Navigation path

Left navigation

Additional tools

Tag ‘Unió Europea’

Prenent el pols a la cultura i la creativitat de les ciutats europees

Monday, Juliol 17th, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (5 vots cast)
Monitor de les ciutats creatives i culturals

Detall del mapa d’Europa que presenta el Monitor de les ciutats creatives i cutlurals que ha desenvolupat la Comissió Europea

A on hi ha més museus, a París o a Florència? En quina ciutat europea la gent va més al cinema? Quina té les universitats millor valorades? Quanta gent treballa en indústries artístiques i creatives a Berlín, Copenhaguen o Milà? La resposta a aquestes i moltes altres preguntes sobre la cultura i la creativitat a les ciutats europees la tenim a l’abast de la mà –i de l’ordinador, la tauleta o el mòbil- gràcies a una nova eina en línia que ha desenvolupat la Comissió Europea i que compara la vitalitat cultural de 168 ciutats de 30 països: els 28 de la UE a més de Noruega i Suïssa.

El ‘Monitor de les ciutats creatives i culturals’ pren el pols a les ciutats europees i en mesura el dinamisme cultural, el pes de les indústries creatives i culturals en la seva economia i les condicions que ofereixen per al desenvolupament d’aquests sectors. El resultat és una radiografia amb les dades de 168 ciutats de 30 països europeus basades en indicadors tant quantitatius com qualitatius, que van des del nombre de museus, teatres, sales de concerts o butaques de cinema; la participació en activitats culturals i l’opinió dels residents sobre els equipaments de la ciutat; al percentatge d’ocupació en sectors artístics i culturals o el nombre de graduats en noves tecnologies i en arts i humanitats. El resultat no és una foto fixa, sinó que es tracta d’una eina dinàmica, que permet fer cerques comparatives, filtrar en funció dels temes que ens interessin, seleccionar les ciutats segons la seva mida, PIB o nivell d’ocupació, entre moltes d’altres opcions.

El mapa d’Europa que ens ofereix el monitor convida a explorar les diferents ciutats i ofereix un resum amb el més destacat de la seva activitat cultural i creativa. Barcelona apareix com una de les ciutats amb millor valoració entre les que superen el milió d’habitats. Ocupa el cinquè lloc en la categoria de ‘dinamisme cultural’, per darrera de París, Praga, Milà i Viena; i el quart lloc en ‘entorn favorable’, un ranquing que encapçalen Londres, París i Munich. Si combinem tots els indicadors, París és la ciutat amb millor puntuació, amb 63,2 punts, mentre que Barcelona obté una valoració de 33,2, la qual cosa la situa com la ciutat més ben valorada d’Espanya. No és l’únic cas què una ciutat no-capital obté millors resultats que la capital del país. La mateixa situació es repeteix a Àustria, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Polònia, els Països Baixos i el Regne Unit. Una altra reflexió interessant que es pot extreure del marcador és que la mida no ho és tot, tampoc a l’hora de valorar la creativitat i la cultura de les ciutats. En general, les ciutats petites i mitjanes obtenen uns resultats millors que les més grans, especialment en ‘dinamisme cultural’ i ‘entorn favorable’.

El parc de recerca del Canòdrom, el festival LlumBCN i l’Arts de Carrer, exemples destacats de la capital catalana

A més de Barcelona, el marcador analitza 13 ciutats de l’Estat entre les quals Madrid, que obté 28,6 punts al ranquing general; Granada (28,1), Sevilla (20,1) i Lleida (19,6). En el cas de Barcelona, a més de les dades que ofereixen els diferents indicadors, es destaca el fet que és “l’única ciutat del món amb nou espais declarats patrimoni mundial de la UNESCO, set dels quals són obres de l’arquitecte Antoni Gaudí”. També es diu que “Barcelona és coneguda per dissenyar estratègies i impulsar mesures en suport d’un model de ciutat i emprenedoria creativa i per impulsar l’ús de l’espai públic com a espai cultural” i menciona específicament iniciatives com “el parc de recerca creativa del Canòdrom; el Festival Arts de Carrer de la Mercè o el festival LlumBCN que se celebra per Santa Eulàlia). Un altre dels elements que posa de relleu el Marcador són els 50 museus i 170 festivals culturals de la ciutat, a més del fet que va ser reconeguda amb el premi de Capital Innovadora d’Europa- ‘iCapital’ el 2014.

Més enllà dels rànquings i de les dades que se’n puguin extreure, l’objectiu d’aquest monitor és ajudar els responsables polítics; així com tots aquells que treballen en els sectors de la cultura i la creativitat, a identificar els punts forts i les àrees de millora de cada ciutat. I també fer possible que es coneguin i comprateixin les iniciatives que estan funcnonant arreu d’Europa. Una cosa queda clara: la cultura i la creativitat són impulsores de creixement econòmic i contribueixen a millorar la vida a les ciutats. Cal que en prenguem nota; que ens mostrem orgullosos de tot allò que ens fa forts i dinàmics culturalment i que aprenguem de les experiències de les ciutats del nostre entorn. Ara tenim una eina que ens ho posa ben fàcil, us convido a explorar-la: https://composite-indicators.jrc.ec.europa.eu/cultural-creative-cities-monitor/#

 

Respostes creatives i eficients per millorar el medi ambient

Wednesday, Novembre 25th, 2015
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 3.0/5 (2 vots cast)

I si les depuradores d’aigua de les ciutats poguessin generar energia en comptes de consumir-ne? I si els taps de suro usats es reutilitzessin per tractar les aigües residuals de la indústria del vi o fins i tot per generar gas? I si aprofitéssim els residus de les foneries de ferro per fer rajoles ceràmiques? Les bones respostes sorgeixen quan ens sabem plantejar les preguntes adequades i això és el que han fet els responsables dels projectes ambientals que es posaran en marxa a Catalunya gràcies al programa LIFE de la UE. Cinc equips científics miraran de donar la millor resposta a aquestes i d’altres qüestions que afecten el medi ambient i els recursos naturals i que, per tant, ens afecten a tots.

El programa LIFE de la UE finança des de fa més de vint anys iniciatives de millora ambiental, protecció de la biodiversitat, eficiència energètica i lluita contra el canvi climàtic. Es busquen, sobretot, projectes innovadors que puguin marcar noves pautes i aconseguir un impacte a nivell europeu. Respostes creatives i eficients a preguntes agosarades i pertinents.

 

Idea tree graphic over countryside

Aquest és el cas dels cinc nous projectes que es duran a terme a Catalunya amb el suport del programa LIFE. En total, el finançament que hi destinarem des de la UE supera els 4,3 milions d’euros i la inversió que representen els 5 projectes junts és de més de 7 milions. A nivell europeu s’han aprovat 96 projectes LIFE, amb un pressupost total de 264,8 milions d’euros. Però més enllà de les dades econòmiques, el que resulta interessant és comprovar el potencial d’aquests projectes, que a la coneguda premissa ambiental de reciclar, reutilitzar i reduir, hi han afegit el component de la innovació.

Així, la Universitat Autònoma de Barcelona, desenvoluparà el projecte LIFE SAVING-E, que consisteix en el disseny d’una depuradora d’aigües residuals urbanes que generi més energia de la que consumeix. Per fer possible aquest projecte es construirà una instal·lació pilot a Rubí, on s’assajarà un procés de tractament biològic i d’eliminació de nitrogen de manera que la majoria de la matèria orgànica es pugui destinar a la producció de biogàs. D’aquesta manera, a més de millorar l’eficiència energètica de les plantes, es reduiran els vessaments de nitrogen i les emissions de gas d’efecte hivernacles.

Un altre exemple de projecte aprovat recentment és el que durà a terme la Universitat Politècnica de Catalunya (LIFE ECORWASTE), que s’ha proposat demostrar que el suro usat de les ampolles de vi es pot reutilitzar com a material absorbent per al tractament de les aigües residuals de la indústria vinícola, i també com a substrat per a la producció de gas de síntesi. En aquest cas  també es construirà un centre pilot de gasificació en el qual s’espera poder tractar fins a 10kg de residus al dia i recuperar l’energia gràcies al procés de producció de gas.

També es basa en la recuperació i reutilització de residus el projecte que coordinarà la Fundació CTM Centre Tecnològic de Manresa, que es proposa fer servir els residus de les forneries de ferro per a la producció de ceràmica. D’aquesta manera, s’aconseguiria millorar la competitivitat dels dos sectors (foneries fèrries i ceràmica) i es reduiria l’impacte ambiental. Els responsables del projecte, anomenat LIFE FOUNDRYTILE, calculen que amb aquest sistema, la indústria ceràmica europea podria absorbir més del 70% dels residus que es generen en el sector de la foneria fèrrica.

Hi ha més exemples de projectes, tant a Catalunya com arreu de la UE, i us convido a conèixer-los a través d’aquest enllaç i de la pàgina del programa LIFE. Hi trobareu solucions innovadores de les quals tots ens en beneficiem o ens en podrem beneficiar algun dia. Per això des d’aquí vull donar les gràcies a aquells que saben fer-se les preguntes adients i estan disposats a afrontar els reptes per obtenir la millor resposta.