Navigation path

Left navigation

Additional tools

París: la història sobre un acord històric

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 1.0/5 (1 vot cast)

El Passat dia 12 ens va deixar una bona notícia, una notícia per a la història d’Europa i, sobretot, per a la història del nostre planeta. Després de gairebé dues setmanes de negociacions, 195 països van arribar a un acord vinculant per aturar l’escalfament global en la cimera pel clima que es va celebrar a París, la COP21. A la UE vam rebre la notícia com una doble victòria, per una banda l’oportunitat de deixar un món millor a les futures generacions, i per l’altra la demostració del lideratge europeu en la lluita contra el canvi climàtic.

En grans línies, l’acord de París consisteix en mantenir l’escalfament global per sota dels 2ºC i en el compromís de tots els països de reunir-se cada cinc anys per actualitzar els objectius i per donar informació transparent sobre què s’està fent per aconseguir aturar el canvi climàtic. El 12 de desembre del 2015, doncs, passarà a la història: després de la limitada participació mundial en els acords de Koto, i del fracàs que va suposar la cimera de Copenhaguen el 2009 on  no es va assolir un acord polític; finalment la comunitat internacional s’ha posat d’acord per prendre mesures i fer front a una de les grans amenaces del nostre temps. L’acord de París és el primer gran acord multilateral del segle XXI i el primer veritable acord mundial per al clima.

I tal com va dir el comissari Arias Cañete, “París és molt més que un acord, la història de París també va sobre la diplomàcia, la geopolítica i la influència”. I és que l’acord de París és el resultat final de molts anys de feina, sovint invisible, de la Unió Europea:

Primer cal explicar que des de fa molts anys la UE ha pres mesures per reduir les emissions de Co2. L’any 2007 vam decidir que l’any 2020 havíem d’haver reduït en un 20% el nivell d’emissions respecte les del 1990. Avui, al 2015, amb l’ajuda de les nostres polítiques i dels diners destinats a la recerca en aquest àmbit, les emissions  ja han caigut un 23% mentre que el PIB europeu ha crescut un 46%. Al 2014 vam anar més enllà en les nostres ambicions i vam establir l’objectiu de reduir en un 40% les emissions de cara l’any 2030.

I quines lliçons en podem treure? quines conclusions hem pogut dur a la cimera de París?  Doncs en primer lloc que la reducció de les emissions de Co2 pot, i de fet hi va, anar acompanyada d’un augment de l’activitat econòmica, i en segon lloc que és possible posar d’acord un conjunt de països amb diferents nivells d’emissions per assolir un objectiu comú.

D’aquesta manera vam arribar a París, amb el convenciment que per molts esforços que fes la UE en la lluita contra el canvi climàtic, nosaltres sols no podríem solucionar el problema, i amb la certesa que per arribar a un acord important calia comptar amb la voluntat i el compromís dels països emergents ni dels que lideren el rànquing de les emissions. L’acord de París ha estat la culminació de molts anys de feina, de diplomàcia i  de converses  liderades per la UE per aconseguir que el creixement global sigui més sostenible i  per garantir que les futures generacions viuran en un planeta més saludable. La transició cap a una economia descarbonitzada és un fet, una realitat i a Europa volem liderar-la am

París: la història sobre un acord històric, 1.0 out of 5 based on 1 rating

Leave a Reply