Navigation path

Left navigation

Additional tools

Una oportunitat pel canvi

Maig 21st, 2020

Bon dia a tots. Feia una mica de temps que no escrivia, però hem tingut uns dies molt atrafegats que ens donen una pista de la profunda transformació que volem entomar els propers anys i que esperem que deixi Europa millor després del coronavirus que no pas ho estava abans. Haig de ser sincer, però: el meu optimisme és a mig termini. Els mesos que venen seran molt difícils.

Les perspectives econòmiques de primavera ja ens deixaven clar que Europa va cap a la recessió més important de la seva història: més d’un 7% (a Espanya més d’un 9%). Tanmateix, com us deia, pot haver-hi una recuperació relativament ràpida la segona meitat del 2020 i durant el 2021 si es compleixen tres condicions: que hi hagi una desescalada ben feta; que no es produeixi un nou rebrot; i que les mesures de protecció europees i nacionals hagin funcionat per a les empreses i els treballadors.

El meu optimisme es fonamenta en l’evolució positiva d’aquestes tres condicions. El progressiu retorn a la (nova) normalitat s’està produint sense entrebancs i es va avençant (cada territori al seu ritme) cap a les noves fases. Les xifres de contagis i morts segueixen baixant, les de tests i recuperacions pujant, i la capacitat del sistema sanitari s’ha incrementat notablement. Encara és aviat per veure si les xarxes de seguretat aprovades pels Estats i la UE han servit per evitar el tancament massiu d’empreses o la pèrdua d’ingressos dels ciutadans però el retorn a l’activitat de molts negocis sembla indicar que el nostre teixit empresarial, financer i productiu en gran mesura a encaixat el cop de la pandèmia.

Sabem que hi ha sectors que tindran problemes seriosos: especialment el petit comerç, el transport de passatgers i molt particularment el turisme. Dimecres passat vam aprovar l’estratègia pel turisme, de la que ja us he parlat. Aquí també podem tots afegir el nostre gra de sorra donant suport –amb les mesures de seguretat que recomanin les autoritats- al turisme local.

Ahir la Comissió va presentar les recomanacions específiques per cada estat membre en el marc del Semestre europeu. Pels que no esteu familiaritzats, el Semestre europeu serveix per  controlar que els desequilibris macroeconòmics d’un estat no tinguin efectes negatius en els altres. També ajuda a mantenir els comptes públics sanejats. Ha estat gràcies al Semestre europeu que Espanya ha pogut afrontar aquesta crisi amb un dèficit inferior al 3%. Això ha permès moltes de les mesures de suport a pimes i treballadors que haguessin estat impossibles amb un dèficit més alt. Un dels moments importants d’aquest exercici anual son les recomanacions que fa la Comissió a cada país, incloses les reformes necessàries. No ho oblidem: una reforma és una inversió de futur. Què recomana la Comissió Europea per aquest any?

Es tracta d’aconseguir quatre objectius: l’estabilitat econòmica (evitar el pitjor de la crisi), la justícia social (protegir als treballadors i a les persones més vulnerables), la sostenibilitat mediambiental (accelerar la transformació verda) i l’increment de la competitivitat (per poder accelerar la recuperació, crear ocupació, afavorir la inversió i potenciar el mercat únic). Per Espanya això vol dir tres coses: el control de la despesa pública passa a un segon terme, ara cal potenciar el sistema de salut; reforçar les polítiques socials (renda mínima, atur, formació a distància, etc.) i aportar liquiditat a les empreses, en especial a les pimes, amb mesures tan senzilles com pagar quan toca o fomentant la inversió pública, en especial en les transformacions ecològiques i digitals.

En aquest darrer punt, la Comissió vol ajudar amb un pla de reconstrucció que presentarem el 27 de maig i del que ja us en parlaré amb detall. Però una pista de per on aniran les inversions d’aquest nou pla la podeu trobar en les estratègies per protegir (i recuperar ) la biodiversitat i l’estratègia per una alimentació sostenible (de la granja a la taula) que vam presentar ahir. De tot plegat espero parlar-vos-en als propers blocs.

Aquest estiu anirem de vacances (amb precaucions)

Maig 13th, 2020

Bon dia a tothom. Els dies es fan llargs i la calor comença a sentir-se en el nostre confinament. Segur que molts de vosaltres heu pensat en les vacances d’estiu, en sortir del pis i canviar d’aires. No sou els únics. Hi ha 267 milions d’europeus (el 62% de la població) que fan com a mínim un viatge privat d’oci l’any i el 78% dels europeus passen les vacances al seu país d’origen o en un altre país de la UE. Aquests 267 milions d’europeus, com molts de vosaltres, es pregunten ara si aquest estiu –i potser els estius dels anys vinents- podran fer vacances, a on i en quines condicions.

La vostra preocupació per les vacances també la comparteixen –potser més i tot- els que treballen en el sector turístic. Europa té un ecosistema turístic ple de vida. Els viatges, el transport, l’allotjament, l’alimentació, l’oci o la cultura contribueixen a gairebé el 10% de l’PIB de la UE i són una font clau d’ocupació i ingressos en nombroses regions europees com ara Catalunya, que és la primera destinació turística d’Espanya i una de les primeres d’Europa.

El sector turístic ha estat un dels més afectats per les fortes restriccions a la circulació i els desplaçaments imposades després del brot de coronavirus. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) preveu una reducció d’entre un 60 i un 80% en les arribades internacionals, cosa que ocasionarà unes pèrdues d’entre 840.000 milions i 1,1 bilions d’euros en ingressos d’exportació a nivell global. A Europa, l’estiu és una temporada clau per al turisme: durant una temporada estival mitjana (del juny a l’agost) els residents a la UE fan 385 milions de viatges turístics i gasten 190.000 milions d’euros.

Avui la Comissió ha presentat un paquet d’orientacions i recomanacions per ajudar els Estats membres a retirar gradualment les restriccions aplicades als viatges i permetre que les empreses relacionades amb el turisme tornin a obrir, després de mesos de confinament, respectant les precaucions sanitàries necessàries. En altres paraules, un conjunt de mesures per poder anar de vacances aquest estiu. En els meus propers blocs us explicaré amb una mica més de detall les propostes de la Comissió, però avui m’agradaria fer algunes reflexions de caràcter general.

En primer lloc, el paquet que la Comissió ha presentat avui segueix la via marcada pel full de ruta europeu que establia un enfocament comú per a l’eliminació gradual de les mesures de contenció introduïdes a conseqüència del coronavirus. En aquest full de ruta es deixen clars una sèrie de principis que s’han de respectar: cal que la prioritat sigui evitar el rebrot, que les decisions s’han de prendre amb criteris científics i que han de ser coordinades. Això darrer és particularment important en un sector tan vital per al Mercat Únic i les seves quatre llibertats fonamentals com el turisme. A mesura que els Estats membres aixequin gradualment les mesures restrictives, caldrà rellançar l’ecosistema turístic i el Mercat Únic de manera segura i proporcionada, a fi d’evitar rebrots del virus a la UE.

Però, ara mateix, cal pensar també en els milions de pimes i empreses familiars dedicades a l’allotjament, la restauració, el transport de passatgers o l’organització de viatges que corren el risc de caure en situació de fallida o perdre els seus llocs de treball: necessiten urgentment tornar a la feina. Les mesures que hem presentat avui volen ajudar a que el turisme europeu torni a posar-se en marxa i es mantingui sa i segur. Es tracta de salvar la temporada d’estiu de 2020 (que seguirà sent difícil) i preparar-nos per un ecosistema turístic més sostenible i digital en el futur. Mentrestant, seguirem donant ajuts perquè les empreses no desapareixin i els llocs de treball no es perdin. A curt termini, ni els turistes ni el sector estaran lliures de riscos mentre el virus circuli entre nosaltres. Per tant, hem de mantenir la vigilància, la distància física i les precaucions sanitàries rigoroses en tot l’ecosistema de turisme i el transport per evitar nous brots en la mesura del possible. La nostra prioritat és restablir la mobilitat al més aviat possible, però només amb la condició que hi hagi disposicions clares en matèria de seguretat i salut, també per tal de protegir els treballadors dels sectors del transport i el turisme.

Les pimes, punta de llança de la recuperació econòmica

Maig 12th, 2020

Bon dia a tothom! Avui es commemora el Dia Europeu de les pimes, una ocasió per celebrar i reivindicar els 25 milions de petites i mitjanes empreses que constitueixen el 99% del teixit empresarial de la Unió Europea. Crec que elles també es mereixen un aplaudiment. Hi ha molts herois també entre els empresaris i les empresàries que s’han deixat la pell per salvar llocs de treball i activitat econòmica.

Les pimes són el 99% del teixit empresarial de la UE.

Les pimes són actors clau sense les quals no s’entendria el desenvolupament i creixement econòmic de la UE. Aquestes empreses suposen la meitat del PIB de la Unió, donen feina a dos terços dels empleats, creen el 85% de tots els nous llocs de treball i generen tres cinquenes parts del valor afegit europeu.

És per això que en el context actual de resposta a la COVID-19, en un moment en què moltes han vist frenada sobtadament la seva activitat econòmica, cal escoltar i protegir aquest sector vital del teixit econòmic europeu. Les solucions que es proposin per encarrilar l’economia i tornar a la via del creixement han de tenir les necessitats d’aquestes com a prioritat.

La Comissió Europea és sensible a les demandes de les pimes. El 13 de març, la institució es va comprometre a que a l’abril hi hauria capital disponible per a les empreses més afectades per les conseqüències de la COVID-19.  En aquest sentit, a principis del mes passat, la Comissió va desbloquejar 1.000 milions d’euros del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (ESIF), com a garantia perquè el Fons Europeu d’Inversions (EIF) pugui fer arribar finançament a almenys 100 mil pimes europees per un total estimat de 8.000 milions.

Aquesta mesura té sentit en un context en què moltes empreses tenen més difícil l’accés al finançament dels bancs, degut a la cautela amb què es concedeixen en un moment en què es percep més incertesa. És per això que la Comissió vol garantir que les pimes comptin amb finançament per poder fer front i superar les dificultats d’aquest període.

Tot i això, el suport de la Comissió a les pimes no es limita només al context actual. Durant els primers mesos de la legislatura, el nou executiu ha estat elaborant l’Estratègia per a les pimes per a una Europa sostenible i digital. Anunciat pel comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, el 10 de març, aquest pla vol involucrar a les petites i mitjanes empreses en la consecució de les sis prioritats de la nova Comissió. En altres paraules, ajudar-les a beneficiar-se de la digitalització i adaptar-se als reptes de la neutralitat climàtica, així com facilitar-los l’accés al finançament.

Així doncs, és vital donar suport a les petites i mitjanes empreses que pateixen les conseqüències de setmanes de confinament i de mesures per contenir la propagació del virus. Al mateix temps, cal seguir apostant, més que mai, per les prioritats que la Comissió es va marcar a l’inici de la legislatura. La transició cap a una economia verda i sostenible i la digitalització són, sens dubte, oportunitats per enfortir el teixit econòmic que representen aquestes empreses.

Més informació:

https://www.eif.org/what_we_do/guarantees/single_eu_debt_instrument/cosme-loan-facility-growth/index.htm

https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_20_569

https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/sme-strategy-launched-european-commission

Una crisi simètrica amb una recuperació asimètrica

Maig 7th, 2020

Bon dia! La principal raó de les mesures de confinament era evitar el col·lapse del nostre sistema sanitari i salvar vides. Ara hem de fer molt bé el desconfinament perquè, a més de salvar vides, salvem també llocs de treball i empreses. Hem de salvar l’economia. Si no fem bé el desconfinament i hi ha un rebrot, a part de sotmetre de nou als nostres metges a una pressió inacceptable, és possible que moltes empreses (especialment pimes) no aguantin el cop i es perdin molts i molt llocs de treball. Hem de mantenir les precaucions per protegir-nos, per protegir la sanitat i per protegir l’economia.

Previsions econòmiques de primavera: els factors clau

Aquest és, bàsicament, el missatge de les perspectives econòmiques de primavera que ahir va presentar la Comissió Europea i que podeu baixar-vos aquí. La veritat és que és una lectura dura, però amb elements per l’esperança. La crisi del COVID19 ha alterat totes les nostres previsions econòmiques i queda clar que la UE ha entrat en la pitjor recessió de la seva història. L’economia europea es troba en una mena d’estat d’hibernació.

Però la situació ens permet pensar que la recuperació també podria ser ràpida si es compleixen tres condicions:

  1. Que s’aixequin gradualment les mesures de confinament
  2. Que no es produeixi un rebrot
  3. Que les mesures preses per reduir l’impacte de la crisi econòmica limitin el mal que ha patit el teixit econòmic

D’aquí, com us deia, la importància de fer el desconfinament de forma rigorosa. Fins i tot si aconseguim complir les tres condicions, la recuperació que tindrà lloc el 2021 no equivaldrà a la totalitat de la caiguda. En altres paraules: venen temps difícils.

Previsions de creixement econòmic a la zona euro i a la UE

Per fer-ho més complicat, malgrat que el virus ha colpejat tothom (crisi simètrica), no tots els països es veuran igualment afectats. Espanya, amb una caiguda del 9,4% del PIB, patirà la recessió més profunda després de Grècia i Itàlia. Al contrari que durant la crisi financera, no podrem comptar massa en el sector exterior i les exportacions, perquè la recessió econòmica serà global. Això castiga especialment països com el nostre, on el sector turístic és important. Per això la Comissió està treballant en una estratègia europea pensada per aquest sector en particular.

Tanmateix, hi ha elements per a l’esperança. Malgrat la caiguda inicial dels mercats financers, moltes borses s’han recuperat, degut en part a les decisions preses a nivell europeu i als estats membres per assegurar l’estabilitat financera i la liquiditat a treballadors i empreses. El sistema financer, després de les reformes impulsades per la Comissió, ha resistit el cop i segurament podrà afrontar la recessió i proveir fiançament quan es produeixi la recuperació.

El consum intern –com a qualsevol crisi- patirà una contracció, aquest cop sense precedents. Jo animaria els que pugueu a ajudar les empreses, botigues o negocis locals si teniu marge per al consum, tot i entenent que la prudència s’imposa en temps incerts.

La pandèmia s’ha carregat tota l’ocupació que s’havia creat la darrera dècada i la taxa d’atur passarà del 7,5% el 2019 al 9,6% el 2020. A Espanya l’evolució va del 14,1% fins al 18,9%. En aquestes circumstàncies i amb el preu del petroli per terra, la inflació no aixecarà el cap més amunt d’un 0,6% del PIB (quan l’objectiu Europeu és que ha d’estar per sota, però a prop del 2%).

En resum: anem cap a una terrible caiguda econòmica que es podria recuperar relativament ràpid en els propers dos anys si fem les coses bé. Malgrat tot, hi ha un munt d’incerteses i riscos que s’han de tenir en compte (com un rebrot, un increment de les divergències al mercat interior o una crisi econòmica global més pronunciada). A la llum d’aquestes dades, la Comissió presentarà aviat la seva proposta d’un pressupost europeu per a la recuperació que pot ajudar a fer la recessió menys profunda i la recuperació més ràpida.

La solució definitiva a la pandèmia

Maig 5th, 2020

Bon dia a tots! Entrem a un calorós més de maig, i ja hem començat el compte enrere per les celebracions (on-line) del 9 de maig, dia d’Europa. En podeu trobar més informació a la nostra pàgina web ! Estem veient com les xifres de contagis i morts confirmen una corba que va de baixada. I a més a més, el nombre d’altes és cada cop –valgui la redundància- més alt. És fruit de la feina extraordinària del sector de la sanitat, i també de tots vosaltres, per haver-vos quedat confinats a casa. Enhorabona!

Ara que ja podem sortir a passejar amb els nens o a fer una mica d’esport, som conscients que el món d’avui no és, ni de bon tros, com abans. I no ho serà fins que no trobem un tractament o, encara millor, una vacuna. És un repte que ens afecta a tots fins i tot més enllà d’Europa. El coronavirus no coneix fronteres. És una pandèmia global i afecta pràcticament tots els països del món. Més de 3,5 milions de persones s’han infectat fins ara i més de 250.000 han mort. I, malauradament, el virus continua propagant-se ràpidament.

No hi ha cap racó del planeta on els seus habitants puguin dir que estan segurs. El perill en aquest món tan interconnectat és que mentre hi hagi algú en condicions de transmetre el virus, la pandèmia pot tornar a revifar i a estendre’s. Per aquest motiu, el món –tot el món- necessita diagnòstics, tractaments i vacunes: les tres coses de fet. I cal que siguin segures, efectives i accessibles a tothom i a tot arreu, a un preu assequible. Aquesta és l’única manera d’assegurar-nos que puguem acabar amb el virus. Aquesta és la solució definitiva per vèncer i tornar a la normalitat. Es una tasca gegantina que ens afecta a tots.

Com us vaig explicar la setmana passada, la Comissió Europea ha unit esforços amb Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, el Regne d’Aràbia Saudita, Noruega, Espanya i el Regne Unit per iniciar una crida global a possibles donants que vulguin contribuir a aquesta tasca formidable (el que s’anomena en anglès la Coronavirus Global Response). Ahir, 4 de maig, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va liderar un esdeveniment obert a tots els donants amb l’objectiu de recaptar al menys 7.500 milions d’euros. Aquesta xifra havia estat identificada pels experts com el punt de partida necessari per assolir el més aviat possible aquests tests, tractaments i vacunes universals que tant necessitem.

Ens vam quedar curts de 100 milions, però estem molt contents d’haver registrat 7.400 milions d’euros (l’equivalent a 8.000 milions de dòlars) en compromisos de donants de tot el món. Es tracta del punt de partida fenomenal per a la marató mundial de compromisos que ha començat aquesta setmana i s’allargarà fins a finals de maig. També en les carreres de fons –com aquesta- una bona sortida és essencial per aconseguir arribar a la meta. I aquesta cursa l’hem de córrer en equip: si no guanyem tots, no guanya ningú.

Els líders mundials en la Marató del 4 de maig

Liderant la lluita global contra el coronavirus

Abril 27th, 2020

Bon dia. Anem cap a la sisena setmana de confinament. Les xifres continuen sent terribles, però afortunadament, una mica menys terribles cada dia. El confinament està funcionant. El sistema sanitari s’ha vist sotmès a una pressió terrible, però no ha col·lapsat. D’això es tractava. Tanmateix, no podem dir –ni de bon tros- que estem vencent al virus. Per això caldrà trobar un tractament o una vacuna i que aquest tractament o aquesta vacuna siguin segurs, de qualitat, eficaços, assequibles i que arribin a tot el planeta. I si ho volem aconseguir –i ràpid- hem de dedicar molts recursos a la recerca.

Com ho podem fer? Penso sovint en una iniciativa fantàstica que la televisió pública catalana celebra cada any: la Marató de TV3. Ja sabeu com funciona: s’escull un tema de recerca mèdica i es fa un programa en el qual s’explica la realitat de la patologia que es vol tractar entre animacions i actuacions diverses. Durant tot el dia, es convida a tots els ciutadans a que facin donatius que van apareixent a un marcador. Doncs bé, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen  ha decidit llençar una iniciativa similar però a nivell global.

El passat 24 d’abril, l’OMS i un grup d’agents de la salut van engegar una col·laboració històrica, mundial i limitada en el temps per al desenvolupament, la producció i l’accés equitatiu a noves tecnologies sanitàries essencials contra la COVID-19, en especial, tests, tractaments i vacunes. Per mobilitzar fons en suport d’aquesta iniciativa, la Unió Europea i els seus socis organitzaran un «marató mundial de donants». Es convida als països i organitzacions, empreses i particulars de tot el món a fer donacions perquè es pugui assolir un objectiu –per començar- de 7.500 milions d’euros.

Avui, primer dia de la Setmana Mundial de la Immunització 2020, es posa en marxa el compte enrere que correrà a partir del 4 de maig. A partir d’aquesta data,  la Comissió registrarà les donacions i anunciarà també les pròximes fites d’una campanya mundial, que haurà de posar en marxa un reaprovisionament de fonts continu. Com podeu ajudar? La Presidenta von der Leyen us convida a difondre aquesta iniciativa mundial de donació amb les vostres xarxes socials, canviant per exemple la vostra foto de perfil.

Els fons recaptats es destinaran a tres línies de treball: diagnòstics, tractaments i vacunes. Es pot trobar més informació sobre la iniciativa i sobre la manera de participar en el lloc web de la resposta mundial a la crisi de l’coronavirus en europa.eu/global-response

Millor un Pla Schuman que un Pla Marshall

Abril 22nd, 2020

Bon dia a tots! Seguim confinats i amb esperança, veient que les xifres de nous contagiats segueixen baixant i que podem començar a pensar en una vida després del confinament. Aquests dies tot el personal de la Comissió segueix treballant intensament des de casa.

La nostra prioritat segueixen sent els metges, metgesses i tot el personal sanitari o no sanitari que continua salvant vides. Per això estem constituint unes existències comunes d’equips mèdics. Per això estem invertint de manera conjunta en la recerca de vacunes. Per això estem ocupant de la compra dels subministraments més urgents en el mercat mundial de manera conjunta. Per això hem eximit de drets de duana i de l’IVA a les importacions de dispositius mèdics de tercers països. I també per això al començament d’aquest mes vam fer una promesa senzilla, però de gran calat: utilitzarem cada euro disponible que tinguem, de totes les formes possibles, per salvar vides i protegir els mitjans de subsistència de les ciutadanes i els ciutadans europeus. Us en he parlat a altres entrades.

Tanmateix, també tinc col·legues que estan treballant i molt per preparar Europa pel que vindrà després de la crisi sanitària. I el que vindrà és una profunda crisi econòmica. Hi ha gent que l’ha comparada amb la crisi del 2008, o fins i tot amb la situació econòmica que tenia Europa després de la segona guerra mundial. Però no és el mateix. En aquests moments el que tenim són moltes empreses que han aturat la seva activitat. Empreses sòlides i viables, que s’han trobat sense els ingressos de tots nosaltres que estem tancats a casa. Ja us he explicat, que a curt termini hem creat tres xarxes de seguretat per treballadors, empreses i administracions per poder seguir operant, malgrat aquesta gran frenada. Però per tornar a posar-nos en marxa cal un gran pla de reconstrucció.

Això és el que molts consideren un nou pla Marshall. A mi no m’agrada. Entre el pla que vol presentar la Comissió demà als caps d’estat i de govern i el Pla Marshall i ha notables diferències. No ens cal ajut extern. Ho podem fer tots junts, com europeus, perquè ara (a diferència de 1948) ja disposem d’un instrument que compta amb la confiança de tots, que és operatiu, que pot oferir resultats ràpids, que és transparent i que ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió. Em refereixo al pressupost Europeu.

Evidentment, caldrà un pressupost europeu a l’altura del desafiament: però té molts avantatges clars respecte a altres opcions que han sortit als mitjans. En primer lloc és un pressupost heptanual que podria concentrar la potencia d’inversió als primers anys de l’exercici, és a dir, ara quan més ho necessitem. En segon lloc té unes prioritats clares: la recuperació econòmica, però també la transformació verda i digital. Podem aprofitar no per tornar on érem abans del COVID19, sinó per a transformar la nostra economia per fer-la sostenible a llarg termini.

Finalment, tot i que aquesta crisi és simètrica, la recuperació no ho serà. Algunes regions es recuperaran més ràpid i altres travessaran dificultats. Per això, la cohesió i la convergència seran més importants que mai. El Mercat Únic i la política de cohesió són dues cares de la mateixa moneda, i es requereixen les dues per garantir la prosperitat en el conjunt de la UE. En altres paraules, aquest pressupost a de posar en pràctica la màxima de Schuman: “Europa es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn, en primer lloc un solidaritat de fet”. Per això crec, que més que un pla Marshall el que ens cal es un nou pla Schuman!

Robert Schuman firma la “Declaració Schuman” el 9 de maig de 1950

Els mòbils i el coronavirus

Abril 17th, 2020

Bon dia! Ens apropem al final de la cinquena setmana de confinament i m’agradaria seguir comentant alguns detalls de l’estratègia de desconfinament que la Comissió Europea va presentar abans d’ahir. És una llum al final del túnel, però cal que ho fem molt bé per evitar els rebrots i els nous contagis. No podem tornar a mirar d’aplanar corbes de contagis i de morts. La corba ha de baixar i s’ha de quedar a les catacumbes.

Per aconseguir-ho tenim aliats tecnològics que no existien en les pandèmies d’altres èpoques: els telèfons intel·ligents. Una de les mesures que recomanava la Comissió a l’hora de dissenyar una estratègia de sortida és la creació d’un sistema per al seguiment i la prevenció de nous casos. Això es podria fer amb l’ajut d’aplicacions mòbils (les famoses apps). De fet, no es tractaria de controlar als ciutadans, sinó de donar-los el poder per protegir i protegir-se del virus. Si em perdoneu d’anglicisme: d’empoderar-los. Per aquest motiu, per la Comissió està clar que  l’ús d’aquestes aplicacions mòbils hauria de ser voluntari, basat en el consentiment dels usuaris i respectant plenament les normes europees de privacitat i protecció de dades personals.

Aquestes aplicacions mòbils ens haurien d’advertir d’un increment del risc de contagi per haver estat en contacte amb una persona positiva per COVID-19. Això serà important quan es comencin a aixecar les mesures d’aïllament i entrem en contacte amb cada cop més gent a transports públics, espaís oberts, llocs de treball etc. Aquestes aplicacions poden ajudar a interrompre les cadenes d’infecció i reduir el risc de transmissió de virus si van acompanyades d’altres mesures com ara augmentar les capacitats de prova. La idea és que si l’aplicació ens avisa que hem estat en contacte pròxim amb algú infectat ens puguem fer un test ràpidament i si tenim el virus aïllar-nos el més aviat possible per no estendre la infecció.

En qualsevol cas, quan s’utilitzen aplicacions de seguiment, els usuaris han de seguir mantenint el control de les seves dades. El rastreig de proximitat entre dispositius mòbils només s’ha de permetre de manera anònima i agregada, sense fer cap seguiment dels ciutadans i els noms de persones possiblement infectades no haurien de ser mai revelats a altres usuaris. Les aplicacions de rastreig i d’advertència per a mòbils haurien d’estar subjectes a mecanismes de control exigents, desactivar-se tan aviat com s’hagi acabat la crisi COVID-19, i esborrar acte seguit les dades del sistema.

Idealment caldria que hi hagués una aplicació de referència pan-europea o, si més no, que la interoperabilitat i el compartiment de resultats entre aquestes aplicacions estigués garantit. Això serà particularment important quan es reobrin les fronteres i puguem tornar a moure’ns lliurement a l’espai Schengen, tornem a fer Erasmus o vulguem reactivar el sector turístic europeu. La Direcció General de Polítiques Digitals de la Comissió Europea, ja hi està treballant.

Les apps, naturalment, no són la solució definitiva, però poden ser una eina poderosa per permetre als ciutadans prendre mesures efectives en la prevenció de la malaltia. Ara bé, la confiança en aquestes aplicacions i el seu respecte a la privacitat i la protecció de dades són fonamentals per al seu èxit i eficàcia.

Manual de desconfinament (dos)

Abril 16th, 2020

Bon dia! Seguim confinats però suposo que pensant de tant en tant en el desconfinament. Jo m’estimo més pensar que mentre no es produeixin les condicions per sortir, seguim donant suport als sanitaris i als malalts. Les xifres –tràgiques com són- donen esperances, però encara no són prou bones per baixar la guàrdia. Tanmateix, és important que comencem a pensar en el moment de l’apertura per fer-ho bé i evitar que tot el que hem aconseguit fins ara en reducció de contagis no es perdi.

Ahir us parlava de l’estratègia que la Comissió Europea acaba d’aprovar justament per  dur a terme a nivell europeu de forma coordinada i solidària. Avui voldria completar el post d’ahir amb una sèrie de recomanacions que hem fet als estats membres i que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’aixecar les mesures de contenció. Amb aquestes recomanacions ens podem fer una idea de com serà la nostra tornada a la normalitat.

Les accions de sortida haurien de ser graduals: les mesures s’haurien de retirar en diferents passos i amb el temps suficient per a mesurar l’impacte de cada una de elles. Per exemple, els grups més vulnerables, com ara els avis o els malalts crònics, haurien de quedar-se protegits a casa una mica més temps; s’haurà de facilitar el retorn gradual de les activitats econòmiques necessàries, però intensificant la neteja i la desinfecció periòdiques dels mitjans de transport, botigues i llocs de treball. A mesura que es vagin implementant aquestes mesures, també caldrà tornar a la normalitat democràtica, substituint els estats d’emergència (com l’estat d’alarma) per intervencions que assegurin la transparència i la rendició de comptes.

Desprès caldrà anar aixecant els controls de les fronteres internes de la Unió Europea de manera coordinada. Les restriccions de viatges i els controls haurien de suprimir-se únicament un cop  la situació epidemiològica de les regions frontereres sigui similar a tots dos costats. Les fronteres exteriors d’Europa s’haurien de reobrir en una segona fase, tenint molt en compte la propagació del virus fora de la UE.

El reinici de l’activitat econòmica també hauria de ser introduït gradualment i considerant diverses variables: per exemple quines feines es poden seguir fent amb teletreball, quina és la seva importància econòmica, quins són els torns de treball, etc. Però una cosa està clara: tota la població no hauria de tornar a la feina al mateix temps.

Les reunions de persones s’han d’anar permetent de forma progressiva, tenint en compte les especificitats dels diferents categories d’activitats, com ara: escoles i universitats; activitat comercial (venda al detall) amb possibles gradacions; mesures d’activitat social (restaurants, cafeteries) també amb possible gradació; tertúlies d’amics o reunions familiars, etc.

Cal tenir sempre present que només desapareixerà el virus quan tinguem una vacuna i per tant s’han de mantenir els esforços per evitar la propagació de l’epidèmia. Caldrà doncs continuar amb campanyes de sensibilització per animar la població a mantenir les mesures d’higiene i el distanciament social que hem après aquests dies. Tanmateix, si es produís un rebrot, haurem d’estar preparats per a tornar a les mesures de contenció més estrictes, segons sigui necessari.

Finalment, després del desconfinament haurem de pensar en la recuperació econòmica. És important planificar-la estratègicament i aprofitar l’esforç per encaminar-nos cap a un model de creixement sostenible. Això vol dir accelerar la transició cap a una societat més verda, solidària i digital i aprofitar les lliçons de la crisi actual per a millorar la resiliència de la UE. La Comissió desenvoluparà un pla de recuperació basat en una proposta actualitzada per al proper pressupost de la UE a llarg termini (Marc financer plurianual) i el programa de treball actualitzat de la Comissió per al 2020. I naturalment, us en parlaré en aquest bloc.

Manual de desconfinament

Abril 15th, 2020

Bon dia! Avui es el segon dia que alguns treballadors d’activitats no essencials han tornat als seus llocs de treball. Molts han vist en això el començament de la fi. Però com va dir Churchill en una memorable ocasió, això no és la fi, ni el començament de la fi, però pot ser la fi del començament. Em refereixo evidentment al període de confinament que estem vivint des de fa ja més d’un mes. Es evident que en un moment o altre haurem de poder sortir de casa, però és molt important que ho fem molt i molt bé, perquè una nou rebrot del coronavirus tiraria per terra tot l’esforç d’aquestes setmanes confinats.

Precisament per reflexionar com ha de ser aquesta sortida, la Comissió Europea ha publicat avui una sèrie de recomanacions per aconseguir una sortida efectiva i segura del confinament. Cada país es troba en una situació diferent i per tant haurà de prendre les mesures adaptades a la seva realitat. Però com hem vist, aquest virus no coneix fronteres, i per tant si volem sortir-nos-en, la fi del confinament ha de ser coordinada, solidària i a nivell europeu.

El primer és escollir el moment per fer-ho amb cura. Per decidir quan ha de començar el desconfinament, cal basar-se en criteris epidemiològics que demostrin que la propagació de la malaltia ha disminuït i s’estabilitza notablement durant un període sostingut de temps. També cal considerar si el sistema sanitari té suficient capacitat en llits, UCIs o personal en el cas que hi hagi un rebrot i finalment cal estar segurs de disposar de la  capacitat de fer proves a gran escala per detectar i aïllar ràpidament les persones infectades.

Necessitem un enfocament europeu que es basi en els darrers coneixements científics i que doni prioritat absoluta a la salut pública, tot i tenir en compte els impactes socials i econòmics. Cal una coordinació amb la Comissió i entre els estats membres per evitar efectes negatius. Imagineu què passaria si un país decideix obrir el comerç i els ciutadans del país veí hi anessin de compres? També cal seguir amb el respecte i la solidaritat, en especial amb aquells països que es troben en una situació més difícil.

La fi del confinament precisa de l’aplicació d’un seguit de mesures d’acompanyament. En concret, caldrà recopilar dades harmonitzades i desenvolupar un sistema robust d’informació per identificar nous casos i seguir els contactes dels infectats per poder aïllar-los. Per això ens poden ajudar un conjunt d’eines digitals que respectin plenament la privadesa de les dades. Han de ser eines que els ciutadans acceptin, ja que els donarà el poder de protegir-se i de protegir la societat. En segon lloc, caldrà ampliar la capacitat per fer tests i harmonitzar les metodologies d’aquestes proves. Per ajudar a aquesta harmonització, la Comissió, juntament amb el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), ha adoptat avui directrius sobre diferents proves de detecció del coronavirus i el seu rendiment.

Caldrà també augmentar la capacitat i la resistència dels sistemes de salut, en particular per afrontar l’augment previst de les infeccions després de l’aixecament de mesures restrictives, i això implica especialment equipar els metges i el personal sanitari amb les eines i els equips de protecció mèdica i personal per a poder fer bé i amb seguretat la seva feina.

Finalment, haurem d’accelerar la recerca de tractaments i medicaments segurs i eficaços, així com desenvolupar i fer un seguiment ràpid de la introducció d’una vacuna per acabar amb el coronavirus. Només quan tinguem tractament i vacunes, podrem tornar a la vida anterior.

Al marge d’aquestes idees generals, la Comissió ha presentat una sèrie de recomanacions específiques que demà us detallaré a aquest mateix bloc.