

En grans línies, l’acord de París consisteix en mantenir l’escalfament global per sota dels 2ºC i en el compromís de tots els països de reunir-se cada cinc anys per actualitzar els objectius i per donar informació transparent sobre què s’està fent per aconseguir aturar el canvi climàtic. El 12 de desembre del 2015, doncs, passarà a la història: després de la limitada participació mundial en els acords de Koto, i del fracàs que va suposar la cimera de Copenhaguen el 2009 on  no es va assolir un acord polític; finalment la comunitat internacional s’ha posat d’acord per prendre mesures i fer front a una de les grans amenaces del nostre temps. L’acord de París és el primer gran acord multilateral del segle XXI i el primer veritable acord mundial per al clima.

I tal com va dir el comissari Arias Cañete, “París és molt més que un acord, la història de París també va sobre la diplomàcia, la geopolítica i la influència”. I és que l’acord de París és el resultat final de molts anys de feina, sovint invisible, de la Unió Europea:

Primer cal explicar que des de fa molts anys la UE ha pres mesures per reduir les emissions de Co2. L’any 2007 vam decidir que l’any 2020 havíem d’haver reduït en un 20% el nivell d’emissions respecte les del 1990. Avui, al 2015, amb l’ajuda de les nostres polítiques i dels diners destinats a la recerca en aquest àmbit, les emissions  ja han caigut un 23% mentre que el PIB europeu ha crescut un 46%. Al 2014 vam anar més enllà en les nostres ambicions i vam establir l’objectiu de reduir en un 40% les emissions de cara l’any 2030.

I quines lliçons en podem treure? quines conclusions hem pogut dur a la cimera de París?  Doncs en primer lloc que la reducció de les emissions de Co2 pot, i de fet hi va, anar acompanyada d’un augment de l’activitat econòmica, i en segon lloc que és possible posar d’acord un conjunt de països amb diferents nivells d’emissions per assolir un objectiu comú.

D’aquesta manera vam arribar a París, amb el convenciment que per molts esforços que fes la UE en la lluita contra el canvi climàtic, nosaltres sols no podríem solucionar el problema, i amb la certesa que per arribar a un acord important calia comptar amb la voluntat i el compromís dels països emergents ni dels que lideren el rànquing de les emissions. L’acord de París ha estat la culminació de molts anys de feina, de diplomàcia i  de converses  liderades per la UE per aconseguir que el creixement global sigui més sostenible i  per garantir que les futures generacions viuran en un planeta més saludable. La transició cap a una economia descarbonitzada és un fet, una realitat i a Europa volem liderar-la am

Respostes creatives i eficients per millorar el medi ambient

Novembre 25th, 2015
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (1 vot cast)

I si les depuradores d’aigua de les ciutats poguessin generar energia en comptes de consumir-ne? I si els taps de suro usats es reutilitzessin per tractar les aigües residuals de la indústria del vi o fins i tot per generar gas? I si aprofitéssim els residus de les foneries de ferro per fer rajoles ceràmiques? Les bones respostes sorgeixen quan ens sabem plantejar les preguntes adequades i això és el que han fet els responsables dels projectes ambientals que es posaran en marxa a Catalunya gràcies al programa LIFE de la UE. Cinc equips científics miraran de donar la millor resposta a aquestes i d’altres qüestions que afecten el medi ambient i els recursos naturals i que, per tant, ens afecten a tots.

El programa LIFE de la UE finança des de fa més de vint anys iniciatives de millora ambiental, protecció de la biodiversitat, eficiència energètica i lluita contra el canvi climàtic. Es busquen, sobretot, projectes innovadors que puguin marcar noves pautes i aconseguir un impacte a nivell europeu. Respostes creatives i eficients a preguntes agosarades i pertinents.

 

Idea tree graphic over countryside

Aquest és el cas dels cinc nous projectes que es duran a terme a Catalunya amb el suport del programa LIFE. En total, el finançament que hi destinarem des de la UE supera els 4,3 milions d’euros i la inversió que representen els 5 projectes junts és de més de 7 milions. A nivell europeu s’han aprovat 96 projectes LIFE, amb un pressupost total de 264,8 milions d’euros. Però més enllà de les dades econòmiques, el que resulta interessant és comprovar el potencial d’aquests projectes, que a la coneguda premissa ambiental de reciclar, reutilitzar i reduir, hi han afegit el component de la innovació.

Així, la Universitat Autònoma de Barcelona, desenvoluparà el projecte LIFE SAVING-E, que consisteix en el disseny d’una depuradora d’aigües residuals urbanes que generi més energia de la que consumeix. Per fer possible aquest projecte es construirà una instal·lació pilot a Rubí, on s’assajarà un procés de tractament biològic i d’eliminació de nitrogen de manera que la majoria de la matèria orgànica es pugui destinar a la producció de biogàs. D’aquesta manera, a més de millorar l’eficiència energètica de les plantes, es reduiran els vessaments de nitrogen i les emissions de gas d’efecte hivernacles.

Un altre exemple de projecte aprovat recentment és el que durà a terme la Universitat Politècnica de Catalunya (LIFE ECORWASTE), que s’ha proposat demostrar que el suro usat de les ampolles de vi es pot reutilitzar com a material absorbent per al tractament de les aigües residuals de la indústria vinícola, i també com a substrat per a la producció de gas de síntesi. En aquest cas  també es construirà un centre pilot de gasificació en el qual s’espera poder tractar fins a 10kg de residus al dia i recuperar l’energia gràcies al procés de producció de gas.

També es basa en la recuperació i reutilització de residus el projecte que coordinarà la Fundació CTM Centre Tecnològic de Manresa, que es proposa fer servir els residus de les forneries de ferro per a la producció de ceràmica. D’aquesta manera, s’aconseguiria millorar la competitivitat dels dos sectors (foneries fèrries i ceràmica) i es reduiria l’impacte ambiental. Els responsables del projecte, anomenat LIFE FOUNDRYTILE, calculen que amb aquest sistema, la indústria ceràmica europea podria absorbir més del 70% dels residus que es generen en el sector de la foneria fèrrica.

Hi ha més exemples de projectes, tant a Catalunya com arreu de la UE, i us convido a conèixer-los a través d’aquest enllaç i de la pàgina del programa LIFE. Hi trobareu solucions innovadores de les quals tots ens en beneficiem o ens en podrem beneficiar algun dia. Per això des d’aquí vull donar les gràcies a aquells que saben fer-se les preguntes adients i estan disposats a afrontar els reptes per obtenir la millor resposta.

Un any de la Comissió Juncker

Novembre 3rd, 2015
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

El dia 1 de novembre va fer un any que la Comissió Juncker va entrar en funcions. Els reptes que Europa té per endavant i, sobretot, la dramàtica situació de la crisi de refugiats fa que no sigui un moment per a grans eufòries ni celebracions. Però sí que és un moment per mirar enrere i analitzar què s’ha fet durant aquest any, en quins temes hem avançat i què hem de fer durant els propers 12 mesos.

Quan Juncker va assumir la presidència de l’executiu ja va avançar que aquesta seria una Comissió “Política” i va definir les 10 prioritats que marcarien el seu mandat. Com no podia ser d’una altra manera la primera prioritat és el foment del creixement, l’ocupació i la inversió en el si de la UE. Però entre les altres 9 prioritats hi podem trobar temes que són de plena actualitat i que ens afecten molt directament com el disseny d’una Agenda de Migració, la negociació del TTIP o la creació d’una Unió Energètica.

Durant les seves primeres setmanes de vida, la Comissió va llançar l’anomenat ‘Pla Juncker’, un pla d’Inversió de 315.000 milions d’euros; avui ja podem dir que hi ha projectes concrets que s’estan duent a terme gràcies a aquest pla i encara n’han de venir molts més. També durant aquest any la Comissió ha postat les bases per a la Unió Energètica, un Mercat Únic Digital, la Unió de Mercats de Capital i un sistema d’impostos corporatius justos i eficients. Pel que fa a un dels temes d’actualitat, les negociacions del TTIP, la Comissió ha treballat per fer-les més transparents, una de les demandes dels ciutadans, i per convertir la UE en un actor de pes en el panorama internacional.

Durant aquest primer any Europa ha fet front a dues grans crisis, la de l’euro, amb Grècia a l’epicentre, i la dels refugiats. En ambdós casos la Comissió ha treballat de manera continuada i obstinada per coordinar la resposta europea i donar solucions a problemes que han posat Europa i el projecte europeu en el punt de mira, fins i tot alguns l’han posat en dubte.

No és hora de celebracions, però sí que és moment de fer balanç. Tenim una Comissió Europea que rendeix comptes davant dels ciutadans, per això els membres del que ja diem #TeamJuncker, han aparegut un total de 138 vegades a la sala de premsa del Berlaymont, això es tradueix en una mitjana de més de dos cops per setmana, s’han dirigit 58 vegades davant del Ple del Parlament Europeu i han participat en 45 diàlegs ciutadans. I els vicepresidents Katainen, Dombrovskis i Sefcovic han recorregut diferents ciutats europees per explicar a totes les parts implicades el Pla Juncker, el Semestre Europeu i la Unió Energètica respectivament.

Fa un any que la Comissió Juncker va entrar en funcions i d’aleshores ençà Europa ha hagut, i està fent front a grans reptes. Reptes com el de la crisi migratòria que requereixen una resposta immediata i contundent. La Comissió Juncker seguirà treballant com fins ara, com a ha fet durant el seu primer any per donar resposta als grans temes europeus.