Navigation path

Left navigation

Additional tools

Fa 30 anys

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 3.7/5 (3 vots cast)

Segurament seria difícil posar-nos a fer una llista de tots els canvis que hem viscut durant els darrers 30 anys com a societat i com a país. Alguns subratllarien l’obertura comercial, d’altres l’avanç en l’estat del benestar, en la mobilitat educativa i professional… i un llarg etcètera que moltes vegades troba un mateix denominador comú, l’entrada d’Espanya a la Unió Europea.

Aquest divendres, 12 de juny, farà 30 anys que Espanya va signar el Tractat d’Adhesió a l’aleshores Comunitat Econòmica Europea, l’actual UE; i uns mesos més tard, el gener del 1986, juntament amb Portugal, va passar a ser-ne membre. D’aquesta manera el club europeu passava de 10 a 12 Estats membres.

La signatura del Tractat d'Adhesió d'Espanya ; Fernando Morán López , ministre espanyol d'Afers Estrangers; Felipe González Márquez, president del govern espanyol , a la taula de la signatura , esquerra i dreta ; Gabriel Ferran d'Alfaro, espanyol representant permanent davant la Comissió Europea ; Manuel Marín , secretari d'Estat espanyol a càrrec de la relacions amb les Comunitats Europees, segon i tercer , de l'esquerra. Al Palau Reial a Madrid.

La signatura del Tractat d’Adhesió d’Espanya ; Fernando Morán López , ministre espanyol d’Afers Estrangers; Felipe González Márquez, president del govern espanyol , a la taula de la signatura , esquerra i dreta ; Gabriel Ferran d’Alfaro, espanyol representant permanent davant la Comissió Europea ; Manuel Marín , secretari d’Estat espanyol a càrrec de la relacions amb les Comunitats Europees, segon i tercer , de l’esquerra. Al Palau Reial a Madrid.

Ara fa 30 anys d’aquella signatura que fixava un moment clau de la nostra història, una fita que va ser rebuda amb il·lusió i esperança per part de tothom. Val la pena recordar que l’entrada a la CEE va tenir el consens de totes les forces polítiques: en la votació que es va dur a terme l’any 1985 al Congrés dels diputats, l’aprovació favorable va ser unànime.

Ara és hora de mirar enrere i fer balanç. El més fàcil és caure en un resum de xifres fredes: Espanya ha rebut des d’aleshores 150.000 milions d’euros de fons de cohesió, milers d’estudiants han gaudit d’una beca Erasmus, centenars de pimes han rebut ajudes per a dur a terme els seus projectes, i molts dels nostres investigadors s’han beneficiat de subvencions per avançar en la seva recerca. Però més enllà d’aquests números, crec que el més important és recordar allò que ens fa sentir europeus, la manera com hem obert la nostra ment i hem convertit Europa en un verdader espai comú, en casa nostra.

Formar part de la UE vol dir formar part d’un projecte polític que ha aconseguit convertir un camp de batalla en un espai de pau, democràcia i llibertat; vol dir compartir uns valors que ens defineixen; vol dir viure en un continent que fa de la solidaritat una de les seves raons de ser; vol dir gaudir dels drets de ser ciutadans europeus, i també complir amb els deures que això comporta.

Durant aquests 30 anys hi ha hagut moments d’expansió i també de crisi econòmica, hem estat testimoni de la major ampliació de la Unió i avui seguim afrontant reptes molt importants. Durant aquets 30 anys hem creat una generació d’europeus, en gran part gràcies el programa Erasmus, que veuen en Europa casa seva, que es desplacen sense passaport i sense controls fronterers, que tenen parelles d’altres nacionalitats, que compren i venen productes més enllà de les seves fronteres i que comparteixen els valors europeus, la pau, la llibertat, la democràcia i la solidaritat. I tot això només amb 30anys.

Fa 30 anys, 3.7 out of 5 based on 3 ratings

Leave a Reply