Navigation path

Left navigation

Additional tools

Un pressupost europeu que aposta per la recerca i la innovació

Juny 13th, 2018
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

La recerca és un dels àmbits on el valor afegit de la Unió és determinant. El finançament de la UE ha permès que equips d’investigadors de diferents països i de diferents disciplines treballin plegats i que hagin fet descobriments impensables si cada estat anés per la seva banda. Per posar només un parell d’exemples, el descobriment d’un nou sistema planetari (Trappist-1) format per set planetes de dimensions molt semblants a les de la Terra que giren al voltant d’una estrella i que poden contenir aigua en la seva superfície; o el descobriment d’un tractament per al càncer de còlon avançat que va liderar el científic català Eduard Batlle han estat possibles gràcies a la inversió que la UE fa en recerca.

Ara que ens trobem davant d’un repte de futur molt important: definir el pressupost de la Unió Europea a llarg termini, és el moment  de convertir les paraules en decisions financeres que donin respostes a les ambicions i prioritats de la Unió. Per això la Comissió proposa destinar 100.000 milions d’euros al programa de recerca i innovació de la UE per al període 2021-2027 i convertir-lo en el més ambiciós de la història de la Unió. La recerca és, doncs, un dels capítols del pressupost que creix, així com també ho fan les inversions cap a la transformació digital, els programes destinats als joves, la política de migració i asil, la seguretat o l’acció exterior.

Catalunya és capdavantera en l’aprofitament dels fons europeus en recerca i innovació, fa uns dies Acció va publicar que és la primera regió europea en captació de fons europeus de l’instrument per a pimes #SME instrument, aquest fons que forma part del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 que ha finançat projectes interessantíssims duts a terme per empreses catalanes com ara el desenvolupament d’un sistema per millorar la rehabilitació mèdica de pacients amb problemes musculars gràcies a uns dispositius portables  que permeten que el metge monitoritzi el pacient i li personalitzi i adapti els exercicis de la rehabilitació, o un sistema que permet a les empreses controlar i disminuir la seva despesa energètica. Com veieu, la Comissió Europea inverteix en projectes que no només poden crear creixement i ocupació sinó que també aporten un benefici global per a la societat. També surten d’aquesta partida del pressupost les beques a científics d’alt nivell que duen a terme projectes de recerca disruptius com per exemple el del doctor Albert Tarancón, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que treballa per crear micropiles de combustible d’òxid sòlid, més petites que les monedes d’un cèntim d’euro, que puguin alimentar els dispositius mòbils i que estan cridades a revolucionar la tecnologia dels dispositius mòbils des dels telèfons fins als cotxes elèctrics. Horitzó 2020 també ha finançat grans projectes duts a terme per entitats de diferents països com ara la iniciativa TeSLA liderada per la Universitat Oberta de Catalunya que va permetre desenvolupar un sistema de reconeixement facial i de la veu que permet que els estudiants també es puguin examinar a distància.

Invertir en recerca i innovació és invertir en el nostre futur, i hem demostrat que fer-ho a escala europea aporta uns resultats infinitament millors dels que obtindrien els estats de manera individual. És per aquests dos motius que el pressupost a llarg termini de la UE fa una aposta ferma pel nou programa Horitzó Europa, un programa que està cridat a seguir cultivant èxits en el camp de la recerca i a reforçar el lideratge europeu en el camp de la innovació.

Un pressupost europeu per invertir en les persones

Maig 17th, 2018
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

Tal com vaig prometre en el meu primer post sobre la proposta de pressupost a llarg termini que ha fet la Comissió Europea per a la UE, cada setmana explicaré amb detall alguns aspectes el pressupost que em semblen especialment interessants. I no podia començar per cap altre tema que no fos el pilar social. Perquè tenim molt clar que per respondre als reptes globals, millorar la competitivitat europea i sobretot, mantenir la justícia social, cal invertir en les persones i en el desenvolupament de les seves habilitats i coneixements.

El novembre del 2017, els líders europees reunits a Göteborg van acordar aprofundir en la dimensió social de la Unió Europea. Això vol dir assegurar la igualtat d’oportunitats i d’accés al mercat laboral. Vol dir garantir unes condicions de treball justes i un alt nivell de protecció i inclusió social. A Göteborg, doncs, es va fer una declaració d’intencions. Ara, amb el pressupost a llarg termini de la UE, volem destinar recursos per a posar-les en pràctica .

En la proposta de pressupost de la Comissió Europea pel 2021-2027 hi ha un capítol anomenat “Invertint en persones, cohesió social i valors” dotat amb 139.500 milions d’euros. Dins d’aquest capítol s’hi inclou un nou instrument global que agruparà fons com el Fons Social Europeu, la Garantia Juvenil o el Fons europeu per als més desafavorits. Aquests fons, que ja existeixen actualment, han fet possible projectes reeixits a Catalunya, com la creació de la Xarxa Empren que compta amb Fons Social Europeu i ha assessorat més de 35.000 persones que volien començar un negoci; o el programa “noves oportunitats” que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya en el marc del programa de la Garantia Juvenil amb l’objectiu donar una oportunitat a aquells joves que per motius diversos van abandonar l’ESO i ara volen reincorporar-se al sistema educatiu o entrar al mercat de treball. Després de la darrera edició d’aquest programa 861 joves que hi van participar van continuar formant-se i 263 van aconseguir una inserció laboral superior als sis mesos.

Precisament és en els joves on la Comissió vol posar el seu principal focus d’atenció. Per això proposa doblar el pressupost destinat al programa Erasmus+ fins a arribar als 30.000 milions d’euros o el del Cos Europeu de Solidaritat amb l’objectiu de donar-los més oportunitats i fomentar la mobilitat juvenil arreu de al UE ja sigui per treballar, formar-se, estudiar o fer tasques de voluntariat, que els permeti adquirir capacitats útils pel seu futur professional. L’èxit del programa Erasmus és ben conegut, i més enllà dels testimonis dels milions de participants, un estudi d’impacte publicat per la Comissió Europea demostra que els joves que l’han fet tenen la meitat de possibilitats de patir atur de llarga durada.

Tot i que la política social és una competència fonamentalment dels estats membres, creiem que des d’Europa també podem contribuir en aspectes concrets d’aquesta política i per tant es veu reflectida de manera transversal en totes les partides pressupostàries de la proposta de la Comissió. Perquè invertir en les persones no és només l’opció política d’una Comissió que treballa per la igualtat d’oportunitats i la justícia social, és una obligació si volem que Europa sigui competitiva i capaç de donar resposta als reptes actuals i de futur.

Europa, de la declaració a les decisions

Maig 8th, 2018
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

Sibiu és una ciutat de Transilvània, a la Romania central. Compta amb prop de 150.000 habitants i una temperatura mitjana que no supera els 10º i, d’entrada, semblaria que té poc o res a veure amb el destí de la majoria d’europeus. Però  resulta que Sibiu és la ciutat on, d’aquí un any, els líders de la UE es reuniran en una cimera extraordinària, just abans de les eleccions al Parlament Europeu, per adoptar les decisions que han de donar forma a la futura UE. En l’any que queda per a aquesta trobada s’han de completar un seguit d’etapes que el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va presentar com el ‘full de ruta cap a Sibiu’ i que inclouen canvis profunds en l’estructura de la Unió per fer-la més democràtica,  més eficient i millor preparada per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i per encarar els reptes que tenim i els que vindran. Aquest és, per tant, un any per fixar prioritats, per deixar clar quin és el nivell d’ambició que volem per al projecte europeu i per actuar en conseqüència. Caldrà fer tries.

Tal dia com avui, fa 68 anys, una declaració realitzada pel llavors ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, marcava l’inici del camí cap a la construcció europea que ens ha portat fins aquí. Per això el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa i per això aquest és un bon moment per recordar el que ja hem fet però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar. Si ens posem d’acord en la destinació, i si volem que aquesta sigui una Unió més integrada, forta i democràtica, caldrà que fixem bé la ruta cap a Sibiu i accelerem les reformes necessàries. Això implica escollir entre opcions possibles i, per tant, ser també conscients de les renúncies. Com quan ens trobem en una cruïlla, hi ha diverses vies a seguir i cadascuna d’elles té unes conseqüències i uns costos.

Per exemple, quan preguntem als europeus quina és la seva màxima prioritat, la seguretat de les fronteres apareix sempre com una de les primeres opcions. Igual que també queda clar que els ciutadans volen que seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic i que esperen que Europa no es quedi enrere en recerca i innovació. Però això implica posar-se d’acord en una gestió més integrada de les fronteres exteriors, avançar en les polítiques de canvi climàtic i de R+D  i, sobretot, destinar-hi el pressupost adient. De fet, aquesta és una de les tries clau que també s’haurà de resoldre d’aquí a Sibiu: la decisió sobre el pressupost a llarg termini de la UE, el que cobrirà el període de 2021 a 2027, per al qual la Comissió ja ha presentat una proposta i que ara hauran de debatre i aprovar el Parlament Europeu i els Estats membres.

Però les decisions no han de venir només dels polítics. Els ciutadans, que finalment són els que tindran la darrera paraula amb les eleccions del maig de 2019, ja poden pronunciar-se sobre les diferents propostes que hi ha sobre la taula per al futur de la UE i que van des de la reforma de la Unió Econòmica i Monetària –amb la creació d’un pressupost específic per a la zona euro, un ministre de finances i un Fons monetari europeu – el desplegament d’un veritable Pilar social europeu o  la posada en marxa d’una política europea d’immigració realment integrada . Des de fa quatre anys la Comissió Europea organitza trobades de comissaris, alts funcionaris i representants de les institucions de la UE amb la ciutadania, els anomenats Diàlegs Ciutadans, dels quals se n’han celebrat més de 500 arreu d’Europa. Jo mateix he participat en més de 50 d’aquests diàlegs arreu de Catalunya i he tingut l’oportunitat de debatre i escoltar les opinions de la gent del territori. Durant aquest any la Comissió intensificarà els Diàlegs Ciutadans i és previst fer-ne 500 més fins al maig de l’any vinent. Però, a més, per aconseguir que el màxim d’europeus  puguin debatre, opinar i prendre part en la presa de decisions sobre el futur de la UE, ben aviat posarem en marxa una àmplia consulta en línia que estarà oberta a tothom. Ha arribat el moment de prendre les decisions que definiran la nova UE i tots tindrem l’oportunitat de fer-nos sentir i deixar clara la nostra tria. Si esperem que la UE ofereixi respostes és necessari que, com a ciutadans, responguem també al nostre torn quan ens pregunten sobre l’Europa que volem. Consulta en línia i eleccions, en els propers mesos, ens donaran l’oportunitat de marcar, des de la ciutadania, quin és el camí que triem per a Europa. Nosaltres decidim com volem arribar a Sibiu.

 

 

Un pressupost per al futur d’Europa

Maig 3rd, 2018
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/5 (0 vots cast)

Aquesta setmana la Comissió ha presentat la seva proposta per al pressupost de la Unió Europea del 2021 al 2027. A diferència del que passa als estats, la UE funciona amb uns pressupostos a set anys vista que garanteixen una disciplina pressupostària a mig termini i ofereixen seguretat als beneficiaris de la UE com poden ser les pimes, els estudiants, les regions europees, els investigadors o els agricultors.

Conegut com a “Marc Financer Plurianual”, aquest pressupost és la traducció financera de les prioritats polítiques de la Comissió, i és per això que ens trobem en un moment clau per al futur d’Europa. Són els primers pressupostos després del Brexit i estan pensats per fer front als reptes que tindrà la UE d’ara endavant.

Molta gent pensa que el pressupost comunitari és molt gran, i en termes absoluts pot semblar-ho. En canvi, el pressupost de la UE només és del voltant de l’1% del PIB europeu. Amb aquesta quantitat relativament petita de diners s’han aconseguit grans objectius. Per exemple, des del 2014 fins avui més de 150 pimes catalanes han rebut fons europeus per dur a terme projectes innovadors que van des d’una APP perquè els malalts de diabetis puguin dur un control des de casa fins a un dron per eliminar les mines antipersona. A més a més, un gran nombre d’investigadors que estan fent recerca en universitats catalanes han rebut una beca del Consell Europeu de Recerca. És el cas de l’Eduard Batlle, el científic que juntament amb el seu equip ha descobert recentment un nou tractament pel càncer de còlon avançat.

A partir d’ara, faré un post al blog de manera regular per explicar amb detall alguns dels aspectes més rellevants de la proposta de pressupost del 2021 al 2027, però primer m’agradaria fer un esment als principals canvis que presenta respecte al Marc Financer Plurianual del septenni que deixarem enrere el 2020.

El pressupost per al nou període vol reforçar aquells aspectes en què la UE té un clar valor afegit, és a dir àmbits on l’actuació conjunta de tots els estats és molt més eficient que la individual de cada un com pot ser la seguretat, la política migratòria o la recerca. També es multiplicarà per dos la despesa destinada als programes per fomentar la mobilitat entre els joves com l’Erasmus Plus o el Cos Europeu de solidaritat. Per altra banda, es retallarà un 5% la despesa de la Política Agrària Comuna (PAC) i del fons de Cohesió que compten amb una gran dotació pressupostària.

Un dels canvis rellevants d’aquesta proposta és la introducció d’un mecanisme que permeti reduir o fins i tot suspendre l’accés als fons europeus d’aquells estats membres que no respectin plenament les normes de l’estat de dret, un dels valors fonamentals de la UE.

El pressupost 2021-2027 és doncs la traducció pràctica de les prioritats polítiques de la Comissió i ens ha de servir per afrontar els nous reptes comuns i donar resposta a les necessitats dels ciutadans, institucions i empreses europees.

Els boscos, un recurs a protegir a Europa i arreu del món

Marc 28th, 2018
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (4 vots cast)

El 21 de març vam celebrar el Dia Internacional dels Boscos. Una bona ocasió per recordar el paper de vital importància que tenen els boscos, les amenaces a què s’enfronten i les diferents mesures que pren la UE per protegir-los.

Els boscos representen el 80% de la biodiversitat terrestre mundial i tenen un paper essencial en la regulació del clima i la protecció del subministrament d’aigua. També prevenen la desertificació i l’erosió del sòl. En definitiva, els boscos són un recurs que no ens podem permetre el luxe de perdre.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la taxa global de desforestació es va reduir a la meitat entre l’any 2000 i el 2015. Tanmateix, el 2015 es van perdre més de 3,3 milions d’hectàrees de boscos, amb el consegüent increment en les emissions de carboni i el seus efectes en el canvi climàtic.

La principal causa de desforestació és la conversió il·legal de boscos en terra agrícola per produir béns com oli de palma o soja. El comerç il·legal de fusta continua essent un gran repte. Salvaguardar els boscos és crucial per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i per implementar l’Acord de Paris sobre Canvi Climàtic, dues grans prioritats de la UE i la Comissió, tal i com descriu el Consens Europeu sobre Desenvolupament.

La Unió Europea va posar en marxa, el 2003, un pla d’acció per combatre el transport i la compra o venda il·legal de fusta. Es tracta del Pla d’Acció sobre l’aplicació de les lleis, la governança i el comerç forestal, EU-FLEGT en les sigles en anglès. La implementació d’aquest pla es fa, entre d’altres, a través de l’EU FLEGT Facility (instrument per a l’EU FLEGT), que té la seu a Barcelona.

A través de FLEGT s’estan assolint veritables avenços en la governança forestal. La demanda il·legal de fusta s’ha reduït a la UE. La protecció dels boscos és una tasca tan complexa com necessària. La Comissió Europea hi està compromesa i estem convençuts que, amb mesures adients i la voluntat política necessària, es pot marcar la diferència.

No podem esperar més: cal que treballem junts per millorar la qualitat de l’aire que respirem els europeus

Febrer 1st, 2018
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (1 vot cast)

Cada any 400.000 persones moren a Europa de manera prematura a causa de la mala qualitat de l’aire i moltes més pateixen problemes respiratoris o cardiovasculars per culpa de la contaminació. Aquestes xifres haurien de ser suficients per fer-nos posar les piles i adoptar mesures eficaces per millorar la qualitat de l’aire que respirem. Però encara podem afegir-hi més dades: es calcula que la mala qualitat de l’aire costa més de 20.000 milions d’euros anuals a l’economia europea.

Garantir una bona qualitat de l’aire per a tothom és prioritari per una Comissió que tal com va anunciar el president Juncker en el seu Discurs sobre l’Estat de la Unió vol construir una Europa que protegeixi els ciutadans. Tenim la responsabilitat de donar resposta, per exemple, als pares d’un nadó que pateixi bronquitis o els fills d’una persona gran amb una malaltia pulmonar.

És per això que aquesta setmana el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, ha reunit els ministres del ram de nou països europeus, entre els quals Espanya, que encara superen els límits de contaminació de l’aire. Es tracta d’uns límits acordats per tots els estats que es mesuren segons la quantitat d’emissions de nitrogen de carboni, provinents sobretot del tràfic; i en les partícules PM10, més lligades a l’activitat industrial i la producció d’electricitat, que s’haurien d’haver assolit al 2010.

El comissari Vella ha reunit els ministres per  posar-los sobre la taula la urgència de resoldre el problema i per advertir-los que si segueixen sense aplicar les mesures necessàries per complir amb la directiva europea de contaminació s’emprendran mesures legals, és a dir, es denunciarà la infracció al Tribunal Europeu de Justícia.

Com que la  voluntat de la Comissió és que tots els països respectin els límits de contaminació de l’aire i d’aquesta manera protegir la salut i el benestar dels europeus, ha presentat un paquet de mesures específiques per ajudar els estats membres a promoure, supervisar i garantir el compliment de les normes mediambientals de la UE.

Tenim una urgència i cal que actuem. La contaminació és un dels aspectes que hem de combatre junts, cap estat sol pot resoldre aquest problema. Cal que actuem tots i que anem alhora. Els estats membres van acordar uns límits de contaminació de l’aire que fa 8 anys que s’haurien d’haver assolit. Ja no podem esperar més: s’han de prendre les mesures necessàries per assolir els objectius i millorar la salut dels europeus.

 

Més informació

Mesures que proposa la Comissió per ajudar els estats

Directiva Europea sobre els límits de contaminació de l’aire

La ‘revolució Erasmus’: cultura i identitat europea

Novembre 27th, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (1 vot cast)

 

“L’Erasmus hauria de ser obligatori. No només per estudiants, també per taxistes, electricistes i d’altres treballadors”. La idea, tan agosarada com suggeridora, la va llançar l’escriptor i semiòleg Umberto Eco l’any 2012, en una trobada d’alcaldes europeus. Eco sostenia que el programa de mobilitat que la UE va posar en marxa fa trenta anys ha suposat una veritable revolució i ha ajudat, més que cap altra iniciativa, a configurar una identitat europea. “És la cultura, i no la guerra, el que fonamenta la identitat europea”, va deixar escrit.

L’Erasmus és, sens dubte, un dels programes més coneguts i millor valorats de la Unió Europea. Va començar el 1987 com un programa d’intercanvi universitari amb la participació d’11 països i poc més de tres mil estudiants que, per primer cop, accedien a l’experiència de completar els seus estudis a l’estranger. Avui són 33 països (els 28 Estats membres de la UE més Turquia, l’Antiga República Iugoslava de Macedònia, Noruega, Islàndia i Liechtenstein) i més de 600.000 persones l’any que hi participen. A més, assumint -si més no parcialment- la idea d’Umberto Eco d’ampliar l’Erasmus perquè se’n pugui beneficiar més gent, des de 2014 Erasmus s’ha convertit en Erasmus + i s’adreça no només a persones que cursin estudis universitaris sinó també a estudiants d’altres nivells d’educació, a professors, a aprenents, treballadors en pràctiques i voluntaris.

El programa Erasmus permet els joves estudiar i formar-se en un altre país de la UE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest 2017, any en què celebrem el 30è aniversari, s’ha arribat a la xifra de 9 milions de beneficiaris del programa Erasmus. Nou milions de persones que han accedit a l’experiència d’estudiar, treballar, formar-se o participar en projecte de voluntariat en un altre país. Nou milions de vides que han eixamplat els seus horitzons i s’han acostat a d’altres llengües i cultures. Nou milions d’europeus que han adquirit una formació, unes habilitats i un bagatge que els preparen millor per al futur i que ajuden a bastir, de retruc, una societat més plural i més oberta. Només cal parlar amb antics estudiants Erasmus per copsar el potencial d’una experiència capaç de marcar un abans i un després en les vides de molts joves.

Al llarg d’aquest any, des de la Representació a Barcelona hem anat recollit els testimonis de persones, algunes conegudes, d’altres anònimes, que ens han explicat el que va significar per a ells viure i estudiar en un altre país de la UE. Des dels cantants David Carabén, de ‘Mishima’; Joan Enric Barceló, d’Els Amics de les Arts i Anna Roig, d”Anna Roig i l’ombre de ton chien’, fins a la periodista Ariadna Oltra, el psicòleg Rafael Santandreu o l’actriu i directora de cinema Elena Martín. Tots ells han participat en un Erasmus i tots coincideixen que l’experiència els ha marcat, tan professionalment com personalment.

El vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Kateinen, ell mateix ex-estudiant Erasmus, deia també amb motiu del 30è aniversari que “la mobilitat amplia els nostres horitzons i ens fa més forts”. La frase és vàlida per a les persones que participen en l’Erasmus, individualment, però s’aplica també, i sobretot, a la societat europea en conjunt, que s’enforteix gràcies a aquests intercanvis.

L’Erasmus + té un pressupost de 14.700 milions d’euros entre 2014 i 2020 i la voluntat de la Comissió Europea és no només mantenir, sinó seguir augmentant els recursos i l’abast d’aquest programa. “Cada euro que invertim en Erasmus + és una inversió per al futur; el futur d’una persona jove i de la nostra idea d’Europa”, ha dit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El president de la Comissió també ha deixat clar que el 30è aniversari d’Erasmus és una bona ocasió per fer balanç dels èxits d’aquest programa, però també és el moment de començar a preparar el que ha de ser a partir de 2020. “Ara que celebrem els nou milions de participants al programa, ens hem d’assegurar que som nou vegades més ambiciosos amb el seu futur”.

Una de les iniciatives que la Comissió ha posat en marxa per començar a preparar el futur del programa és la plataforma Erasmus + Generation Online Meeting Point. Es tracta d’una pàgina web que ofereix als joves i a organitzacions i entitats l’oportunitat de participar en debats amb experts en temes de joventut, educació i formació. Els participants poden proposar temes, identificar problemes i presentar solucions. Perquè tot i que potser no arribem, com somniava Eco, a fer anar d’Erasmus tots i cadascun dels europeus; si que voldríem que l’experiència estigui a l’abast del màxim de ciutadans possible i que tots aquells que desitgin estudiar o formar-se en un altre país de la UE trobin les facilitats per fer-ho.

Article publicat al Diari de Tarragona

El mateix sou per la mateixa feina a tota la UE

Octubre 30th, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (1 vot cast)

A Europa hi ha més de dos milions de treballadors desplaçats, són treballadors contractats per una empresa d’un estat i enviats a treballar temporalment a un altre estat membre de la Unió Europea. En molts casos, malgrat que en els països on són enviats el nivell  i el cost de vida siguin més alts, continuen tenint el sou i les condicions del seu país d’origen.

Això suposa un perjudici tant pels treballadors desplaçats com pels treballadors i empreses locals que han de competir amb salaris més baixos. Per això, la Comissió Europea va proposar una revisió de les normes sobre els treballadors desplaçats que acaba amb aquestes situacions injustes. I la setmana passada el Consell va arribar a un acord polític que ha de permetre tirar endavant la modificació.

Els estats membres han subscrit el principi de la Comissió que estableix que els treballadors desplaçats es beneficiïn de les mateixes condicions salarials i laborals que els treballadors locals. Perquè, tal com va afirmar el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker durant el seu  Discurs sobre l’estat de la Unió del 13 de setembre de 2017, “en una unió d’iguals, no hi pot haver treballadors de segona classe. Els treballadors han de cobrar el mateix sou per fer la mateixa feina en el mateix lloc.”

Establir condicions equitatives de treball dins de la UE és un pas molt importat per avançar cap a una Europa més social i unida, no tan sols en un sentit monetari sinó també laboral. Des de l’inici del seu mandat, el president Juncker ha apostat per enfortir el pilar social de la Unió amb tres objectius molt clars: garantir la igualtat d’oportunitats al mercat laboral, unes condicions de treball justes i la inclusió social. El darrer pas fet en aquesta direcció ha esta l’acord del Consell per reformar la directiva sobre els treballadors desplaçats, que ara haurà de debatre el Parlament Europeu.

Però cal seguir treballant per avançar en el camí social i per això, i tal com també va anunciar el president en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió, a finals de 2018 la Comissió posarà en marxa l’Autoritat Laboral Europea, un nou organisme d’inspecció i control que vetllarà per l’aplicació de les normes de la UE sobre mobilitat laboral i garantirà la igualtat del mercat laboral únic. Perquè, tal com va dir el president: “és absurd disposar d’una autoritat bancària per vigilar la normativa bancària i, en canvi, no tenir cap autoritat laboral que garanteixi la igualtat del nostre mercat únic”.

Lluita contra el terrorisme: Europa hi pot ajudar

Agost 23rd, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 4.7/5 (3 vots cast)

Commoció, ràbia, dolor, tristesa. També solidaritat, escalf, determinació, agraïment. Es fa difícil posar nom a tots i cadascun dels sentiments que ens aclaparen aquests dies. El terror ens ha colpejat de nou, més a prop que mai però tan covard com sempre. La mateixa barbàrie que han patit Londres, París, Brussel·les, Madrid, Niça i tantes altres ciutats europees i d’arreu del món deixa ara a Catalunya la seva empremta sinistra. La ciutat de Turku, a Finlàndia, també ha patit un atac aquest dies. De nou sense cap sentit, sense cap justificació, sense altre motiu que destruir el nostre mode de vida. En aquests moments, el nostres pensaments se centren en les 15 víctimes mortals i les seves famílies, així com el centenar de ferits. A tots ells voldria transmetre el condol i el suport de la UE. També cal agrair a tots els professionals de la policia i dels serveis sanitaris, voluntaris i ciutadans que van fer una tasca impressionant protegint, socorrent, cuidant i guarint.

AmbBarcelona

Com va dir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, al seu missatge de condol després dels atemptats a Barcelona i Cambrils “aquest atac covard s’adreça deliberadament contra persones que volen gaudir de la vida i compartir el seu temps amb la família i els amics. No ens deixarem atemorir pel barbarisme”. No tinc por, no tenim por, ha estat també el clam majoritari en les reaccions als atemptats. Perquè estem tristos, però no espantats. Perquè hem d’extreure lliçons i canviar algunes coses, però no deixar que el terrorisme ens canviï i modifiqui la nostra manera de viure.

Europa, ja ho sabíem, s’ha convertit en un dels blancs d’atemptats terroristes. Tan de bo poguéssim dir que això no tornarà a passar. Res ens agradaria més, però ens enganyaríem. Si que podem, en canvi, millorar la nostra lluita contra el Daeix i totes les formes de terror organitzat, reforçar les nostres capacitats, aprendre uns dels altres i col·laborar per posar-los-ho cada cop més difícil a aquells que pretenen cometre atemptats. I aquí la Unió Europea hi juga un paper molt important. Els terroristes de Barcelona i Cambrils havien viatjat a Bèlgica, a Suïssa, a França. El crim organitzat, com tantes d’altres coses, és un fenomen que no coneix fronteres. I la resposta a aquest problema tampoc hauria de fer-ho.

 

La Unió Europea n’és conscient i ja s’estan fent moltes coses. Per exemple, aquells que rebin entrenament terrorista seran perseguits criminalment a tota la Unió. També hem millorat els sistemes per identificar i registrar les dades de les persones que entren i surten de la UE, i la manera com els Estats membres accedeixen i comparteixen aquesta informació. Alhora, estem lluitant contra la radicalització, sobretot la que es promou a través d’Internet –que és l’eina que majoritàriament fan servir els terroristes per captar nous adeptes. Així, el Fòrum d’internet de la UE va adoptar el juliol passat un pla d’acció per combatre el contingut terrorista en línia, i estem cooperant amb les principals companyies que proveeixen serveis a internet i també amb les xarxes socials més populars, per tal que aquests continguts puguin ser identificats i eliminats més ràpidament.

Seguirem doncs treballant per millorar i reforçar la nostra forma de combatre el terrorisme, però ens mantindrem ferms en el que és la nostra essència i els nostres valors com a societat. Per això, totes les mesures adoptades en l’àrea de la seguretat s’han adoptat i se seguiran adoptant amb respecte als drets fonamentals, que és un dels pilars sobre els que es construeix la UE, juntament amb la pau i la solidaritat. Aquest valors: pau, solidaritat i respecte als drets fonamentals, són precisament el que volen destruir els terroristes. No deixarem que ho facin.

Prenent el pols a la cultura i la creativitat de les ciutats europees

Juliol 17th, 2017
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 5.0/5 (5 vots cast)
Monitor de les ciutats creatives i culturals

Detall del mapa d’Europa que presenta el Monitor de les ciutats creatives i cutlurals que ha desenvolupat la Comissió Europea

A on hi ha més museus, a París o a Florència? En quina ciutat europea la gent va més al cinema? Quina té les universitats millor valorades? Quanta gent treballa en indústries artístiques i creatives a Berlín, Copenhaguen o Milà? La resposta a aquestes i moltes altres preguntes sobre la cultura i la creativitat a les ciutats europees la tenim a l’abast de la mà –i de l’ordinador, la tauleta o el mòbil- gràcies a una nova eina en línia que ha desenvolupat la Comissió Europea i que compara la vitalitat cultural de 168 ciutats de 30 països: els 28 de la UE a més de Noruega i Suïssa.

El ‘Monitor de les ciutats creatives i culturals’ pren el pols a les ciutats europees i en mesura el dinamisme cultural, el pes de les indústries creatives i culturals en la seva economia i les condicions que ofereixen per al desenvolupament d’aquests sectors. El resultat és una radiografia amb les dades de 168 ciutats de 30 països europeus basades en indicadors tant quantitatius com qualitatius, que van des del nombre de museus, teatres, sales de concerts o butaques de cinema; la participació en activitats culturals i l’opinió dels residents sobre els equipaments de la ciutat; al percentatge d’ocupació en sectors artístics i culturals o el nombre de graduats en noves tecnologies i en arts i humanitats. El resultat no és una foto fixa, sinó que es tracta d’una eina dinàmica, que permet fer cerques comparatives, filtrar en funció dels temes que ens interessin, seleccionar les ciutats segons la seva mida, PIB o nivell d’ocupació, entre moltes d’altres opcions.

El mapa d’Europa que ens ofereix el monitor convida a explorar les diferents ciutats i ofereix un resum amb el més destacat de la seva activitat cultural i creativa. Barcelona apareix com una de les ciutats amb millor valoració entre les que superen el milió d’habitats. Ocupa el cinquè lloc en la categoria de ‘dinamisme cultural’, per darrera de París, Praga, Milà i Viena; i el quart lloc en ‘entorn favorable’, un ranquing que encapçalen Londres, París i Munich. Si combinem tots els indicadors, París és la ciutat amb millor puntuació, amb 63,2 punts, mentre que Barcelona obté una valoració de 33,2, la qual cosa la situa com la ciutat més ben valorada d’Espanya. No és l’únic cas què una ciutat no-capital obté millors resultats que la capital del país. La mateixa situació es repeteix a Àustria, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Polònia, els Països Baixos i el Regne Unit. Una altra reflexió interessant que es pot extreure del marcador és que la mida no ho és tot, tampoc a l’hora de valorar la creativitat i la cultura de les ciutats. En general, les ciutats petites i mitjanes obtenen uns resultats millors que les més grans, especialment en ‘dinamisme cultural’ i ‘entorn favorable’.

El parc de recerca del Canòdrom, el festival LlumBCN i l’Arts de Carrer, exemples destacats de la capital catalana

A més de Barcelona, el marcador analitza 13 ciutats de l’Estat entre les quals Madrid, que obté 28,6 punts al ranquing general; Granada (28,1), Sevilla (20,1) i Lleida (19,6). En el cas de Barcelona, a més de les dades que ofereixen els diferents indicadors, es destaca el fet que és “l’única ciutat del món amb nou espais declarats patrimoni mundial de la UNESCO, set dels quals són obres de l’arquitecte Antoni Gaudí”. També es diu que “Barcelona és coneguda per dissenyar estratègies i impulsar mesures en suport d’un model de ciutat i emprenedoria creativa i per impulsar l’ús de l’espai públic com a espai cultural” i menciona específicament iniciatives com “el parc de recerca creativa del Canòdrom; el Festival Arts de Carrer de la Mercè o el festival LlumBCN que se celebra per Santa Eulàlia). Un altre dels elements que posa de relleu el Marcador són els 50 museus i 170 festivals culturals de la ciutat, a més del fet que va ser reconeguda amb el premi de Capital Innovadora d’Europa- ‘iCapital’ el 2014.

Més enllà dels rànquings i de les dades que se’n puguin extreure, l’objectiu d’aquest monitor és ajudar els responsables polítics; així com tots aquells que treballen en els sectors de la cultura i la creativitat, a identificar els punts forts i les àrees de millora de cada ciutat. I també fer possible que es coneguin i comprateixin les iniciatives que estan funcnonant arreu d’Europa. Una cosa queda clara: la cultura i la creativitat són impulsores de creixement econòmic i contribueixen a millorar la vida a les ciutats. Cal que en prenguem nota; que ens mostrem orgullosos de tot allò que ens fa forts i dinàmics culturalment i que aprenguem de les experiències de les ciutats del nostre entorn. Ara tenim una eina que ens ho posa ben fàcil, us convido a explorar-la: https://composite-indicators.jrc.ec.europa.eu/cultural-creative-cities-monitor/#