Navigation path

Left navigation

Additional tools

Cap a una Europa més competitiva i sostenible

Maig 10th, 2019

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, va pronunciar l’anomenada Declaració Schuman en la qual proposava la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, el que seria la CECA, la primera d’un seguit d’institucions supranacionals que es van convertir en el que avui és la Unió Europea. És per això que cada 9 de maig celebrem el Dia d’Europa, un bon moment per parar-nos a reflexionar sobre el llegat que heretem i el futur que volem per a la nostra Unió, perquè tal com va dir el president Juncker “cada generació té el deure de millorar el destí dels europeus tant els d’avui com els de demà”

Malgrat que els reptes són punyents i el context global complicat, hi ha motius per a l’optimisme a l’hora de mirar al futur. En clau econòmica, Europa ha crescut a un ritme mitjà del 2% durant els darrers anys i està previst que aquest creixement continuï aquest any i el vinent. La recuperació econòmica també es pot veure amb les xifres d’atur. Des del novembre del 2014, quan la Comissió Juncker va començar el seu mandat, s’han creat 12,6 milions de llocs de treball a la UE i com a conseqüència la taxa d’atur el març del 2019 se situava al 6,4%, la més baixa des de l’inici del segle. Un altre indicador que ens ofereix dosis d’optimisme és el de la inversió, que ha recuperat els nivells d’abans de la crisi i aquest any està previst que creixi en tots els estats membres de la Unió, cosa que no passava dels del 2007. El Pla Juncker, que va posar en marxa la Comissió al 2015 precisament per rellançar la inversió, està donant els seus fruits i es preveu que al 2020 hagi generat 500 mil milions d’inversió addicional a Europa i 1,4 milions de llocs de treball.

Aprofitant els avanços fets i tenint en compte l’opinió dels ciutadans expressada en més de 1.600 debats i en diverses consultes públiques, la Comissió ha definit l’agenda estratègica per al 2019-2024, un marc per afrontar els reptes que se’ns presenten i que necessiten acció a escala europea en cinc grans àmbits: la protecció, cal avançar capa una autèntica Unió Europea de la Defensa que es basi en el repartiment de responsabilitats i la solidaritat entre tots els estats membres; la competitivitat: cal que millorem el Mercat únic per poder-ne extreure el màxim de profit i que invertim en capacitats digitals clau per impulsar una intel·ligència artificial centrada en l’ésser humà que ens posicioni com a líders globals; l’equitatper acabar amb les bretxes de gènere, garantir igualtat d’oportunitats a les minories i reduir les diferències entre les diverses regions europees; la sostenibilitat,hem d’adoptar pautes de producció i de consum sostenibles i redoblar els esforços per lluitar contra el canvi climàtic. Apostar per l’economia circular i solucionar alguns reptes pendents com ara la seguretat energètica. I la influència, Europa ha d’exercir un lideratge a escala mundial a través del suport a un ordre mundial multilateral.

El 9 de maig de 2019 els líders de la UE es reuniran a Sibiu, una ciutat romanesa, per culminar amb el procés de reflexió col·lectiva sobre el futur de la Unió i renovar el compromís d’una Unió Europea que ofereixi respostes als reptes als quals haurem de fer front durant els propers anys. L’endemà començarà la campanya electoral per a les eleccions europees que a Espanya se celebraran el 26 de maig i on els ciutadans tindran una altra oportunitat per decidir quina forma ha de tenir l’Europa del futur.

Per una Europa més verda i eficient

Maig 10th, 2019

Les commemoracions són sempre una bona excusa per reflexionar i fer balanç, i aquest mes de maig tenim dues commemoracions europees: el 9 de maig és el Dia d’Europa i el 12 celebrem el Dia Europeu de la PIME. Aquest 2019, a més, arribem al final de l’actual Comissió Europea; moment propici, per tant, per valorar què s’ha fet i què ha quedat pendent.

Quan el president Juncker va assumir el càrrec, el 2014, va marcar 10 prioritats. La unió energètica i l’acció pel clima figuraven des del començament entre aquestes prioritats, i cinc anys després el balanç que fem del que s’ha aconseguit en aquests àmbits és francament positiu, tant pel que fa a l’acció global com pel que hem aconseguit a casa, a la mateixa UE. A l’exterior, la Unió Europea ha tingut un paper clau i de lideratge per arribar a l’Acord de París i ha treballat intensament per assolir els compromisos necessaris perquè el que es va acordar es faci realitat. A l’interior, hem llançat un seguit de mesures legislatives que ens permeten comptar amb el marc regulador més avançat del món pel que fa a l’eficiència i la seguretat energètica i que situa la UE en una posició de lideratge per accelerar i facilitar la transició cap a les energies netes.

Una de les propostes legislatives que ja està en vigor és la Directiva sobre l’eficiència energètica dels edificis. És una legislació que han hagut de transposar tots els estats membres i que implica que, a partir del 2021, totes les noves construccions que es facin a la UE hauran de ser edificis amb un consum energètic gairebé nul. Els edificis són responsables d’aproximadament un 40% del consum energètic i d’un 36% de les emissions de CO2 de la UE. Actualment, un 35% dels edificis que hi ha a la Unió tenen més de 50 anys i tres quartes parts són energèticament ineficients. Tot i això, només es renova entre un 0,4 i un 1,2% de l’estoc immobiliari cada any. Per això, la directiva també aposta per impulsar la renovació, igualment amb criteris d’eficiència energètica. Millorar l’eficiència energètica en la construcció –tant en obra nova com en rehabilitació–, a més d’estalviar energia pot generar altres beneficis econòmics, socials i ambientals. Els edificis eficients ofereixen nivells més alts de confort als que hi viuen i milloren la salut gràcies a la reducció dels problemes que genera una mala ambientació interior. La millora de l’eficiència energètica i l’estalvi en els consums pot ajudar moltes llars europees a erradicar la pobresa energètica. Justament, el Premi d’Arquitectura Contemporània de la UE-Premi Mies Van der Rohe de 2019, que es va lliurar fa pocs dies a Barcelona i que és el guardó d’arquitectura contemporània més important d’Europa, l’ha guanyat un projecte de renovació de 3 edificis d’habitatges a Bordeus que s’ha fet amb criteris d’eficiència energètica i que ha aconseguit millorar el confort tèrmic, reduir el consum i guanyar lluminositat als 350 habitatges que formen part d’aquests blocs.

A més, la inversió en eficiència energètica estimula l’economia, de manera especial en el sector de la construcció, que genera aproximadament un 9% del PIB europeu i és responsable directe de 18 milions de llocs de treball. Les petites i mitjanes empreses es poden beneficiar particularment d’aquests estímuls, ja que la seva contribució al valor afegit del sector de la construcció a la UE supera el 70%.

Amb motiu de Construmat’19, el 16 de maig la Comissió Europea ha organitzat un taller sobre l’eficiència energètica en la construcció on s’abordaran temes com les innovacions digitals en el sector de la construcció; la directiva europea sobre l’eficiència energètica dels edificis, i la digitalització  i les competències digitals necessàries per als professionals de la construcció. Convido a tots aquells que estigueu interessats en el tema a participar-hi. Serà també un bon moment per fer balanç sobre els avenços aconseguits en el camí que ens hem marcat cap a una Europa més sostenible i més eficient energèticament.

Article publicat a pimealdia.org

Deu anys apropant Europa als veïns i veïnes de Tarragona

Marc 6th, 2019

Aquest any estem de celebració: des de fa deu anys, els tarragonins i tarragonines compteu amb el Centre Europe Direct Tarragona, el centre dedicat a informar i apropar als ciutadans les institucions i polítiques de la Unió Europea. El Centre de Tarragona forma part de la xarxa de Centres d’Informació Europe Direct, que té prop de 500 punts d’informació arreu d’Europa. Les qüestions que resolen els centres Europe Direct tenen a veure, sobretot, amb la mobilitat a través de la Unió. Així, els ciutadans principalment pregunten sobre com treballar, viatjar, viure o estudiar en un altre país europeu. En aquest sentit, la tasca d’informació que ha realitzat el Centre a l’oficina de la plaça Imperial Tàrraco, ha resultat molt positiva.

Des dels seus inicis, el Centre Europe Direct Tarragona treballa conjuntament amb els veïns i el teixit associatiu de la ciutat a través de múltiples iniciatives. Vull aprofitar per recordar diferents col·laboracions que s’han realitzat ja sigui amb la xarxa de Centres Cívics; amb el Club dels Tarraconins; amb l’Equip de Prevenció de les Addiccions; les activitats i campanyes amb Salut Escolar; amb Joventut, a través d’activitats d’orientació laboral per als joves o bé incentivant la mobilitat internacional; o amb la Universitat Rovira i Virgili, organitzant la simulació del Parlament Europeu, les #eurotertúlies, el curs INSERLAB i col·laborant amb la Càtedra d’Inclusió Social en el mòdul Jean Monnet sobre les polítiques socials de la Unió Europea per combatre la pobresa.

En el repàs d’aquests deu anys tampoc podria passar per alt iniciatives tan destacades i innovadores com la creació de l’Ateneu Europeu o el Joc de l’Oca d’Europa, que es va presentar el 2016 sota el lema “Tira el dau i descobreix Europa”, i del qual ja s’han repartit més de 1500 exemplars a centres educatius. Així, els infants i joves poden aprendre sobre Europa i el seu funcionament de forma lúdica. Aquestes són només algunes mostres l’excel·lent tasca que realitza l’equip de l’Europe Direct Tarragona, amb la Marta Domènech al capdavant.

Prova d’aquesta bona feina és que l’any passat es va renovar el conveni amb el Centre Europe Direct Tarragona, que donarà continuïtat a aquesta activitat durant, com a mínim, tres anys més. Celebrem aquest desè aniversari, doncs, amb bones perspectives de cara al futur, quan comença un 2019 que també estarà carregat d’esdeveniments. Durant els primers mesos de l’any serà especialment important la campanya per les eleccions europees que tindran lloc el 26 de maig, coincidint amb les municipals. Per altra banda, el pròxim 9 de maig tindrà lloc la celebració del Dia d’Europa, amb un prometedor concert de l’Escola Municipal de Música.

Finalment, vull agrair, d’una banda, la col·laboració de totes les entitats i institucions que han col·laborat amb el Centre, i de l’altra, donar també les gràcies a tots els veïns i veïnes de la ciutat i del conjunt de les comarques tarragonines que en algun moment us heu apropat a la ‘finestra europea’ de la plaça Imperial Tàrraco o heu participat en alguna de les seves activitats. Sou vosaltres els que doneu sentit a aquesta tasca d’apropament al territori. Per molts anys, Europe Direct Tarragona!

 

Ferran Tarradellas i Espuny, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Ens cal més sobirania europea per afrontar els reptes globals

Setembre 12th, 2018

Cada setembre des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa el president de la Comissió Europea pronuncia un discurs sobre l’estat de la Unió (SOTEU) que marca l’inici del curs polític, fa repàs de les fites assolides i defineix com s’afrontaran els reptes comuns. Aquest dimecres el president Juncker ha adreçat al ple del Parlament Europeu el seu quart discurs i el darrer d’aquesta legislatura, un discurs que arriba quan falta menys d’un any per a les eleccions europees del 2019 i en ple debat sobre com ha de ser la Unió amb 27 estats membres que quedarà quan el març es faci efectiu el Brèxit.

Ha arribat l’hora que la UE tingui més sobirania, que prengui les regnes del seu destí i que jugui un rol clau en els afers internacionals” Aquesta frase de Juncker mostra l’essència del SOTEU d’enguany en què el president ha expressat la necessitat que l’est i l’oest, el nord i el sud d’Europa  superin les seves diferències perquè puguem actuar de manera conjunta, unida i, així, ser més grans.

En el seu discurs, Juncker ha anunciat un paquet de mesures concretes per afrontar els grans reptes econòmics i socials que té la UE i construir una Europa més democràtica, sobirana i autònoma que jugui un paper rellevant en l’escena mundial i protegeixi els seus ciutadans. Les mesures van des de la millora de la coordinació en la gestió de forneres fins a la lluita contra el canvi climàtic, la supressió del canvi horari o l’impuls al pilar social

El maig del 2019 els ciutadans europeus tornaran a tenir l’oportunitat de votar en unes eleccions europees, Juncker ha reiterat el seu suport al procés dels Spitzenkandidaten, el procés que el va dur a ell a ser el primer president de la Comissió escollit gràcies al resultat de les eleccions europees al 2014. El seu compromís amb el procés democràtic d’elecció dels representants europeus també s’ha vist reafirmat quan ha defensat les llistes transnacionals: “m’agradaria que fossin una realitat a les eleccions del 2024”.

En el seu darrer SOTEU, el president Juncker ha demanat que entre tots construïm una Europa que jugui un rol clau en els afers internacionals i sigui un arquitecte del món del futur; que l’est i l’oest d’Europa posin punt i final a les seves diferències i actuïn conjuntament; que es reforci el sistema democràtic en les eleccions europees a través del procés d’spitzenkandidaten i de llistes transnacionals; i que els estats no es repleguin en actituds nacionalistes poc sanes són els punts que el president Juncker subratlla en el seu darrer SOTEU.

 

La millor i la pitjor feina del món

Agost 19th, 2018

La darrera feina que vaig fer a Brussel·les abans de venir a treballar a les representacions de la Comissió va ser la de portaveu d’ajuda humanitària i resposta a les crisis. La meva comissària, la búlgara Kristalina Georgieva, solia definir l’ajuda humanitària com la millor i la pitjor feina del món. Era la millor perquè consistia en donar suport als que més pateixen: a les víctimes de les guerres, dels desastres naturals o humans, de la fam o de les epidèmies. Era el treball més bonic, perquè no cercava res a canvi, perquè es basa en els quatre principis de l’acció humanitària (humanitat, imparcialitat, neutralitat i independència) la qual cosa vol dir ajudar tothom, sense cap interès, sense cap discriminació, allà on hi hagi algú que pateixi.

Tanmateix és la pitjor feina del món perquè vol dir anar a les zones més castigades del planeta i sovint, també, les més perilloses. El dia 19 d’agost de l’any 2003 el quarter general de les Nacions Unides a Bagdad, Iraq, va ser bombardejat i a causa de l’atac van morir 22 treballadors humanitaris. No ha estat un fet aïllat. Gairebé 4.400 membres del personal humanitari han estat víctimes de greus atacs durant les darreres dues dècades. El 2017 es van produir 143 atacs contra treballadors humanitaris amb un balanç terrible: al llarg de l’any, una mitjana d’11 treballadors al mes van morir assassinats, més de 7 van ser ferits i més de 5 segrestats. El nombre d’assassinats el 2017 multiplica pràcticament per quatre la xifra del 1998, igual com passa amb el total de personal segrestat, mentre que els ferits són gairebé sis vegades més.

El terrible atac a la seu de Nacions Unides a Bagdad va fer que el 19 d’agost se celebri cada any el Dia Humanitari Mundial. L’objectiu d’aquesta jornada és recordar les víctimes de la violència contra els que volen ajudar –sense discriminacions- a tothom que necessita auxili. També es vol retre homenatge a tots aquests homes i dones que s’arrisquen i treballen en condicions extremes per salvar vides i ajudar qui més ho necessita. Però sobretot és una crida a tothom perquè es respecti el Dret Humanitari Internacional o, dit d’una altra manera, perquè es permeti al personal humanitari fer la seva feina amb seguretat i amb dignitat.

Mentre treballava com a portaveu d’ajuda humanitària vaig poder veure al nostre personal sobre el terreny. Molts dormien en tendes de campanya en zones sotmeses a condicions terribles (inundades, en runes o amb temperatures per sobre els 40ºC) treballant amb gent desesperada, en zones de guerra o de catàstrofe. Però tots deien que pagava la pena. La meva primera visita va ser a Haití, tot just després del terratrèmol del 2010. En aquella ocasió la Unió Europea va poder donar refugi, aigua potable, menjar, atenció sanitària etc. a més de cinc milions de persones. Entre les víctimes del terratrèmol hi havia una de les nostres treballadores humanitàries, Pilar Juárez, que portava dos anys aportant ajuda a la gent de l’illa. A ella i a la resta del personal humanitari que ha perdut la seva vida fent la millor i la pitjor feina del món, els vull retre avui, Dia Mundial de l’Ajuda Humanitària, el meu respecte i el meu homenatge.

 

 

Un pressupost europeu que aposta per la recerca i la innovació

Juny 13th, 2018

La recerca és un dels àmbits on el valor afegit de la Unió és determinant. El finançament de la UE ha permès que equips d’investigadors de diferents països i de diferents disciplines treballin plegats i que hagin fet descobriments impensables si cada estat anés per la seva banda. Per posar només un parell d’exemples, el descobriment d’un nou sistema planetari (Trappist-1) format per set planetes de dimensions molt semblants a les de la Terra que giren al voltant d’una estrella i que poden contenir aigua en la seva superfície; o el descobriment d’un tractament per al càncer de còlon avançat que va liderar el científic català Eduard Batlle han estat possibles gràcies a la inversió que la UE fa en recerca.

Ara que ens trobem davant d’un repte de futur molt important: definir el pressupost de la Unió Europea a llarg termini, és el moment  de convertir les paraules en decisions financeres que donin respostes a les ambicions i prioritats de la Unió. Per això la Comissió proposa destinar 100.000 milions d’euros al programa de recerca i innovació de la UE per al període 2021-2027 i convertir-lo en el més ambiciós de la història de la Unió. La recerca és, doncs, un dels capítols del pressupost que creix, així com també ho fan les inversions cap a la transformació digital, els programes destinats als joves, la política de migració i asil, la seguretat o l’acció exterior.

Catalunya és capdavantera en l’aprofitament dels fons europeus en recerca i innovació, fa uns dies Acció va publicar que és la primera regió europea en captació de fons europeus de l’instrument per a pimes #SME instrument, aquest fons que forma part del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 que ha finançat projectes interessantíssims duts a terme per empreses catalanes com ara el desenvolupament d’un sistema per millorar la rehabilitació mèdica de pacients amb problemes musculars gràcies a uns dispositius portables  que permeten que el metge monitoritzi el pacient i li personalitzi i adapti els exercicis de la rehabilitació, o un sistema que permet a les empreses controlar i disminuir la seva despesa energètica. Com veieu, la Comissió Europea inverteix en projectes que no només poden crear creixement i ocupació sinó que també aporten un benefici global per a la societat. També surten d’aquesta partida del pressupost les beques a científics d’alt nivell que duen a terme projectes de recerca disruptius com per exemple el del doctor Albert Tarancón, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que treballa per crear micropiles de combustible d’òxid sòlid, més petites que les monedes d’un cèntim d’euro, que puguin alimentar els dispositius mòbils i que estan cridades a revolucionar la tecnologia dels dispositius mòbils des dels telèfons fins als cotxes elèctrics. Horitzó 2020 també ha finançat grans projectes duts a terme per entitats de diferents països com ara la iniciativa TeSLA liderada per la Universitat Oberta de Catalunya que va permetre desenvolupar un sistema de reconeixement facial i de la veu que permet que els estudiants també es puguin examinar a distància.

Invertir en recerca i innovació és invertir en el nostre futur, i hem demostrat que fer-ho a escala europea aporta uns resultats infinitament millors dels que obtindrien els estats de manera individual. És per aquests dos motius que el pressupost a llarg termini de la UE fa una aposta ferma pel nou programa Horitzó Europa, un programa que està cridat a seguir cultivant èxits en el camp de la recerca i a reforçar el lideratge europeu en el camp de la innovació.

Un pressupost europeu per invertir en les persones

Maig 17th, 2018

Tal com vaig prometre en el meu primer post sobre la proposta de pressupost a llarg termini que ha fet la Comissió Europea per a la UE, cada setmana explicaré amb detall alguns aspectes el pressupost que em semblen especialment interessants. I no podia començar per cap altre tema que no fos el pilar social. Perquè tenim molt clar que per respondre als reptes globals, millorar la competitivitat europea i sobretot, mantenir la justícia social, cal invertir en les persones i en el desenvolupament de les seves habilitats i coneixements.

El novembre del 2017, els líders europees reunits a Göteborg van acordar aprofundir en la dimensió social de la Unió Europea. Això vol dir assegurar la igualtat d’oportunitats i d’accés al mercat laboral. Vol dir garantir unes condicions de treball justes i un alt nivell de protecció i inclusió social. A Göteborg, doncs, es va fer una declaració d’intencions. Ara, amb el pressupost a llarg termini de la UE, volem destinar recursos per a posar-les en pràctica .

En la proposta de pressupost de la Comissió Europea pel 2021-2027 hi ha un capítol anomenat “Invertint en persones, cohesió social i valors” dotat amb 139.500 milions d’euros. Dins d’aquest capítol s’hi inclou un nou instrument global que agruparà fons com el Fons Social Europeu, la Garantia Juvenil o el Fons europeu per als més desafavorits. Aquests fons, que ja existeixen actualment, han fet possible projectes reeixits a Catalunya, com la creació de la Xarxa Empren que compta amb Fons Social Europeu i ha assessorat més de 35.000 persones que volien començar un negoci; o el programa “noves oportunitats” que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya en el marc del programa de la Garantia Juvenil amb l’objectiu donar una oportunitat a aquells joves que per motius diversos van abandonar l’ESO i ara volen reincorporar-se al sistema educatiu o entrar al mercat de treball. Després de la darrera edició d’aquest programa 861 joves que hi van participar van continuar formant-se i 263 van aconseguir una inserció laboral superior als sis mesos.

Precisament és en els joves on la Comissió vol posar el seu principal focus d’atenció. Per això proposa doblar el pressupost destinat al programa Erasmus+ fins a arribar als 30.000 milions d’euros o el del Cos Europeu de Solidaritat amb l’objectiu de donar-los més oportunitats i fomentar la mobilitat juvenil arreu de al UE ja sigui per treballar, formar-se, estudiar o fer tasques de voluntariat, que els permeti adquirir capacitats útils pel seu futur professional. L’èxit del programa Erasmus és ben conegut, i més enllà dels testimonis dels milions de participants, un estudi d’impacte publicat per la Comissió Europea demostra que els joves que l’han fet tenen la meitat de possibilitats de patir atur de llarga durada.

Tot i que la política social és una competència fonamentalment dels estats membres, creiem que des d’Europa també podem contribuir en aspectes concrets d’aquesta política i per tant es veu reflectida de manera transversal en totes les partides pressupostàries de la proposta de la Comissió. Perquè invertir en les persones no és només l’opció política d’una Comissió que treballa per la igualtat d’oportunitats i la justícia social, és una obligació si volem que Europa sigui competitiva i capaç de donar resposta als reptes actuals i de futur.

Europa, de la declaració a les decisions

Maig 8th, 2018

Sibiu és una ciutat de Transilvània, a la Romania central. Compta amb prop de 150.000 habitants i una temperatura mitjana que no supera els 10º i, d’entrada, semblaria que té poc o res a veure amb el destí de la majoria d’europeus. Però  resulta que Sibiu és la ciutat on, d’aquí un any, els líders de la UE es reuniran en una cimera extraordinària, just abans de les eleccions al Parlament Europeu, per adoptar les decisions que han de donar forma a la futura UE. En l’any que queda per a aquesta trobada s’han de completar un seguit d’etapes que el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va presentar com el ‘full de ruta cap a Sibiu’ i que inclouen canvis profunds en l’estructura de la Unió per fer-la més democràtica,  més eficient i millor preparada per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i per encarar els reptes que tenim i els que vindran. Aquest és, per tant, un any per fixar prioritats, per deixar clar quin és el nivell d’ambició que volem per al projecte europeu i per actuar en conseqüència. Caldrà fer tries.

Tal dia com avui, fa 68 anys, una declaració realitzada pel llavors ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, marcava l’inici del camí cap a la construcció europea que ens ha portat fins aquí. Per això el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa i per això aquest és un bon moment per recordar el que ja hem fet però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar. Si ens posem d’acord en la destinació, i si volem que aquesta sigui una Unió més integrada, forta i democràtica, caldrà que fixem bé la ruta cap a Sibiu i accelerem les reformes necessàries. Això implica escollir entre opcions possibles i, per tant, ser també conscients de les renúncies. Com quan ens trobem en una cruïlla, hi ha diverses vies a seguir i cadascuna d’elles té unes conseqüències i uns costos.

Per exemple, quan preguntem als europeus quina és la seva màxima prioritat, la seguretat de les fronteres apareix sempre com una de les primeres opcions. Igual que també queda clar que els ciutadans volen que seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic i que esperen que Europa no es quedi enrere en recerca i innovació. Però això implica posar-se d’acord en una gestió més integrada de les fronteres exteriors, avançar en les polítiques de canvi climàtic i de R+D  i, sobretot, destinar-hi el pressupost adient. De fet, aquesta és una de les tries clau que també s’haurà de resoldre d’aquí a Sibiu: la decisió sobre el pressupost a llarg termini de la UE, el que cobrirà el període de 2021 a 2027, per al qual la Comissió ja ha presentat una proposta i que ara hauran de debatre i aprovar el Parlament Europeu i els Estats membres.

Però les decisions no han de venir només dels polítics. Els ciutadans, que finalment són els que tindran la darrera paraula amb les eleccions del maig de 2019, ja poden pronunciar-se sobre les diferents propostes que hi ha sobre la taula per al futur de la UE i que van des de la reforma de la Unió Econòmica i Monetària –amb la creació d’un pressupost específic per a la zona euro, un ministre de finances i un Fons monetari europeu – el desplegament d’un veritable Pilar social europeu o  la posada en marxa d’una política europea d’immigració realment integrada . Des de fa quatre anys la Comissió Europea organitza trobades de comissaris, alts funcionaris i representants de les institucions de la UE amb la ciutadania, els anomenats Diàlegs Ciutadans, dels quals se n’han celebrat més de 500 arreu d’Europa. Jo mateix he participat en més de 50 d’aquests diàlegs arreu de Catalunya i he tingut l’oportunitat de debatre i escoltar les opinions de la gent del territori. Durant aquest any la Comissió intensificarà els Diàlegs Ciutadans i és previst fer-ne 500 més fins al maig de l’any vinent. Però, a més, per aconseguir que el màxim d’europeus  puguin debatre, opinar i prendre part en la presa de decisions sobre el futur de la UE, ben aviat posarem en marxa una àmplia consulta en línia que estarà oberta a tothom. Ha arribat el moment de prendre les decisions que definiran la nova UE i tots tindrem l’oportunitat de fer-nos sentir i deixar clara la nostra tria. Si esperem que la UE ofereixi respostes és necessari que, com a ciutadans, responguem també al nostre torn quan ens pregunten sobre l’Europa que volem. Consulta en línia i eleccions, en els propers mesos, ens donaran l’oportunitat de marcar, des de la ciutadania, quin és el camí que triem per a Europa. Nosaltres decidim com volem arribar a Sibiu.

 

 

Un pressupost per al futur d’Europa

Maig 3rd, 2018

Aquesta setmana la Comissió ha presentat la seva proposta per al pressupost de la Unió Europea del 2021 al 2027. A diferència del que passa als estats, la UE funciona amb uns pressupostos a set anys vista que garanteixen una disciplina pressupostària a mig termini i ofereixen seguretat als beneficiaris de la UE com poden ser les pimes, els estudiants, les regions europees, els investigadors o els agricultors.

Conegut com a “Marc Financer Plurianual”, aquest pressupost és la traducció financera de les prioritats polítiques de la Comissió, i és per això que ens trobem en un moment clau per al futur d’Europa. Són els primers pressupostos després del Brexit i estan pensats per fer front als reptes que tindrà la UE d’ara endavant.

Molta gent pensa que el pressupost comunitari és molt gran, i en termes absoluts pot semblar-ho. En canvi, el pressupost de la UE només és del voltant de l’1% del PIB europeu. Amb aquesta quantitat relativament petita de diners s’han aconseguit grans objectius. Per exemple, des del 2014 fins avui més de 150 pimes catalanes han rebut fons europeus per dur a terme projectes innovadors que van des d’una APP perquè els malalts de diabetis puguin dur un control des de casa fins a un dron per eliminar les mines antipersona. A més a més, un gran nombre d’investigadors que estan fent recerca en universitats catalanes han rebut una beca del Consell Europeu de Recerca. És el cas de l’Eduard Batlle, el científic que juntament amb el seu equip ha descobert recentment un nou tractament pel càncer de còlon avançat.

A partir d’ara, faré un post al blog de manera regular per explicar amb detall alguns dels aspectes més rellevants de la proposta de pressupost del 2021 al 2027, però primer m’agradaria fer un esment als principals canvis que presenta respecte al Marc Financer Plurianual del septenni que deixarem enrere el 2020.

El pressupost per al nou període vol reforçar aquells aspectes en què la UE té un clar valor afegit, és a dir àmbits on l’actuació conjunta de tots els estats és molt més eficient que la individual de cada un com pot ser la seguretat, la política migratòria o la recerca. També es multiplicarà per dos la despesa destinada als programes per fomentar la mobilitat entre els joves com l’Erasmus Plus o el Cos Europeu de solidaritat. Per altra banda, es retallarà un 5% la despesa de la Política Agrària Comuna (PAC) i del fons de Cohesió que compten amb una gran dotació pressupostària.

Un dels canvis rellevants d’aquesta proposta és la introducció d’un mecanisme que permeti reduir o fins i tot suspendre l’accés als fons europeus d’aquells estats membres que no respectin plenament les normes de l’estat de dret, un dels valors fonamentals de la UE.

El pressupost 2021-2027 és doncs la traducció pràctica de les prioritats polítiques de la Comissió i ens ha de servir per afrontar els nous reptes comuns i donar resposta a les necessitats dels ciutadans, institucions i empreses europees.

Els boscos, un recurs a protegir a Europa i arreu del món

Marc 28th, 2018

El 21 de març vam celebrar el Dia Internacional dels Boscos. Una bona ocasió per recordar el paper de vital importància que tenen els boscos, les amenaces a què s’enfronten i les diferents mesures que pren la UE per protegir-los.

Els boscos representen el 80% de la biodiversitat terrestre mundial i tenen un paper essencial en la regulació del clima i la protecció del subministrament d’aigua. També prevenen la desertificació i l’erosió del sòl. En definitiva, els boscos són un recurs que no ens podem permetre el luxe de perdre.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la taxa global de desforestació es va reduir a la meitat entre l’any 2000 i el 2015. Tanmateix, el 2015 es van perdre més de 3,3 milions d’hectàrees de boscos, amb el consegüent increment en les emissions de carboni i el seus efectes en el canvi climàtic.

La principal causa de desforestació és la conversió il·legal de boscos en terra agrícola per produir béns com oli de palma o soja. El comerç il·legal de fusta continua essent un gran repte. Salvaguardar els boscos és crucial per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i per implementar l’Acord de Paris sobre Canvi Climàtic, dues grans prioritats de la UE i la Comissió, tal i com descriu el Consens Europeu sobre Desenvolupament.

La Unió Europea va posar en marxa, el 2003, un pla d’acció per combatre el transport i la compra o venda il·legal de fusta. Es tracta del Pla d’Acció sobre l’aplicació de les lleis, la governança i el comerç forestal, EU-FLEGT en les sigles en anglès. La implementació d’aquest pla es fa, entre d’altres, a través de l’EU FLEGT Facility (instrument per a l’EU FLEGT), que té la seu a Barcelona.

A través de FLEGT s’estan assolint veritables avenços en la governança forestal. La demanda il·legal de fusta s’ha reduït a la UE. La protecció dels boscos és una tasca tan complexa com necessària. La Comissió Europea hi està compromesa i estem convençuts que, amb mesures adients i la voluntat política necessària, es pot marcar la diferència.