Navigation path

Left navigation

Additional tools

Prenent el pols a la cultura i la creativitat de les ciutats europees

Juliol 17th, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (4 vots cast)
Monitor de les ciutats creatives i culturals

Detall del mapa d’Europa que presenta el Monitor de les ciutats creatives i cutlurals que ha desenvolupat la Comissió Europea

A on hi ha més museus, a París o a Florència? En quina ciutat europea la gent va més al cinema? Quina té les universitats millor valorades? Quanta gent treballa en indústries artístiques i creatives a Berlín, Copenhaguen o Milà? La resposta a aquestes i moltes altres preguntes sobre la cultura i la creativitat a les ciutats europees la tenim a l’abast de la mà –i de l’ordinador, la tauleta o el mòbil- gràcies a una nova eina en línia que ha desenvolupat la Comissió Europea i que compara la vitalitat cultural de 168 ciutats de 30 països: els 28 de la UE a més de Noruega i Suïssa.

El ‘Monitor de les ciutats creatives i culturals’ pren el pols a les ciutats europees i en mesura el dinamisme cultural, el pes de les indústries creatives i culturals en la seva economia i les condicions que ofereixen per al desenvolupament d’aquests sectors. El resultat és una radiografia amb les dades de 168 ciutats de 30 països europeus basades en indicadors tant quantitatius com qualitatius, que van des del nombre de museus, teatres, sales de concerts o butaques de cinema; la participació en activitats culturals i l’opinió dels residents sobre els equipaments de la ciutat; al percentatge d’ocupació en sectors artístics i culturals o el nombre de graduats en noves tecnologies i en arts i humanitats. El resultat no és una foto fixa, sinó que es tracta d’una eina dinàmica, que permet fer cerques comparatives, filtrar en funció dels temes que ens interessin, seleccionar les ciutats segons la seva mida, PIB o nivell d’ocupació, entre moltes d’altres opcions.

El mapa d’Europa que ens ofereix el monitor convida a explorar les diferents ciutats i ofereix un resum amb el més destacat de la seva activitat cultural i creativa. Barcelona apareix com una de les ciutats amb millor valoració entre les que superen el milió d’habitats. Ocupa el cinquè lloc en la categoria de ‘dinamisme cultural’, per darrera de París, Praga, Milà i Viena; i el quart lloc en ‘entorn favorable’, un ranquing que encapçalen Londres, París i Munich. Si combinem tots els indicadors, París és la ciutat amb millor puntuació, amb 63,2 punts, mentre que Barcelona obté una valoració de 33,2, la qual cosa la situa com la ciutat més ben valorada d’Espanya. No és l’únic cas què una ciutat no-capital obté millors resultats que la capital del país. La mateixa situació es repeteix a Àustria, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Polònia, els Països Baixos i el Regne Unit. Una altra reflexió interessant que es pot extreure del marcador és que la mida no ho és tot, tampoc a l’hora de valorar la creativitat i la cultura de les ciutats. En general, les ciutats petites i mitjanes obtenen uns resultats millors que les més grans, especialment en ‘dinamisme cultural’ i ‘entorn favorable’.

El parc de recerca del Canòdrom, el festival LlumBCN i l’Arts de Carrer, exemples destacats de la capital catalana

A més de Barcelona, el marcador analitza 13 ciutats de l’Estat entre les quals Madrid, que obté 28,6 punts al ranquing general; Granada (28,1), Sevilla (20,1) i Lleida (19,6). En el cas de Barcelona, a més de les dades que ofereixen els diferents indicadors, es destaca el fet que és “l’única ciutat del món amb nou espais declarats patrimoni mundial de la UNESCO, set dels quals són obres de l’arquitecte Antoni Gaudí”. També es diu que “Barcelona és coneguda per dissenyar estratègies i impulsar mesures en suport d’un model de ciutat i emprenedoria creativa i per impulsar l’ús de l’espai públic com a espai cultural” i menciona específicament iniciatives com “el parc de recerca creativa del Canòdrom; el Festival Arts de Carrer de la Mercè o el festival LlumBCN que se celebra per Santa Eulàlia). Un altre dels elements que posa de relleu el Marcador són els 50 museus i 170 festivals culturals de la ciutat, a més del fet que va ser reconeguda amb el premi de Capital Innovadora d’Europa- ‘iCapital’ el 2014.

Més enllà dels rànquings i de les dades que se’n puguin extreure, l’objectiu d’aquest monitor és ajudar els responsables polítics; així com tots aquells que treballen en els sectors de la cultura i la creativitat, a identificar els punts forts i les àrees de millora de cada ciutat. I també fer possible que es coneguin i comprateixin les iniciatives que estan funcnonant arreu d’Europa. Una cosa queda clara: la cultura i la creativitat són impulsores de creixement econòmic i contribueixen a millorar la vida a les ciutats. Cal que en prenguem nota; que ens mostrem orgullosos de tot allò que ens fa forts i dinàmics culturalment i que aprenguem de les experiències de les ciutats del nostre entorn. Ara tenim una eina que ens ho posa ben fàcil, us convido a explorar-la: https://composite-indicators.jrc.ec.europa.eu/cultural-creative-cities-monitor/#

 

Dia Mundial de les persones refugiades: posem en valor les seves capacitats

Juny 20th, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (2 vots cast)

20 de juny: Dia Mundial dels Refugiats.  20 de juny del 2017:  al món hi ha més de 65 milions de persones desplaçades, 65 milions de persones que han hagut de fugir de casa seva per culpa de conflictes bèl·lics, persecució, violència o desastres naturals.  Avui Europa és un dels territoris on moltes d’aquestes persones volen arribar però no fa pas tant els refugiats érem nosaltres. Ho va dir el president Juncker: “Europa és un continent on gairebé tothom, alguna vegada, ha estat refugiat”.

65 milions de persones que s’han vist obligats a fugir dels seus països  arreu del món: de Síria, de l’Afganistan, del Sudan del Sud, de Myanmar, del Congo… Oferir-los protecció no és només és un deure moral, sinó que també és una obligació  legal. La Unió Europea lidera l’ajuda humanitària a nivell global, l’any  2016 va destinar 1.972 milions d’euros a donar suport a les persones refugiades en un total de 56 països diferents amb l’objectiu de satisfer les seves necessitats més urgents però també de donar-los eines per incrementar la seva autonomia

No se’ns escapa que les persones refugiades són vulnerables i sovint han d’afrontar situacions de pobresa, dificultats per normalitzar els seu estatus o problemes psicològics derivats de la seva experiència. Però també sabem que aquestes persones també compten amb unes capacitats molt valuoses per a nosaltres, unes capacitats que sovint és difícil posar en valor, un fet que complica molt la seva integració en les comunitats d’acollida.

És per això que avui la Comissió Europea ha presentat una eina perquè les persones refugiades o migrants puguin crear el seu perfil de capacitats i facilitar-los, així, l’accés al mercat laboral i, per tant, la integració. La idea és que aquelles persones de països tercers puguin presentar les seves qualificacions, capacitats i experiència d’una manera que sigui clara per a les empreses que els puguin contractar o per als centres de formació.

Ajudar les persones que arriben en situació de vulnerabilitat és el nostre deure; aprofitar les seves capacitats, una oportunitat per a Europa. Aquesta eina, sense dubte, és un pas en la bona direcció per aconseguir-ho.

 

 

Quan Europa és pionera en recerca i innovació

Juny 6th, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (3 vots cast)

ITER, Graphene Flagship, CERN, Trappist-1, Solar Impulse… És possible que, d’entrada, aquestes sigles i noms us diguin poca cosa. Però el cert és que signifiquen molt, moltíssim, per a la recerca i la innovació a nivell mundial. Són sinònim de proeses científiques, de descobriments revolucionaris i d’aventures audaces que estan trencant barreres i fulminant rècords en camps com l’energia, la recerca de materials, la física o l’astronomia. I encara tenen en comú una altra cosa: són projectes i iniciatives amb segell europeu i on la UE hi juga un paper destacat, ja sigui directament o a través d’algun dels seus programes per impulsar la recerca i la innovació.

Fusion4Energy; CERN; Solar Impulse; Trappist-1; Graphene Flagship

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: l’imant gegant construït a La Spezia per al projecte ITER; accelerador de partícules del CERN; l’avió Solar Impulse, il·lustració del sistema solar Trappist-1; representació de l’estructura d’àtoms de grafè.

Un exemple ben recent és l’imant gegant de 14×9 metres i 300 tones de pes que s’acaba de construir a La Spezia (Itàlia) i que formarà part del projecte ITER. L’ITER -una d’aquestes sigles que comentava a l’inici- és un projecte a escala mundial per desenvolupar un reactor de fusió nuclear que generi energia de la mateixa manera que ho fa el sol i les altres estrelles. Es tracta ni més ni menys que de crear “un sol a la terra” capaç de produir una energia segura, neta i inesgotable. L’imant gegant de La Spezia és, per tant, la història d’una fita científica –és l’imant tecnològicament més sofisticat que s’ha construït mai– dins d’un repte encara més important. Es fa difícil imaginar res amb més capacitat d’impacte en el nostre futur i el del planeta que el que significaria l’accés general a una font d’energia absoluta i innòcua. I la UE lidera aquest projecte -on també hi participen els EUA, el Japó, la Xina, l’Índia, Corea i Rússia- finançant prop de la meitat de les despeses i acollint la construcció de la instal·lació experimental a Cadarache, al sud de França. A més, la gestió de la contribució europea a l’ITER es fa des de Barcelona, a través de l’agència Fusion for Energy, que té la seu al Poblenou.

La recerca sobre el grafè és un altre cas de lideratge científic i tecnològic de la Unió Europea. Al grafè se l’anomena el ‘material del futur’ perquè té unes característiques úniques: és bidimensional (està format per una sola capa d’àtoms de carboni pur), hiperflexible, resistent, lleuger i té una gran conductivitat. Com vaig explicar ja fa un temps en aquest post, les seves múltiples aplicacions- des de satèl·lits espacials fins a equipament hospitalari, bateries i pantalles de telèfons mòbils, xarxes de comunicació d’alta velocitat, plaques solars o vehicles- poden revolucionar la indústria.  La UE s’ha posat al capdavant de la recerca mundial sobre aquest material impulsant la iniciativa Graphene Flagship i destinant-hi 1.000 milions d’euros, la major inversió pública que s’hagi fet mai per a un projecte científic.

A la frontera entre França i Suïssa hi ha un túnel soterrani en forma d’anella de 27 quilòmetres. És l’accelerador de partícules més gran del món i pertany al CERN  (Consell Europeu per la Recerca Nuclear). Aquest organisme internacional és el responsable de descobriments i invencions que han marcat la nostra història recent, com ara la primera pàgina web (creada al CERN pel científic britànic Tim Berners-Lee el 1989) i, més recentment, el descobriment del bosó de Higgs, una partícula subatòmica que els físics consideren essencial per entendre el món. El CERN no té una vinculació directa amb la UE però sí moltes connexions. No només perquè bona part dels països que hi participen són Estats membres de la Unió sinó també perquè molts dels seus projectes es financen gràcies als programes de recerca de la UE i els seus equips científics tenen accés a beques que surten del pressupost europeu, com ara les beques Mare Skłodowska Curie o les del Consell Europeu de Recerca (ERC).

El febrer passat la notícia del descobriment d’un sistema solar amb set planetes similars a la terra  va ocupar portades de diaris i va obrir els informatius d’arreu del món. L’anunci el va fer la NASA i es va presentar a la revista Nature. Què hi té a veure Europa? potser us esteu preguntant. Doncs molt, perquè l’autor principal del descobriment és el científic belga Michaël Gillon i el projecte de recerca que ell i el seu equip han desenvolupat des de l’any 2013 per arribar a l’observació dels exoplanetes de està finançat pel Consell Europeu de Recerca, que funciona amb pressupost de la UE. Després de la troballa, el mateix Gillon afirmava que “sense el finançament de la UE no hauria estat possible arribar a aquest descobriment”, i afegia: “estic molt agraït al fet que el Consell Europeu de Recerca confiés en la nostra intuïció i decidís invertir en la nostra idea”. El nom del sistema solar i de l’estrella al voltant de la qual orbiten els exoplanetes: Trappist-1, dóna una pista de la connexió europea –belga, en aquest cas- doncs fa al·lusió a les típiques cerveses produïdes als monestirs Trapistes de Bèlgica.

És possible que un avió faci la volta al món sense fer servir ni una gota de combustible fòssil? Ho és i ho ha demostrat l’avió Solar Impulse, que el juliol de l’any passat va completar un recorregut aeri de 40.00km sortint des d’Abu Dabi i passant per l’Índia, Myanmar, la Xina, el Japó, els Estats Units i Europa, per tornar a Abu Dabi impulsat únicament amb l’energia del sol. Solar Impulse és el projecte d’un visionari, el suís Bertrand Piccard, que ha comptat amb el suport de la UE gràcies a subvencions de diversos programes de recerca des de l’any 2008. Aquest mes de març el vicepresident per a la Unió Energètica de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, va presentar juntament amb Piccard una aliança per impulsar solucions innovadores a la UE que ajudin a construir un futur més sostenible.

Quan parlem dels líders mundials en ciència i tecnologia sovint ens venen al cap potències com els Estats Units o el Japó. Ho són, indubtablement, però no podem oblidar la contribució que Europa està fent a la recerca mundial. Estem liderant projectes de gran abast i som a la primera línia de la innovació gràcies a iniciatives com aquestes: pioneres, agosarades, excel·lents. I això no és fruit de la casualitat, sinó de la voluntat política d’impulsar el coneixement i la recerca com un dels pilars del nostre creixement econòmic. És el resultat d’estar convençuts que la humanitat avança quan és capaç de superar les fronteres, tant les físiques com les del coneixement. És això el que ens impulsa cap a un futur més sostenible, un futur on entendrem millor el nostre món i l’univers que ens envolta i on tindrem –potser- mòbils a base de grafè amb prestacions que ara ni podem imaginar. Un futur on –això és segur- seguirem desafiant els nostres límits.


Article publicat a la secció d’opinio de l’edició digital de El Periódico el 02/06/2017

Benvinguts al gran debat sobre el futur d’Europa

Maig 9th, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (3 vots cast)

A diferència de la majoria dels himnes nacionals, l’himne d’Europa no és una cançó de guerra. És l’Himne de l’Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules ‘pau’ i ‘alegria’ s’assemblen força (‘frieden’ i ‘freude’) la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l’alegria de la pau. L’alegria d’haver canviat l’odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d’Europa, és una bona ocasió per recordar-ho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l’acta de naixement de l’actual UE.

Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d’un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d’un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d’educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent…. I allò que va començar amb sis països s’ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.

Però si els èxits d’aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l’obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme…

És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d’una ‘torre de marfil’. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, “Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions… Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú”. Per això, la qüestió sobre el futur d’Europa s’ha de sotmetre a la ciutadania.

Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem ‘Diàlegs ciutadans’ i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d’ajuntaments, petits empresaris, estudiants… He fet més d’una trentena d’aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre el que volem que sigui la nostra unió.

Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d’Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans.

S’obre el gran debat sobre el futur d’Europa

Marc 2nd, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 4.0/5 (4 vots cast)

Quo Vadis Europa? Avui, a punt de celebrar el 60è aniversari del Tractat de Roma que va donar origen a l’actual Unió Europea, és moment de mirar enrere i sentir-nos orgullosos de tot el que hem aconseguit plegats, de recordar i si cal recuperar els valors que ens han mantingut units: la pau, la democràcia i la solidaritat. Tanmateix, també és el moment de mirar endavant i de preguntar-nos si el model que tenim pot millorar-se i quina Europa volem per les generacions futures.

És per aquest motiu que el president Juncker acaba de presentar el Llibre blanc sobre el futur d’Europa, un full de ruta amb cinc possibles escenaris de futur per a la UE. Aquest document obre un procés de reflexió col·lectiu que implicarà el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, els governs, els pobles i regions d’Europa, la societat civil, a tothom que tingui alguna cosa a dir.

Fa 60 anys, i amb el somni d’aconseguir una Europa unida i un futur sense guerres, els pares fundadors de la Unió Europea es van embarcar en un viatge llarg i ple de dificultats: el de la integració europea. Van canviar les armes i el camp de batalla pels acords i per la creació d’un espai comú de pau, democràcia, prosperitat i estat de dret. Però avui, 60 anys després, ens trobem en una cruïlla: hi ha veus que pensen que la UE ha de tenir més competències i que s’ha d’avançar cap a la integració i n’hi ha que, al contrari, qüestionen el valor afegit que aporta la Unió als seus ciutadans.

Després del Brèxit i de veure com la UE no ha pogut afrontar amb tota la rapidesa i eficiència que requerien la crisi econòmica o la crisi dels refugiats, és moment de pensar com podem adaptar la nostra unió a 27 a les necessitats i els reptes del segle XXI. Per donar forma al nostre futur cal que ens hi impliquem. El debat ha començat.

El Llibre blanc només és el tret de sortida d’aquest debat, la contribució del president Juncker a la cimera de caps d’Estat i de Govern que tindrà lloc a Roma el proper 25 de març. Aquest document ha de servir fer fomentar un debat molt necessari. Des de la Representació de la Comissió a Barcelona fa anys que vam llençar una sèrie de diàlegs ciutadans per conèixer quina Europa volem des de Catalunya i les Illes Balears. He recorregut personalment més de 30 pobles i ciutats recollint les inquietuds i propostes dels ciutadans sobre el futur de la UE. I ho seguiré fent, la propera cita és el 23 de març a la Roca del Vallès. Com he fet fins ara, transmetré els comentaris dels catalans i balears a Brussel·les perquè alimentin el debat sobre el futur de la UE que ha de cristal·litzar-se amb el discurs sobre l’Estat de la Unió del president Juncker el setembre del 2017.

El president Juncker ho ha deixat molt clar: cal escoltar als ciutadans, perquè són els ciutadans els que tenen la darrera paraula sempre. I es per això, que aquesta reflexió només pot concloure quan els ciutadans europeus diguin la seva, és a dir, a les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el 2019.

El gran instrument europeu per lluitar contra la desigualtat

Gener 24th, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (5 vots cast)

Diversitat; això és el que aporten les regions europees al projecte comunitari. Per mantenir el seu protagonisme cal garantir que els ciutadans de totes elles gaudeixin d’un nivell de vida equivalent. Per a això serveixen els fons de cohesió europeus, tal i com demostra l’avaluació de les inversions fetes per la UE a nivell regional entre el 2007 i el 2013 i que la Comissió Europea acaba de publicar.

Els fons regionals europeus són probablement una de les forces d’inversió més importants del continent. Parlem de 346.500 milions d’euros invertits arreu de la UE: 26.600 milions a Espanya, dels quals 679 milions a Catalunya. Per cada euro invertit s’han generat uns beneficis de 2,7 euros i aquests beneficis s’estendran fins més enllà de 2023. Perquè els fons de cohesió europeus no són només intervencions puntuals, sinó que busquen enfortir la capacitat de les regions a l’hora d’ajudar i oferir solucions davant problemes molt presents en el dia a dia dels ciutadans amb resultats concrets.

Per exemple, millorant l’accés a aigua potable amb el finançament de dues plantes dessalinitzadores al Prat del Llobregat —la més gran que s’ha fet a la UE— i al riu Tordera. O amb la construcció de canals d’irrigació a les terres de Lleida. Aquestes noves infraestructures permeten no només millorar la gestió d’un recurs tan preuat com és l’aigua, sinó que també contribueixen al desenvolupament sostenible a Catalunya i arreu de la UE.

De fet, el finançament d’infraestructures és una peça clau per als fons de cohesió perquè contribueix a reforçar les capacitats econòmiques locals i a donar resposta a necessitats a curt i llarg termini. Això és especialment important en un context de recessió com el que hem patit els darrers anys i on aquests fons han servit per pal·liar els efectes de la crisi i mantenir la inversió allà on no arribava la capacitat estatal o regional.

Hospital de la Cerdanya

L’Hospital transfronterer de la Cerdanya és un dels projectes que s’ha finançat amb els fons de cohesió de la UE

Però els fons de cohesió no només impliquen la construcció d’infraestructures per millorar la comunicació i el transport –entre els projectes finançats hi ha la línia d’alta velocitat entre Barcelona i París, l’expansió del Port de Barcelona o la millora de l’accés a internet a les zones rurals. També han ajudat a crear centres d’investigació de primer nivell, on la cooperació entre Catalunya i la resta d’Europa es fa palesa. L’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels o l’institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Lleida en són només una mostra.

Són projectes que han contribuït a reforçar la cooperació transfronterera, per exemple amb la creació d’un hospital a la Cerdanya que ha millorat els serveis sanitaris que reben els ciutadans d’una i altra banda dels Pirineus. I, sobretot, són projectes que permeten superar barreres que van més enllà de les físiques, com les d’ètnia o de gènere.

Incloent la perspectiva de gènere en el finançament d’activitats per mitjà del fons de cohesió estem aconseguint millorar la situació de les dones, especialment pel que fa a l’atur femení, la precarietat o la conciliació entre la vida familiar i la laboral.

Problemes com aquests requereixen solucions comunes i aquí és on rau el valor afegit que aporten els fons de cohesió. Cohesió perquè les regions no s’hagin d’enfrontar soles als problemes de la ciutadania; cohesió per garantir que les solucions siguin compartides i, així, millorar la qualitat de vida de tots els europeus.

I per moltes històries més…

Desembre 19th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (3 vots cast)

Si aquest article fos un guió de cinema, començaria amb un ‘flashback’: Brussel·les, desembre de 1990. Els 12 estats membres de la UE adopten ‘MEDIA’, el primer programa de suport a la indústria audiovisual europea. El programa començarà a funcionar el 1991 amb un pressupost inicial de 200 milions d’ecus (ho recordeu? la unitat monetària que es feia servir a la UE abans de l’euro) i l’objectiu “d’estimular la creativitat i ajudar el sector audiovisual europeu a aprofitar les oportunitats del mercat únic, així com salvaguardar la diversitat cultural d’Europa”. Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, els 200 milions d’ecus s’han convertit en 2.400 milions d’euros que han servit per donar suport a la producció i distribució de milers de pel·lícules, a l’organització de centenars d’edicions de festivals, a la formació de milers de professionals i a un munt d’iniciatives per modernitzar el sector, impulsar la seva projecció internacional i fer que el cinema europeu arribi a un públic cada cop més nombrós. A Catalunya, des de bon començament l’antena MEDIA –avui Europa Creativa Desk- ha estat un referent a l’hora de fer costat als nostres directors, productors i distribuïdors; ajudant-los a tirar endavant els millors projectes,  animant-los a col·laborar amb d’altres creadors europeus i aconseguint que el cinema i la TV que es fan a casa nostra travessin fronteres. En aquest quart de segle el programa ha invertit uns 45 milions d’euros a Catalunya i ha ajudat a finançar 181 projectes audiovisuals, tant de ficció com documentals i d’animació. També ha donat suport a un total de 72 edicions de festivals i mercats audiovisuals, entre les quals 17 edicions del DocsBarcelona, 7 del Festival de Sitges, 13 edicions del Mecal i 5 del Festival inCURT.

Són números importants els d’aquests 25 anys, perquè demostren que el programa funciona i ha obtingut resultats. Però les històries ens agraden encara més que els números –’We all Love Stories’ és, precisament, el lema de la campanya del 25è aniversari de MEDIA- i d’històries en tenim moltes. MEDIA, des de la seva oficina a Catalunya, ha donat suport a títols tan reconeguts i premiats com ‘El orfanato’, ‘Los lunes al sol’, ‘El laberinto del fauno’, ‘Mi vida sin mí’, ‘A la ciutat’, ‘Hermosa junventud’, ‘L’altra frontera’, ‘En construcción’, ‘La vida secreta de las palabras’, ‘Anita no perd el tren’, ‘REC’, ‘Salvador’, ‘Bruc’, ‘El Elegido/The Chosen’ i molts d’altres. En animació, els ajuts MEDIA són darrera les aventures de Tadeo Jones o del salt de ‘Les tres bessones’ a la pantalla gran. Si voleu la llista completa, hi ha una iniciativa fantàstica que també és fruit de la tasca de l’Europa Creativa Desk-MEDIA Catalunya en aquests darrers anys: la base de dades MFDB (Media Films Database), que aplega els títols de totes les produccions MEDIA (tant a Catalunya com arreu de la UE), amb la descripció corresponent i els premis i reconeixements obtinguts.

Aquests 25 anys de MEDIA són 25 anys d’històries, de personatges i de vivències que ens han fet emocionar, aprendre, somniar o esgarrifar. I, com diu Isabel Coixet en un vídeo que hem fet des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona: ‘-Quantes històries queden encara per explicar!’.

Així doncs, felicitats MEDIA! i per moltes històries mes.

 

Aquest article va ser publicat a l’especial dels 25 anys del programa MEDIA de revista EMedia.cat.

La solidaritat que ens ha de mantenir units

Desembre 5th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (3 vots cast)

El passat mes de setembre el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió va dir que “la solidaritat és la cola que manté ens manté units”. Va apel·lar a la “solidaritat de cor”, aquella de debò, aquella que tots els europeus coneixem perquè es troba al centre dels nostres valors. Ja ho va dir Robert Schuman en la seva declaració l’any 1950: ” La unitat d’Europa no es farà de cop ni mitjançant un pla únic: es farà mitjançant realitzacions concretes i, primer de tot, creant una solidaritat de fet”.

I ara, justament ara que algunes veus qüestionen el projecte europeu, ara que la UE ha d’afrontar situacions difícils i inèdites, és ara que la Comissió llança el Cos europeu de solidaritat, una iniciativa perquè els joves de 18 a 30 anys puguin participar en activitats solidàries arreu d’Europa. El nou Cos europeu de solidaritat oferirà als joves la possibilitat de fer voluntariat, realitzar unes pràctiques o treballar allà on hi hagi més necessitat d’ajut i intervenció en situacions d’emergència durant un període de dos mesos a un any.

Aquells joves que s’inscriguin al Cos europeu de solidaritat no només tindran l’oportunitat d’ajudar les comunitats més vulnerables, les persones que ho necessitin i els ens locals o nacionals en un ampli ventall de temes com ara la provisió d’aliments, la conservació dels boscos, la reconstrucció de zones que han patit un terratrèmol o l’ajut a la integració de refugiats sinó que també obtindran una experiència professional i personal de valor incalculable. Una vegada acabada l’estada, la UE la reconeixerà de manera oficial a través d’un certificat que omplirà de valors el CV dels joves que hagin participat en aquesta iniciativa europea.

Aquest dimecres serà un gran dia per Europa, un dia per tornar a reivindicar la solidaritat com a valor de la nostra Unió. Aquest dimecres tots els joves que ho vulguin podran inscriure-s’hi i tenir l’honor de formar part del nou cos europeu. Si, com també va dir el president Juncker “el futur de la UE està a les mans dels joves”, ara tenen una oportunitat d’or per donar un impuls a aquesta unió i reforçant-la a través d’un dels valors que ens fa europeus, la solidaritat. Les expectatives són altes: esperem que al 2020 el cos tingui més de 100.000 persones, però estem segurs que les assolirem.

Més informació sobre el Cos europeu de solidaritat

Per què cal una Unió Energètica?

Octubre 24th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 4.5/5 (2 vots cast)

Perquè cal una Unió Energètica? Aquí cinc arguments, que són els cinc pilars de la transformació del sistema energètic que ha emprès la UE. Seguretat energètica: importem la meitat de l’energia que consumim i això ens fa massa vulnerables en termes econòmics i polítics. Cal un mercat plenament integrat que permeti que l’energia que sobra en un país es pugui consumir en un altre, doni més opcions als consumidors i faci abaixar els preus. L’eficiència energètica, per reduir la dependència i ser més competitius; i la descarbonització, amb mesures per impulsar les renovables i perquè l’energia que es genera localment pugui ser absorbida per la xarxa de manera fàcil i eficaç. Finalment, la recerca i la innovació: la tecnologia de les renovables ocupa més d’un milió de persones a la UE, genera 130.000 milions d’euros i la UE concentra el 40% del total de patents del sector. Europa té el talent, l’experiència i la motivació per mantenir i reforçar aquest lideratge.

Article publicat al butlletí d’Europe Direct Tarragona

 

Les fronteres de la UE són responsabilitat de tots

Octubre 13th, 2016
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 3.7/5 (3 vots cast)

Un dels grans èxits de la Unió Europea ha estat l’eliminació de fronteres interiors. Amb la creació del mercat únic es van permetre la lliure circulació de bens, serveis, capitals i persones, i amb la signatura del tractat de Schengen, també l’eliminació dels controls fronterers. Tots ens hem acostumat a viatjar per Europa amb les mans a la butxaca, sense passaport, ni visats, amb la mateixa llibertat amb la que ens movem dins els nostres Estats membres.

L’eliminació de les fronteres interiors implica que ara tots tenim unes fronteres exteriors comunes. Qui arriba, posem per cas, a l’aeroport de Munich, no només entra a Alemanya, sinó que també ho fa Europa. Amb la creació de l’espai Schengen, tots els Estats membres confiaven en el control fronterer dels seus socis comunitaris, però per desgracia, l’arribada massiva de refugiats i immigrants, ha posat sota pressió moltes fronteres europees, en especial les dels països costaners. Només cal recordar que el mes d’octubre del 2015 arribaven a Grècia, de mitjana, 10.000 refugiats diaris.

És impossible practicar una política migratòria i de refugiats responsable, lluitar contra el crim organitzat i preservar al mateix temps la llibertat de moviment sense un control efectiu de les nostres fronteres exteriors. És un problema europeu que precisa una resposta europea. Nou mesos enrere, la Comissió va fer la proposta per a crear la Guàrdia Europea de Costes i Fronteres. Gràcies a l’aprovació del Consell i del Parlament en un temps rècord, aquesta nova guàrdia ja és una realitat.

En la seva declaració de 1950, Robert Shcuman va dir: ” la unitat d’Europa no es farà de cop ni mitjançant un pla únic: es farà mitjançant realitzacions concretes i, primer de tot, creant una solidaritat de fet“. La Guàrdia Europea de Costes i Fronteres posa en pràctica el principi de la solidaritat de fet amb els països fronterers per a benefici de tots.

El nou cos comptarà amb un equip de 1.500 persones que s’ocuparan de facilitar les tasques de cerca i salvament al mar, controlar els fluxos migratoris, gestionar les fronteres exteriors i oferir ajuda operacional i tècnica als Estats membres i a les agències europees existents en la seva tasca guarda-costanera. El nou cos continua la feina que fins ara feia Frontex. Cal recordar que des del 2015 les operacions de la UE al mar mediterrani han contribuït a salvar la vida de més de 400.000 persones i han desactivat 303 embarcacions utilitzades per xarxes de criminals traficants de persones.

Si volem una Europa que ens protegeixi i que vetlli per la nostra seguretat, necessitem una gestió comuna de les nostres fronteres. Si volem que l’espai Schengen funcioni i poder moure’ns sense controls interiors és necessari millorar la protecció de les fronteres exteriors. El nou cos suposa un pas de gegant en aquesta direcció.