Navigation path

Left navigation

Additional tools

Archive for Marc 24th, 2020

Per què (comprant) units som més forts

Tuesday, Marc 24th, 2020

Bon dia a tothom ! Enfilem la segona setmana de confinament sabent que aquesta setmana serà molt dura. Tot el meu suport als sanitaris i equips mèdics que hauran de fer front a la onada de nous casos. Voldria compartir amb ells i amb tots vosaltres les bones notícies que m’han arribat des d’Itàlia: sembla que tant la tendència de nous casos, com la decessos comença a girar. Ahir van haver-hi a Itàlia 3.780 nous casos, és a dir, 177 menys que el dia anterior, i 602  morts, 49 menys que un dia abans. Segueixen sent xifres esgarrifoses, però deixen veure una mica de llum al final del túnel.

Mentrestant, la situació segueix sent crítica i hem de seguir donant suport als nostres sanitaris en especial aportant-los el material que necessiten. En el segon post d’aquest diari de confinament us explicava què fa la Comissió per ajudar a la producció i distribució de material mèdic en general i de protecció, en particular. Us parlava en aquella ocasió d’una gran licitació transfronterera que pot ser cabdal per l’aprovisionament d’aquests productes. En què consisteix aquesta gran licitació?

L’acord de contractació conjunta ( o APL, com s’anomena en el seu acrònim anglès) va ser una de les lliçons apreses l’any 2014, quan es va produir la crisi de l’èbola. Es va veure aleshores, que quan es produeix una greu amenaça transfronterera a la salut es dispara la demanda de certs productes (com vacunes, antivirals o equips de protecció) i es produeix una competència ferotge entre països, fent pujar artificialment els preus i desabastint els mercats. Amb l’APL, la Comissió volia crear una eina que d’una banda permetés un accés equitatiu a preus equilibrats, i a més a més facilités la producció i la distribució d’aquest material gràcies a una negociació i una comanda conjunta. La Comissió va fer la seva proposta el 2014 mateix i el 2020 s’hi van apuntar 26 països de la Unió més el Regne Unit i Noruega.

Quan la Comissió llança la licitació contacta en paral·lel  les empreses i als estats membres que vulguin participar-hi. Els estats exposen les seves necessitats i la Comissió negocia amb els productors. Un cop adjudicada la licitació, els estats membres participants reben la quantitat total de les mesures ordenades o reservades. La taxa de lliurament depèn de la capacitat de producció dels fabricants i dels criteris d’assignació aplicables. L’assignació final de les quantitats disponibles es decidida pel Comitè Directiu Específic en funció de la urgència de cada estat membre. Un cop més, solidaritat europea.

Fins a dia d’avui, s’han posat en marxa quatre contractacions conjuntes relacionades amb COVID-19: guants i vestits, proteccions oculars, respiradors i equips de laboratori. Es probable que es vagin fent noves licitacions en el context de COVID-19 si sorgeix la necessitat, com per exemple, per a medicaments en quan es trobi un tractament que funcioni.

L’acord de contractació conjunta té molts avantatges. Permet als estats  membres més petits accedir a mercats amb molta demanda. Fa que els productors puguin planificar millor l’increment de la seva producció gràcies a la seguretat de la demanda i aconsegueix que els preus, mitjançant el volum de compra i la negociació de la Comissió, siguin més baixos, estalviant així recursos preciosos per a altres necessitats. I és una mostra clara de que junts som molt més forts, també quan comprem.

Material mèdic