Navigation path

Left navigation

Additional tools

Per què cal una Unió Energètica?

Octubre 24th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 4.0/5 (1 vot cast)

Perquè cal una Unió Energètica? Aquí cinc arguments, que són els cinc pilars de la transformació del sistema energètic que ha emprès la UE. Seguretat energètica: importem la meitat de l’energia que consumim i això ens fa massa vulnerables en termes econòmics i polítics. Cal un mercat plenament integrat que permeti que l’energia que sobra en un país es pugui consumir en un altre, doni més opcions als consumidors i faci abaixar els preus. L’eficiència energètica, per reduir la dependència i ser més competitius; i la descarbonització, amb mesures per impulsar les renovables i perquè l’energia que es genera localment pugui ser absorbida per la xarxa de manera fàcil i eficaç. Finalment, la recerca i la innovació: la tecnologia de les renovables ocupa més d’un milió de persones a la UE, genera 130.000 milions d’euros i la UE concentra el 40% del total de patents del sector. Europa té el talent, l’experiència i la motivació per mantenir i reforçar aquest lideratge.

Article publicat al butlletí d’Europe Direct Tarragona

 

Les fronteres de la UE són responsabilitat de tots

Octubre 13th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

Un dels grans èxits de la Unió Europea ha estat l’eliminació de fronteres interiors. Amb la creació del mercat únic es van permetre la lliure circulació de bens, serveis, capitals i persones, i amb la signatura del tractat de Schengen, també l’eliminació dels controls fronterers. Tots ens hem acostumat a viatjar per Europa amb les mans a la butxaca, sense passaport, ni visats, amb la mateixa llibertat amb la que ens movem dins els nostres Estats membres.

L’eliminació de les fronteres interiors implica que ara tots tenim unes fronteres exteriors comunes. Qui arriba, posem per cas, a l’aeroport de Munich, no només entra a Alemanya, sinó que també ho fa Europa. Amb la creació de l’espai Schengen, tots els Estats membres confiaven en el control fronterer dels seus socis comunitaris, però per desgracia, l’arribada massiva de refugiats i immigrants, ha posat sota pressió moltes fronteres europees, en especial les dels països costaners. Només cal recordar que el mes d’octubre del 2015 arribaven a Grècia, de mitjana, 10.000 refugiats diaris.

És impossible practicar una política migratòria i de refugiats responsable, lluitar contra el crim organitzat i preservar al mateix temps la llibertat de moviment sense un control efectiu de les nostres fronteres exteriors. És un problema europeu que precisa una resposta europea. Nou mesos enrere, la Comissió va fer la proposta per a crear la Guàrdia Europea de Costes i Fronteres. Gràcies a l’aprovació del Consell i del Parlament en un temps rècord, aquesta nova guàrdia ja és una realitat.

En la seva declaració de 1950, Robert Shcuman va dir: ” la unitat d’Europa no es farà de cop ni mitjançant un pla únic: es farà mitjançant realitzacions concretes i, primer de tot, creant una solidaritat de fet“. La Guàrdia Europea de Costes i Fronteres posa en pràctica el principi de la solidaritat de fet amb els països fronterers per a benefici de tots.

El nou cos comptarà amb un equip de 1.500 persones que s’ocuparan de facilitar les tasques de cerca i salvament al mar, controlar els fluxos migratoris, gestionar les fronteres exteriors i oferir ajuda operacional i tècnica als Estats membres i a les agències europees existents en la seva tasca guarda-costanera. El nou cos continua la feina que fins ara feia Frontex. Cal recordar que des del 2015 les operacions de la UE al mar mediterrani han contribuït a salvar la vida de més de 400.000 persones i han desactivat 303 embarcacions utilitzades per xarxes de criminals traficants de persones.

Si volem una Europa que ens protegeixi i que vetlli per la nostra seguretat, necessitem una gestió comuna de les nostres fronteres. Si volem que l’espai Schengen funcioni i poder moure’ns sense controls interiors és necessari millorar la protecció de les fronteres exteriors. El nou cos suposa un pas de gegant en aquesta direcció.

Propostes per millorar l’estat de la Unió

Setembre 14th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

Molt probablement la paraula «Soteu» significa ben poc per a la majoria de vosaltres. És un acrònim angles que vol dir «estat de la Unió Europea». El Soteu o discurs anual sobre l’estat de la Unió és un dels moments crucials del calendari polític europeu. L’edició del 2016, que el president de la Comissió Europea ha pronunciat davant l’eurocambra el passat 14 de setembre, ha despertat una expectació mediàtica sense precedents potser perquè la UE no es troba en el seu millor moment.

El Brèxit, la crisi econòmica, els atacs terroristes o l’arribada massiva de refugiats han sotmès la Unió a pressions sense precedents que precisen d’una redefinició d’Europa. Per aquest motiu, el president Juncker ha fet una crida aferrissada en defensa de la unitat perquè la Unió Europea respongui a les necessitats reals dels ciutadans. En paraules seves, «hem d’oferir una Europa millor, una Europa que protegeixi i preservi la manera de viure dels europeus, que doni poder als nostres ciutadans i que els defensi dins i fora de les nostres fronteres».

Segons la meva lectura personal, el discurs del president Juncker presenta una Europa més social, que cerca el creixement econòmic sense renunciar al model social europeu; en segon lloc, proposa mesures per reactivar l’economia i completar el mercat interior en molts àmbits: inversions, sector digital, energia o capitals; finalment, l’Europa de Juncker serà una Europa que se centri en les coses grans, en aquelles en què hi aporta més valor afegit. Això vol dir unió econòmica i monetària, seguretat o política exterior i de defensa.

Aquesta visió d’Europa no és purament filosòfica, sinó que es concentra en mesures ben concretes per als propers dotze mesos. Per exemple:

  • Ocupació i creixement: «Europa ha d’invertir en els seus joves, en les persones desocupades i en les empreses emergents (start-ups); avui proposem duplicar la durada i la capacitat de finançament del Fons europeu d’inversions estratègiques».
  • Connectivitat: «Avui proposem que el 2020 tots els pobles i ciutats d’Europa estiguin  equipats amb connexió wifi gratuïta a les principals zones d’activitat».
  • Drets d’autor: «Vull que els periodistes, editors i autors cobrin per la seva feina independentment del fet que l’hagin feta en uns estudis o en a la sala d’estar de casa, tant si es difon on line, com off line».
  • Unió dels mercats de capital: «Una economia gairebé totalment depenent dels crèdits bancaris és perjudicial per a l’estabilitat financera; també és perjudicial per als negocis com hem pogut comprovar durant la crisi financera; és per aquest motiu que és urgent agilitzar la creació de la unió dels mercats de capital; avui la Comissió posarà damunt taula un full de ruta concret per fer-ho».
  • Migració: «Avui engegarem un pla d’inversió exterior ambiciós per al continent africà i per als nostres països veïns, que tindrà el potencial per atreure inversions per valor de 44 000 milions d’euros, una xifra que pot arribar fins als 88 000 milions si també hi contribueixen els Estats membres».
  • Seguretat: «Defensarem les nostres fronteres amb una nova guàrdia costanera i fronterera».
  • Defensa: «Per tenir una defensa europea forta, la indústria de defensa europea ha d’innovar; és per això que proposem que abans no acabi l’any hi hagi un fons europeu de defensa per accelerar i promoure la recerca i la innovació en aquest àmbit».

El discurs sobre l’estat de la Unió dóna el tret de sortida al diàleg entre el Parlament i el Consell per preparar el programa de treball de la Comissió per a l’any vinent. És el punt de partida d’un any intens que pot marcar el començament d’una nova Europa.

Podeu llegir el text del SOTEU aquí

 

Els tractats comercials de la UE: molt més que creixement econòmic

Setembre 1st, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

El 90% del creixement econòmic mundial dels propers anys es produirà fora de la Unió Europea, segons el World Economic Outlook del Fons Monetari Internacional. En efecte, només cal veure l’enorme tirada de les economies emergents per entendre que si volem reactivar la nostra economia i crear ocupació hem d’aprofitar la demanda de productes i serveis que generarà aquest creixement econòmic a l’Àsia, a Amèrica i a d’altres parts del món. La política comercial de la Unió Europea cerca precisament això i per veure si aquest objectiu es compleix, més que especular sobre possibles resultats d’acords que encara no s’han signat, com és el cas del TTIP, val la pena fer una mirada enrere i comprovar quin ha estat el resultat dels acords més recents que han entrat en vigor.

Ara fa just cinc anys, el juliol del 2011, la UE signava un acord de lliure comerç amb Corea del Sud. Un informe de la Comissió Europea fa balanç d’aquests primers cinc anys de vigència de l’acord i en voldria extreure unes quantes dades: les exportacions europees cap a la República sudcoreana han augmentat un 55%; el dèficit comercial de la UE amb aquest país s’ha convertit, desprès de l’acord, en superàvit; el comerç bilateral va arribar al seu màxim històric el 2015 amb un valor de 90.000 milions d’euros, i les empreses europees s’han estalviat més de 2.800 milions d’euros amb la reducció o la supressió dels drets de duanes. La por d’una arribada massiva de productes coreans, com ara automòbils, no s’ha materialitzat i, en canvi, les vendes de cotxes europeus a Corea del Sud s’han triplicat. A més a més, aquest acord ha obert noves possibilitats d’exportació per a pimes europees en els sectors de l’alimentació, les begudes, la ceràmica o els envasos, entre d’altres. Els números són prou reveladors i les conseqüències fàcilment deduïbles: quan les empreses europees exporten més i estalvien en despeses administratives poden invertir en desenvolupament industrial i d’aquesta manera estimular el creixement i crear nous llocs de treball.

Però amb això no n’hi ha prou. La Unió Europea està compromesa amb el desenvolupament social i la protecció del medi ambient i cal que ho reflecteixin els seus acords comercials. L’acord UE-Corea protegeix el dret de cadascuna de les parts a establir els seus propis nivells de protecció en matèria laboral i mediambiental i, alhora, permet la col·laboració per millorar les condicions en aquests àmbits, salvaguardant la sobirania regulatòria de les autoritats respectives. Aquesta idea del comerç com a motor no només de creixement econòmic, sinó d’estàndards ambientals i socials a nivell global, és el que pretén promoure la Comissió Europea amb l’estratègia ‘Trade for all’ (Comerç per a tothom) que es va presentar a finals de 2015 i que marca el camí que han de seguir els nous acords comercials de la UE.

L’acord amb Corea del Sud, tot i que anterior a aquesta estratègia, també va més enllà dels beneficis econòmics i ja incorporava valors socials i ambientals. Així, la UE i Corea del Sud han impulsat arran d’aquest acord diverses iniciatives per assegurar la ratificació i aplicació en la pràctica de normes laborals de la OIT; o per fer front a la tala il·legal de boscos, entre d’altres. Una de les iniciatives més recents, anunciada tot just fa una setmana, és un projecte de cooperació dotat amb 3,5 milions d’euros per crear un sistema nacional d’intercanvi d’emissions a la República de Corea, que serà el primer de l’est asiàtic i que funcionarà com una eina essencial per al control i la reducció d’emissions industrials contaminants.

Així doncs, els primers resultats cinc anys després de l’entrada en vigor de l’acord amb Corea del sud mostren l’enorme potencial de la política comercial per crear creixement i ocupació. Uns resultats que, a més, s’aconsegueixen sense necessitat de més despesa pública. És evident que cal tenir una bona política comercial; equilibrada, respectuosa amb el medi ambient i amb els drets laborals. En aquest sentit, el debat públic que s’ha generat arran de les negociacions de l’acord de lliure comerç amb els Estats Units, el TTIP, és positiu perquè demostra l’interès i la implicació de la societat, i pot ajudar a millorar la orientació de la política comercial i a aconseguir uns acords millors per a tothom. Però no hem de perdre de vista l’enorme potencial del comerç internacional per obrir-nos al món; per defensar la nostra economia i crear ocupació; per exportar els nostres productes, els nostres serveis, i –per què no- també els nostres valors.

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Article publicat al Diari Ara el 30 de juliol de 2016

Les oliveres mil·lenàries del Sénia: història viva d’Europa i projecte de futur

Juliol 25th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 3.4/5 (5 vots cast)

Les arrels clavades a la terra que la va veure néixer fa 1.700 anys. El tronc imponent, contornejat pel pas dels segles, entapissat de corbes, nusos i forats. Les branques donant encara un fruit que ja collien els nostres avantpassats romans. L’olivera Farga de l’Arion, d’Ulldecona, és un monument viu que ret homenatge al passat però que, alhora, ens ensenya a projectar futur.

Foto: Santi Martorell

L’olivera Farga de l’Arion d’Ulldecona té una edat estimada de 1.701 anys. Foto: Santi Martorell

Perquè la conservació de les oliveres mil·lenàries del Sénia –la de l’Arion és una de les més de 4.000 que hi ha a la zona – és una iniciativa que no només mira enrere, sinó que aprofita tot el potencial d’un paisatge únic per posar en valor el territori i generar noves oportunitats. Aquests arbres monumentals, amb els seus camps voltats de murs de pedra, són un atractiu turístic de primer ordre –el Sénia té la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món-, però també un actiu per al sector agrícola i alimentari, així com per a la restauració i el comerç local. De les seves olives se n’extreu un oli d’altíssima qualitat que estan començant a comercialitzar cooperatives i empreses de la zona. S’ho imaginen? Un oli fet amb el fruit d’oliveres que han vist passar segles i civilitzacions, en plena Via Augusta romana!

És per això que el paisatge d’oliveres mil·lenàries del Sénia va ser guardonat amb el Premi de Patrimoni Cultural de la UE Europa Nostra i la tasca que fan la Mancomunitat Taula del Sénia i l’Associació Territori Sénia ha obtingut el reconeixement internacional. El jurat del Premi de Patrimoni Cultural de la UE va destacar “la importància històrica de les oliveres i l’esforç conjunt per preservar i millorar aquest paisatge cultural únic”, així com el fet que el projecte de conservació s’hagi realitzat “en un territori multiregional”, amb la cooperació dels governs de tres comunitats autònomes (Catalunya, el País Valencià i l’Aragó), administracions locals i entitats públiques i privades.

Visitaré el paisatge històric de les oliveres del Sénia i els museus d’oliveres mil·lenàries de l’Aron, a Ulldecona, i Pou del Mas, a la Jana, en una trobada amb els responsables de la Mancomunitat Taula del Sénia el proper 27 de juliol. Serà un honor conèixer de primera mà aquest projecte, que és un exemple a seguir, una mostra del que anomenem ‘bones pràctiques’ que tant ens agraden a les institucions europees. Perquè, n’estem convençuts, l’intercanvi d’experiències i la cooperació a diferents nivells és l’adob ideal perquè fructifiquin idees i propostes que ajuden a millorar la vida dels ciutadans.

L’olivera és un símbol de la cultura mediterrània i europea. També una branca d’olivera, al bec d’un colom blanc, representa la pau. I és l’anhel de pau i de bastir junts un futur millor per a tots el que ha impulsat, des dels seus inicis, el projecte de construcció europea. Les oliveres del Sénia, que han vist com els europeus som capaços del millor –unir-nos per preservar uns valors comuns de pau, solidaritat i respecte a la diversitat- i del pitjor – destruir-nos mútuament en guerres fratricides- en són testimoni . Val la pena que no ho oblidem.

La mirada crua

Juliol 1st, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (1 vot cast)

En la Història de l’Art, es coneix com a pietà una temàtica molt recorrent en el Renaixement en la que es retrata a la Mare de Déu sostenint el cos mort del seu fill. Imatges dramàtiques i escultures patètiques de grans mestres de la història amb una captivadora bellesa. Tot i això, ni les precises pinzellades de Rubens o Tiziano, ni les corbes de marbre blanc d’en Miquel Àngel, transmeten l’inefable dolor d’una mare com ho fa la pietà contemporània amb la que en Samuel Aranda va sobtar al món l’any 2011. La imatge d’una mare iemenita amb el seu fill ferit als braços que sintetitzava en un sol fotograma tota la cruesa i la gelor dels conflictes.

1328870096_0

Foto de Samuel Aranda guanyadora del World Press Photo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I és que, de vegades, en la tasca periodística també val més una fotografia que no pas mil paraules. I l’Aranda, de gelar el cor amb fotos, en sap molt. Els darrers anys, s’ha dedicat a captar amb el seu objectiu el patiment d’aquells refugiats i refugiades que, fugint de la guerra, lluiten per arribar a Europa. Una tasca que, per als que treballem a les institucions, ens impedeix oblidar com d’important és seguir treballant per intentar evitar la crueltat d’aquests viatges fins a les nostres fronteres.

El Samuel Aranda, que ha ocupat portades del The New York Times, que va guanyar el prestigiós premi fotoperiodístic World Press Photo, ha portat el talent català i europeu més enllà del nostre continent, i ha il·lustrat amb la seva mirada crua històries que no havien de passar desapercebudes. La feina del fotoperiodisme ha de ser informativa, creativa i sintètica. Saber conjugar els tres factors en la mil·lèsima de segon en que la història passa per davant del teu objectiu és un talent massa poc reconegut, però molt necessari en aquest món digital plegat d’imatges.

A la Comissió Europea en som molt conscients de la realitat a Síria, a l’Egeu, a Lampedusa, a Ceuta i Melilla. I la tasca de fotoperiodistes com en Samuel Aranda ens ajuda a posar cara a aquesta realitat dura i difícil, a vincular-la amb històries reals. El premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista 2016 de l’APEC, per tant, no podia ser més escaient. En Samuel Aranda ha retratat un dels moments més crítics per a la Unió Europea, la crisi dels refugiats, i estic segur que la seva feina divulgativa ens ajudarà a sortir d’aquesta crisi més forts, més tolerants i més integrats.

Article publicat al llibre de l’11a edició del premi Ernest Udina que organitza l’APEC.

Ponts per connectar illes energètiques

Juny 22nd, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (2 vots cast)

Un dels primers posts que vaig publicar en aquest blog es titulava ‘Illes dins del riu de l’energia“. Parafrasejant Tomeu Penya, feia referència al fet que l’aïllament energètic de la península ibèrica (i també dels països bàltics) respecte de les xarxes centrals de la UE, és un problema econòmic, ambiental i social. Econòmic, perquè es perd el potencial que podria tenir un mercat energètic connectat, on s’aprofités tota la capacitat de generació instal·lada; i perquè amb una major integració els consumidors i les empreses tindrien més opcions a l’hora d’optar per proveïdors energètics, i això faria baixar els preus. Ambiental, perquè la interconnexió de xarxes permetria treure tot el rendiment a l’energia de les fonts renovables, de manera que quan hi hagués un excedent en, posem per cas, la producció d’energia solar, o eòlica a la península ibèrica, aquesta es podria exportar a la resta del continent; i viceversa. I social, perquè un sistema connectat és molt més robust davant de possibles fallides178880518 i redueix el risc de talls de subministrament, ja sigui per saturació de les línies, per avaries o accidents.

Recupero ara aquestes reflexions arran d’un estudi que s’acaba de publicar i que posa negre sobre blanc els costos i els beneficis de fer noves interconnexions elèctriques entre la península ibèrica i la resta d’Europa. Es tracta d’un estudi rigorós realitzat per la consultora especialitzada en temes energètics Tractebel Engie per encàrrec de la Comissió Europea (el trobareu en aquest enllaç). Són 124 pàgines que, malgrat tocar un tema relativament tècnic, exposen amb claredat els pros i contres de fins a 12 alternatives per a futurs projectes d’interconnexió, tenint en compte les diferències de capacitat i traçat. L’anàlisi, com no pot ser d’una altra manera, inclou també els costos ambientals en funció dels diferents traçats i tècniques: soterrament de fils, connexions submarines o traçats aeris.

Les conclusions són clares: desenvolupar noves connexions elèctriques entre Espanya i França representaria beneficis socio-econòmics importants, amb un cost d’inversió que es recuperaria en un termini de temps relativament curt. L’opció més eficient des del punt de vista cost-benefici és el projecte d’interconnexió a través del golf de Biscaia. Mentre el cost estimat d’aquest projecte és de 1.900 milions d’euros, els beneficis anuals se situarien en entre 250 i 290 milions, la qual cosa vol dir que en nou anys s’hauria amortitzat la inversió. De fet, aquesta interconnexió ja va ser identificada per la Comissió Europea com un dels 195 projectes clau en infraestructura energètica a la UE (els anomenats Projectes d’Interès Comú, PIC); i per això els estudis tècnics que hi ha en marxa han rebut finançament de la UE, a través de l’instrument Connectar Europa. L’estudi també analitza d’altres opcions de connexió a través dels Pirineus i dóna preferència a les connexions dels Pirineus occidentals i centrals. Pel que fa a la nova interconnexió elèctrica entre França i Espanya que es va inaugurar el 2015, reconeix la importància que ha tingut per millorar la capacitat d’interconnexió i reduir l’aïllament energètic de la península.

Tornant a Tomeu Penya i les seves ‘Illes dins un riu’ (o a l’orginal “Islands in the Stream” que cantaven Kenny Rogers i Dolly Paton) aquests interconnectors són els ponts que ens han de permetre “recolzar-nos l’un en l’altre” i aconseguir, així, una xarxa elèctrica més eficient, més segura i més sostenible a tota la UE.

650 milions d’euros per lluitar contra l’atur i la pobresa a Catalunya

Juny 9th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

Gaire bé tothom coneix els fons regionals i tots hem vist en un lloc o en un altre els cartells d’una obra o un projecte que ha estat finançat amb fons FEDER. Però hi ha un altre fons, potser menys conegut però igual d’important, que ajuda a adreçar els problemes punyents de la pobresa, l’atur i l’exclusió social: el Fons Social Europeu.

El Fons Social Europeu és fonamental per fer front a les greus conseqüències de la crisi econòmica i financera, que ha tingut un impacte molt gran en el mercat de treball i en la protecció social de gairebé tots els Estats membres, però especialment del nostre país.

La missió del Fons Social Europeu és triple. D’una banda, fomentar l’ocupació, donar suport a la inclusió social i lluitar contra la pobresa; en segon lloc invertir en educació, en el desenvolupament de capacitats professionals i en aprenentatge permanent; i finalment, donar suport a les administracions públiques. Els primers objectius esmentats, és a dir, el foment de l’ocupació, el suport a la inclusió social i la lluita contra la pobresa són, actualment, un gran repte a Catalunya.

El passat dilluns, vaig participar en la presentació del programa operatiu de Catalunya que comptarà amb una dotació total per al període 2014-2020 de 609.485.690 euros, dels quals el Fons Social Europeu n’aporta el 50%, és a dir, 304.742.845 euros. Voldria ressaltar l’elevada dotació que es destinarà a fomentar l’ocupació (un 46% de l’import total) i la inclusió social (un 30%).

El programa operatiu del Fons Social Europeu a Catalunya s’orienta a ajudar els col·lectius vulnerables i que necessiten ajuda, però també a fomentar l’emprenedoria. És el resultat d’una intensa feina i d’una col·laboració molt estreta entre totes les administracions i la Comissió Europea. Estem convençuts que és un programa ben estructurat i amb uns objectius ben definits per fer front als reptes de Catalunya.

Caldrà doncs que tots fem un esforç per implementar els mètodes de simplificació que es recullen en els reglaments de la UE i que contribuiran a l’èxit del programa. D’aquesta manera assolirem els objectius previstos, que no són altres que ajudar la ciutadania de Catalunya, i en especial la mes necessitada.

 

Europa recupera la inversió

Juny 6th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

El dimecres de la setmana passada vam celebrar el primer any des que es va posar en marxa el pla d’inversions per a Europa, una iniciativa del president Juncker per recuperar els nivells d’inversió a la UE – molt baixos d’ençà de l’inici de la crisi econòmica global-, i d’aquesta manera generar creixement i ocupació a Europa, la principal prioritat de l’executiu comunitari.

Ara fa un any, quan es va posar en marxa el pla, moltes persones van mostrar la seves reticències o incredulitats davant de l’anomenat ‘Pla Juncker’ que tenia l’ambició de generar 315.000 milions d’euros d’inversió en tres anys a partir dels 21.000 milions d’euros que la Comissió i el Banc Europeu d’Inversions van posar en un Fons Estratègic. La idea és que aquests 21.000 euros servissin de garantia i generessin confiança als inversors privats perquè s’atrevissin a finançar projectes prioritaris per a la UE i, d’aquesta manera, augmentar el nivell d’inversions sense augmentar la despesa pública.

Un any després és hora de mirar els números i fer balanç; i puc assegurar que el pla d’inversions per a Europa comença a donar els seus primers fruits: s’han destinat un total de 12.800 milions d’euros de finançament del Fons Estratègic  per a projectes en 26 dels 28 Estats membres; s’espera que aquests diners generin una inversió de 100.000 milions d’euros i que gairebé 150.000 pimes se’n puguin beneficiar.

Espanya és el 5è país de la UE on el pla d’inversions està generant més inversió: s’han signat 6 projectes d’infraestructures i innovació i 8 acords de finançament amb entitats intermediàries per fer arribar la inversió a les pimes. La catalana Grífols, per exemple, està duent a terme un projecte  de recerca en el marc de les teràpies, diagnòstics i solucions mèdiques derivades del plasma per als hospitals. A més a més, Baleària podrà renovar una part de la seva flota amb vaixells menys contaminants també a través d’un acord signat en el marc del pla d’inversions per a Europa.

Aquestes xifres demostren que el pla està funcionant, desmenteix tots aquells que al principi es van mostrar pessimistes i –sobretot- està aconseguint que els diners i les inversions arribin a l’economia real. Sense inversió el creixement econòmic s’alenteix i la competitivitat se’n recent. Per això era necessari donar la volta  a la tendència de decreixement de les inversions a Europa i el pla d’inversions ho està aconseguint. Després d’un primer any superat amb èxit, el president Juncker ja ha anunciat que aquesta iniciativa, que va néixer per durar 3 anys, s’allargarà fins després del 2018.

El Dia d’Europa: un moment per reivindicar els valors europeus

Maig 9th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 3.0/5 (2 vots cast)

El dia nou de maig celebrem el Dia d’Europa, l’aniversari de la Declaració Schuman. Tal dia com avui l’any 1950, l’aleshores ministre d’Afers Exteriors francès, Robert Schuman, va proposar que els antics enemics de la Segona Guerra Mundial posessin en comú la producció de carbó i d’acer. D’aquesta manera, els materials que fins aleshores havien servit per a la guerra es convertien en un element per aconseguir la pau. És una data per a ser celebrada, una data d’un valor històric gegantí. Perquè les paraules de Robert Schumann han fet emmudir les armes als països que formen part de la Unió Europea durant prop de sis dècades, el període de pau més llarg que hem viscut mai.

El Dia d’Europa marca el moment en què els europeus vam decidir deixar de banda les nostres discrepàncies per aprofundir en allò que ens uneix. D’aquell discurs també en va néixer un mercat únic que abraça 500 milions d’habitants i que ha esdevingut el mercat més gran del món. Aquell discurs va ser el començament d’una recuperació que ha fet de la UE la primera economia mundial. D’aquelles paraules n’han brollat èxits que avui ja tenim integrats com a fets quotidians de la nostra vida: el programa Erasmus, la llibertat de moviment sense fronteres, la moneda única, etc.

Enguany, a més, celebrem el 30è aniversari de la nostra adhesió a la Unió Europea. Un moment per recordar com hem canviat durant les tres darreres dècades. Quan vam entrar a la UE, la nostra renda per càpita fregava el 72% de la mitjana europea (amb 12 països membres); avui és del 94% respecte la UE dels 28 i, en els anys previs a la crisi, vam arribar a superar en cinc punts aquesta mitjana. L’esperança de vida era de 76,4 anys el 1986, mentre que ara som dels països amb més longevitat (83,2 anys). Entremig, tres dècades d’immersió a Europa ens han deixat la participació en una moneda comuna i un saldo positiu en inversió. I és que la UE ha destinat només en fons regionals (FEDER, FSE i Cohesió) a Espanya ni més ni menys de 150.000 milions d’euros des de 1986 fins avui.

Els avenços que ens ha portat Europa es veuen ara difuminats pels estralls de les crisis que ens han colpejat des de 2008. Això és particularment cert per aquells que més n’han patit les conseqüències i que creuen que hi ha coses que es podien haver fet d’una altra manera. I segurament tenen raó. Però crec que tots ens en n’adonem que fer front a una crisi financera, econòmica, de deute sobirà i –darrerament- d’arribada massiva de refugiats és molt més difícil si estem separats que si anem junts. Aquesta és la lliçó que hem d’extreure dels moments difícils que vivim. Ara és hora, doncs, de tornar a posar la solidaritat al centre de la nostra Unió, de no deixar ningú enrere, de no buscar solucions aïllades sinó comunes, de seguir units i de reforçar els valors que ens defineixen com a europeus.

Només així podrem fer front els reptes que tenim al davant: uns reptes homèrics que ens posen a prova. Per aconseguir-ho cal que treballem cada dia, colze a colze, guiats pels nostres valors comuns, junts. I avui, Dia d’Europa, és una bona oportunitat per reivindicar-ho més fort.