Navigation path

Left navigation

Additional tools

Archive for Maig, 2019

Cap a una Europa més competitiva i sostenible

Friday, Maig 10th, 2019

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, va pronunciar l’anomenada Declaració Schuman en la qual proposava la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, el que seria la CECA, la primera d’un seguit d’institucions supranacionals que es van convertir en el que avui és la Unió Europea. És per això que cada 9 de maig celebrem el Dia d’Europa, un bon moment per parar-nos a reflexionar sobre el llegat que heretem i el futur que volem per a la nostra Unió, perquè tal com va dir el president Juncker “cada generació té el deure de millorar el destí dels europeus tant els d’avui com els de demà”

Malgrat que els reptes són punyents i el context global complicat, hi ha motius per a l’optimisme a l’hora de mirar al futur. En clau econòmica, Europa ha crescut a un ritme mitjà del 2% durant els darrers anys i està previst que aquest creixement continuï aquest any i el vinent. La recuperació econòmica també es pot veure amb les xifres d’atur. Des del novembre del 2014, quan la Comissió Juncker va començar el seu mandat, s’han creat 12,6 milions de llocs de treball a la UE i com a conseqüència la taxa d’atur el març del 2019 se situava al 6,4%, la més baixa des de l’inici del segle. Un altre indicador que ens ofereix dosis d’optimisme és el de la inversió, que ha recuperat els nivells d’abans de la crisi i aquest any està previst que creixi en tots els estats membres de la Unió, cosa que no passava dels del 2007. El Pla Juncker, que va posar en marxa la Comissió al 2015 precisament per rellançar la inversió, està donant els seus fruits i es preveu que al 2020 hagi generat 500 mil milions d’inversió addicional a Europa i 1,4 milions de llocs de treball.

Aprofitant els avanços fets i tenint en compte l’opinió dels ciutadans expressada en més de 1.600 debats i en diverses consultes públiques, la Comissió ha definit l’agenda estratègica per al 2019-2024, un marc per afrontar els reptes que se’ns presenten i que necessiten acció a escala europea en cinc grans àmbits: la protecció, cal avançar capa una autèntica Unió Europea de la Defensa que es basi en el repartiment de responsabilitats i la solidaritat entre tots els estats membres; la competitivitat: cal que millorem el Mercat únic per poder-ne extreure el màxim de profit i que invertim en capacitats digitals clau per impulsar una intel·ligència artificial centrada en l’ésser humà que ens posicioni com a líders globals; l’equitatper acabar amb les bretxes de gènere, garantir igualtat d’oportunitats a les minories i reduir les diferències entre les diverses regions europees; la sostenibilitat,hem d’adoptar pautes de producció i de consum sostenibles i redoblar els esforços per lluitar contra el canvi climàtic. Apostar per l’economia circular i solucionar alguns reptes pendents com ara la seguretat energètica. I la influència, Europa ha d’exercir un lideratge a escala mundial a través del suport a un ordre mundial multilateral.

El 9 de maig de 2019 els líders de la UE es reuniran a Sibiu, una ciutat romanesa, per culminar amb el procés de reflexió col·lectiva sobre el futur de la Unió i renovar el compromís d’una Unió Europea que ofereixi respostes als reptes als quals haurem de fer front durant els propers anys. L’endemà començarà la campanya electoral per a les eleccions europees que a Espanya se celebraran el 26 de maig i on els ciutadans tindran una altra oportunitat per decidir quina forma ha de tenir l’Europa del futur.

Per una Europa més verda i eficient

Friday, Maig 10th, 2019

Les commemoracions són sempre una bona excusa per reflexionar i fer balanç, i aquest mes de maig tenim dues commemoracions europees: el 9 de maig és el Dia d’Europa i el 12 celebrem el Dia Europeu de la PIME. Aquest 2019, a més, arribem al final de l’actual Comissió Europea; moment propici, per tant, per valorar què s’ha fet i què ha quedat pendent.

Quan el president Juncker va assumir el càrrec, el 2014, va marcar 10 prioritats. La unió energètica i l’acció pel clima figuraven des del començament entre aquestes prioritats, i cinc anys després el balanç que fem del que s’ha aconseguit en aquests àmbits és francament positiu, tant pel que fa a l’acció global com pel que hem aconseguit a casa, a la mateixa UE. A l’exterior, la Unió Europea ha tingut un paper clau i de lideratge per arribar a l’Acord de París i ha treballat intensament per assolir els compromisos necessaris perquè el que es va acordar es faci realitat. A l’interior, hem llançat un seguit de mesures legislatives que ens permeten comptar amb el marc regulador més avançat del món pel que fa a l’eficiència i la seguretat energètica i que situa la UE en una posició de lideratge per accelerar i facilitar la transició cap a les energies netes.

Una de les propostes legislatives que ja està en vigor és la Directiva sobre l’eficiència energètica dels edificis. És una legislació que han hagut de transposar tots els estats membres i que implica que, a partir del 2021, totes les noves construccions que es facin a la UE hauran de ser edificis amb un consum energètic gairebé nul. Els edificis són responsables d’aproximadament un 40% del consum energètic i d’un 36% de les emissions de CO2 de la UE. Actualment, un 35% dels edificis que hi ha a la Unió tenen més de 50 anys i tres quartes parts són energèticament ineficients. Tot i això, només es renova entre un 0,4 i un 1,2% de l’estoc immobiliari cada any. Per això, la directiva també aposta per impulsar la renovació, igualment amb criteris d’eficiència energètica. Millorar l’eficiència energètica en la construcció –tant en obra nova com en rehabilitació–, a més d’estalviar energia pot generar altres beneficis econòmics, socials i ambientals. Els edificis eficients ofereixen nivells més alts de confort als que hi viuen i milloren la salut gràcies a la reducció dels problemes que genera una mala ambientació interior. La millora de l’eficiència energètica i l’estalvi en els consums pot ajudar moltes llars europees a erradicar la pobresa energètica. Justament, el Premi d’Arquitectura Contemporània de la UE-Premi Mies Van der Rohe de 2019, que es va lliurar fa pocs dies a Barcelona i que és el guardó d’arquitectura contemporània més important d’Europa, l’ha guanyat un projecte de renovació de 3 edificis d’habitatges a Bordeus que s’ha fet amb criteris d’eficiència energètica i que ha aconseguit millorar el confort tèrmic, reduir el consum i guanyar lluminositat als 350 habitatges que formen part d’aquests blocs.

A més, la inversió en eficiència energètica estimula l’economia, de manera especial en el sector de la construcció, que genera aproximadament un 9% del PIB europeu i és responsable directe de 18 milions de llocs de treball. Les petites i mitjanes empreses es poden beneficiar particularment d’aquests estímuls, ja que la seva contribució al valor afegit del sector de la construcció a la UE supera el 70%.

Amb motiu de Construmat’19, el 16 de maig la Comissió Europea ha organitzat un taller sobre l’eficiència energètica en la construcció on s’abordaran temes com les innovacions digitals en el sector de la construcció; la directiva europea sobre l’eficiència energètica dels edificis, i la digitalització  i les competències digitals necessàries per als professionals de la construcció. Convido a tots aquells que estigueu interessats en el tema a participar-hi. Serà també un bon moment per fer balanç sobre els avenços aconseguits en el camí que ens hem marcat cap a una Europa més sostenible i més eficient energèticament.

Article publicat a pimealdia.org