Navigation path

Left navigation

Additional tools

Archive for Abril, 2020

Liderant la lluita global contra el coronavirus

Monday, Abril 27th, 2020

Bon dia. Anem cap a la sisena setmana de confinament. Les xifres continuen sent terribles, però afortunadament, una mica menys terribles cada dia. El confinament està funcionant. El sistema sanitari s’ha vist sotmès a una pressió terrible, però no ha col·lapsat. D’això es tractava. Tanmateix, no podem dir –ni de bon tros- que estem vencent al virus. Per això caldrà trobar un tractament o una vacuna i que aquest tractament o aquesta vacuna siguin segurs, de qualitat, eficaços, assequibles i que arribin a tot el planeta. I si ho volem aconseguir –i ràpid- hem de dedicar molts recursos a la recerca.

Com ho podem fer? Penso sovint en una iniciativa fantàstica que la televisió pública catalana celebra cada any: la Marató de TV3. Ja sabeu com funciona: s’escull un tema de recerca mèdica i es fa un programa en el qual s’explica la realitat de la patologia que es vol tractar entre animacions i actuacions diverses. Durant tot el dia, es convida a tots els ciutadans a que facin donatius que van apareixent a un marcador. Doncs bé, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen  ha decidit llençar una iniciativa similar però a nivell global.

El passat 24 d’abril, l’OMS i un grup d’agents de la salut van engegar una col·laboració històrica, mundial i limitada en el temps per al desenvolupament, la producció i l’accés equitatiu a noves tecnologies sanitàries essencials contra la COVID-19, en especial, tests, tractaments i vacunes. Per mobilitzar fons en suport d’aquesta iniciativa, la Unió Europea i els seus socis organitzaran un «marató mundial de donants». Es convida als països i organitzacions, empreses i particulars de tot el món a fer donacions perquè es pugui assolir un objectiu –per començar- de 7.500 milions d’euros.

Avui, primer dia de la Setmana Mundial de la Immunització 2020, es posa en marxa el compte enrere que correrà a partir del 4 de maig. A partir d’aquesta data,  la Comissió registrarà les donacions i anunciarà també les pròximes fites d’una campanya mundial, que haurà de posar en marxa un reaprovisionament de fonts continu. Com podeu ajudar? La Presidenta von der Leyen us convida a difondre aquesta iniciativa mundial de donació amb les vostres xarxes socials, canviant per exemple la vostra foto de perfil.

Els fons recaptats es destinaran a tres línies de treball: diagnòstics, tractaments i vacunes. Es pot trobar més informació sobre la iniciativa i sobre la manera de participar en el lloc web de la resposta mundial a la crisi de l’coronavirus en europa.eu/global-response

Millor un Pla Schuman que un Pla Marshall

Wednesday, Abril 22nd, 2020

Bon dia a tots! Seguim confinats i amb esperança, veient que les xifres de nous contagiats segueixen baixant i que podem començar a pensar en una vida després del confinament. Aquests dies tot el personal de la Comissió segueix treballant intensament des de casa.

La nostra prioritat segueixen sent els metges, metgesses i tot el personal sanitari o no sanitari que continua salvant vides. Per això estem constituint unes existències comunes d’equips mèdics. Per això estem invertint de manera conjunta en la recerca de vacunes. Per això estem ocupant de la compra dels subministraments més urgents en el mercat mundial de manera conjunta. Per això hem eximit de drets de duana i de l’IVA a les importacions de dispositius mèdics de tercers països. I també per això al començament d’aquest mes vam fer una promesa senzilla, però de gran calat: utilitzarem cada euro disponible que tinguem, de totes les formes possibles, per salvar vides i protegir els mitjans de subsistència de les ciutadanes i els ciutadans europeus. Us en he parlat a altres entrades.

Tanmateix, també tinc col·legues que estan treballant i molt per preparar Europa pel que vindrà després de la crisi sanitària. I el que vindrà és una profunda crisi econòmica. Hi ha gent que l’ha comparada amb la crisi del 2008, o fins i tot amb la situació econòmica que tenia Europa després de la segona guerra mundial. Però no és el mateix. En aquests moments el que tenim són moltes empreses que han aturat la seva activitat. Empreses sòlides i viables, que s’han trobat sense els ingressos de tots nosaltres que estem tancats a casa. Ja us he explicat, que a curt termini hem creat tres xarxes de seguretat per treballadors, empreses i administracions per poder seguir operant, malgrat aquesta gran frenada. Però per tornar a posar-nos en marxa cal un gran pla de reconstrucció.

Això és el que molts consideren un nou pla Marshall. A mi no m’agrada. Entre el pla que vol presentar la Comissió demà als caps d’estat i de govern i el Pla Marshall i ha notables diferències. No ens cal ajut extern. Ho podem fer tots junts, com europeus, perquè ara (a diferència de 1948) ja disposem d’un instrument que compta amb la confiança de tots, que és operatiu, que pot oferir resultats ràpids, que és transparent i que ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió. Em refereixo al pressupost Europeu.

Evidentment, caldrà un pressupost europeu a l’altura del desafiament: però té molts avantatges clars respecte a altres opcions que han sortit als mitjans. En primer lloc és un pressupost heptanual que podria concentrar la potencia d’inversió als primers anys de l’exercici, és a dir, ara quan més ho necessitem. En segon lloc té unes prioritats clares: la recuperació econòmica, però també la transformació verda i digital. Podem aprofitar no per tornar on érem abans del COVID19, sinó per a transformar la nostra economia per fer-la sostenible a llarg termini.

Finalment, tot i que aquesta crisi és simètrica, la recuperació no ho serà. Algunes regions es recuperaran més ràpid i altres travessaran dificultats. Per això, la cohesió i la convergència seran més importants que mai. El Mercat Únic i la política de cohesió són dues cares de la mateixa moneda, i es requereixen les dues per garantir la prosperitat en el conjunt de la UE. En altres paraules, aquest pressupost a de posar en pràctica la màxima de Schuman: “Europa es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn, en primer lloc un solidaritat de fet”. Per això crec, que més que un pla Marshall el que ens cal es un nou pla Schuman!

Robert Schuman firma la “Declaració Schuman” el 9 de maig de 1950

Els mòbils i el coronavirus

Friday, Abril 17th, 2020

Bon dia! Ens apropem al final de la cinquena setmana de confinament i m’agradaria seguir comentant alguns detalls de l’estratègia de desconfinament que la Comissió Europea va presentar abans d’ahir. És una llum al final del túnel, però cal que ho fem molt bé per evitar els rebrots i els nous contagis. No podem tornar a mirar d’aplanar corbes de contagis i de morts. La corba ha de baixar i s’ha de quedar a les catacumbes.

Per aconseguir-ho tenim aliats tecnològics que no existien en les pandèmies d’altres èpoques: els telèfons intel·ligents. Una de les mesures que recomanava la Comissió a l’hora de dissenyar una estratègia de sortida és la creació d’un sistema per al seguiment i la prevenció de nous casos. Això es podria fer amb l’ajut d’aplicacions mòbils (les famoses apps). De fet, no es tractaria de controlar als ciutadans, sinó de donar-los el poder per protegir i protegir-se del virus. Si em perdoneu d’anglicisme: d’empoderar-los. Per aquest motiu, per la Comissió està clar que  l’ús d’aquestes aplicacions mòbils hauria de ser voluntari, basat en el consentiment dels usuaris i respectant plenament les normes europees de privacitat i protecció de dades personals.

Aquestes aplicacions mòbils ens haurien d’advertir d’un increment del risc de contagi per haver estat en contacte amb una persona positiva per COVID-19. Això serà important quan es comencin a aixecar les mesures d’aïllament i entrem en contacte amb cada cop més gent a transports públics, espaís oberts, llocs de treball etc. Aquestes aplicacions poden ajudar a interrompre les cadenes d’infecció i reduir el risc de transmissió de virus si van acompanyades d’altres mesures com ara augmentar les capacitats de prova. La idea és que si l’aplicació ens avisa que hem estat en contacte pròxim amb algú infectat ens puguem fer un test ràpidament i si tenim el virus aïllar-nos el més aviat possible per no estendre la infecció.

En qualsevol cas, quan s’utilitzen aplicacions de seguiment, els usuaris han de seguir mantenint el control de les seves dades. El rastreig de proximitat entre dispositius mòbils només s’ha de permetre de manera anònima i agregada, sense fer cap seguiment dels ciutadans i els noms de persones possiblement infectades no haurien de ser mai revelats a altres usuaris. Les aplicacions de rastreig i d’advertència per a mòbils haurien d’estar subjectes a mecanismes de control exigents, desactivar-se tan aviat com s’hagi acabat la crisi COVID-19, i esborrar acte seguit les dades del sistema.

Idealment caldria que hi hagués una aplicació de referència pan-europea o, si més no, que la interoperabilitat i el compartiment de resultats entre aquestes aplicacions estigués garantit. Això serà particularment important quan es reobrin les fronteres i puguem tornar a moure’ns lliurement a l’espai Schengen, tornem a fer Erasmus o vulguem reactivar el sector turístic europeu. La Direcció General de Polítiques Digitals de la Comissió Europea, ja hi està treballant.

Les apps, naturalment, no són la solució definitiva, però poden ser una eina poderosa per permetre als ciutadans prendre mesures efectives en la prevenció de la malaltia. Ara bé, la confiança en aquestes aplicacions i el seu respecte a la privacitat i la protecció de dades són fonamentals per al seu èxit i eficàcia.

Manual de desconfinament (dos)

Thursday, Abril 16th, 2020

Bon dia! Seguim confinats però suposo que pensant de tant en tant en el desconfinament. Jo m’estimo més pensar que mentre no es produeixin les condicions per sortir, seguim donant suport als sanitaris i als malalts. Les xifres –tràgiques com són- donen esperances, però encara no són prou bones per baixar la guàrdia. Tanmateix, és important que comencem a pensar en el moment de l’apertura per fer-ho bé i evitar que tot el que hem aconseguit fins ara en reducció de contagis no es perdi.

Ahir us parlava de l’estratègia que la Comissió Europea acaba d’aprovar justament per  dur a terme a nivell europeu de forma coordinada i solidària. Avui voldria completar el post d’ahir amb una sèrie de recomanacions que hem fet als estats membres i que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’aixecar les mesures de contenció. Amb aquestes recomanacions ens podem fer una idea de com serà la nostra tornada a la normalitat.

Les accions de sortida haurien de ser graduals: les mesures s’haurien de retirar en diferents passos i amb el temps suficient per a mesurar l’impacte de cada una de elles. Per exemple, els grups més vulnerables, com ara els avis o els malalts crònics, haurien de quedar-se protegits a casa una mica més temps; s’haurà de facilitar el retorn gradual de les activitats econòmiques necessàries, però intensificant la neteja i la desinfecció periòdiques dels mitjans de transport, botigues i llocs de treball. A mesura que es vagin implementant aquestes mesures, també caldrà tornar a la normalitat democràtica, substituint els estats d’emergència (com l’estat d’alarma) per intervencions que assegurin la transparència i la rendició de comptes.

Desprès caldrà anar aixecant els controls de les fronteres internes de la Unió Europea de manera coordinada. Les restriccions de viatges i els controls haurien de suprimir-se únicament un cop  la situació epidemiològica de les regions frontereres sigui similar a tots dos costats. Les fronteres exteriors d’Europa s’haurien de reobrir en una segona fase, tenint molt en compte la propagació del virus fora de la UE.

El reinici de l’activitat econòmica també hauria de ser introduït gradualment i considerant diverses variables: per exemple quines feines es poden seguir fent amb teletreball, quina és la seva importància econòmica, quins són els torns de treball, etc. Però una cosa està clara: tota la població no hauria de tornar a la feina al mateix temps.

Les reunions de persones s’han d’anar permetent de forma progressiva, tenint en compte les especificitats dels diferents categories d’activitats, com ara: escoles i universitats; activitat comercial (venda al detall) amb possibles gradacions; mesures d’activitat social (restaurants, cafeteries) també amb possible gradació; tertúlies d’amics o reunions familiars, etc.

Cal tenir sempre present que només desapareixerà el virus quan tinguem una vacuna i per tant s’han de mantenir els esforços per evitar la propagació de l’epidèmia. Caldrà doncs continuar amb campanyes de sensibilització per animar la població a mantenir les mesures d’higiene i el distanciament social que hem après aquests dies. Tanmateix, si es produís un rebrot, haurem d’estar preparats per a tornar a les mesures de contenció més estrictes, segons sigui necessari.

Finalment, després del desconfinament haurem de pensar en la recuperació econòmica. És important planificar-la estratègicament i aprofitar l’esforç per encaminar-nos cap a un model de creixement sostenible. Això vol dir accelerar la transició cap a una societat més verda, solidària i digital i aprofitar les lliçons de la crisi actual per a millorar la resiliència de la UE. La Comissió desenvoluparà un pla de recuperació basat en una proposta actualitzada per al proper pressupost de la UE a llarg termini (Marc financer plurianual) i el programa de treball actualitzat de la Comissió per al 2020. I naturalment, us en parlaré en aquest bloc.

Manual de desconfinament

Wednesday, Abril 15th, 2020

Bon dia! Avui es el segon dia que alguns treballadors d’activitats no essencials han tornat als seus llocs de treball. Molts han vist en això el començament de la fi. Però com va dir Churchill en una memorable ocasió, això no és la fi, ni el començament de la fi, però pot ser la fi del començament. Em refereixo evidentment al període de confinament que estem vivint des de fa ja més d’un mes. Es evident que en un moment o altre haurem de poder sortir de casa, però és molt important que ho fem molt i molt bé, perquè una nou rebrot del coronavirus tiraria per terra tot l’esforç d’aquestes setmanes confinats.

Precisament per reflexionar com ha de ser aquesta sortida, la Comissió Europea ha publicat avui una sèrie de recomanacions per aconseguir una sortida efectiva i segura del confinament. Cada país es troba en una situació diferent i per tant haurà de prendre les mesures adaptades a la seva realitat. Però com hem vist, aquest virus no coneix fronteres, i per tant si volem sortir-nos-en, la fi del confinament ha de ser coordinada, solidària i a nivell europeu.

El primer és escollir el moment per fer-ho amb cura. Per decidir quan ha de començar el desconfinament, cal basar-se en criteris epidemiològics que demostrin que la propagació de la malaltia ha disminuït i s’estabilitza notablement durant un període sostingut de temps. També cal considerar si el sistema sanitari té suficient capacitat en llits, UCIs o personal en el cas que hi hagi un rebrot i finalment cal estar segurs de disposar de la  capacitat de fer proves a gran escala per detectar i aïllar ràpidament les persones infectades.

Necessitem un enfocament europeu que es basi en els darrers coneixements científics i que doni prioritat absoluta a la salut pública, tot i tenir en compte els impactes socials i econòmics. Cal una coordinació amb la Comissió i entre els estats membres per evitar efectes negatius. Imagineu què passaria si un país decideix obrir el comerç i els ciutadans del país veí hi anessin de compres? També cal seguir amb el respecte i la solidaritat, en especial amb aquells països que es troben en una situació més difícil.

La fi del confinament precisa de l’aplicació d’un seguit de mesures d’acompanyament. En concret, caldrà recopilar dades harmonitzades i desenvolupar un sistema robust d’informació per identificar nous casos i seguir els contactes dels infectats per poder aïllar-los. Per això ens poden ajudar un conjunt d’eines digitals que respectin plenament la privadesa de les dades. Han de ser eines que els ciutadans acceptin, ja que els donarà el poder de protegir-se i de protegir la societat. En segon lloc, caldrà ampliar la capacitat per fer tests i harmonitzar les metodologies d’aquestes proves. Per ajudar a aquesta harmonització, la Comissió, juntament amb el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), ha adoptat avui directrius sobre diferents proves de detecció del coronavirus i el seu rendiment.

Caldrà també augmentar la capacitat i la resistència dels sistemes de salut, en particular per afrontar l’augment previst de les infeccions després de l’aixecament de mesures restrictives, i això implica especialment equipar els metges i el personal sanitari amb les eines i els equips de protecció mèdica i personal per a poder fer bé i amb seguretat la seva feina.

Finalment, haurem d’accelerar la recerca de tractaments i medicaments segurs i eficaços, així com desenvolupar i fer un seguiment ràpid de la introducció d’una vacuna per acabar amb el coronavirus. Només quan tinguem tractament i vacunes, podrem tornar a la vida anterior.

Al marge d’aquestes idees generals, la Comissió ha presentat una sèrie de recomanacions específiques que demà us detallaré a aquest mateix bloc.

El fons de recuperació i el pressupost europeu

Tuesday, Abril 14th, 2020

Bon dia! I avui de debò. Després de la pluja d’ahir, he pogut sortir una mica al balconet que tinc a casa on hi toca el sol de tarda. És important, si podeu, que us toqui una mica el solet per  seguir produint vitamina D.. L’astre rei ha estat el nostre aliat en moltes coses (per exemple produint electricitat neta), tan de bo també ho sigui ara per lluitar contra la pandèmia. Aquesta segueix essent la gran prioritat de la Comissió, però seguim mirant cap el futur pensant també en la recuperació econòmica post COVID19.

Recordareu que al bloc d’ahir us parlava de les tres xarxes de seguretat que l’Eurogrup va proposar en la reunió de dijous sant. Moltes d’aquestes mesures poden ser operatives molt ràpidament (especialment les que depenen del Mecanisme d’Estabilitat (MEDE) i del Banc Europeu d’Inversions). Tanmateix, l’Eurogrup també parlava de la creació d’un fons de recuperació per a poder reactivar l’economia un cop hagi passat la pandèmia. Recordareu que una de les coses que destacava el comunicat de l’Eurogrup és que aquest pla de recuperació ha de tenir com objectiu la convergència i la lluita contra les desigualtats.

Però com serà aquest fons i per què servirà? Tenim algunes pistes: el finançament es proporcionaria mitjançant el pressupost de la UE i es destinaria a programes de reactivació econòmica d’acord amb les prioritats europees i assegurant la solidaritat de la UE amb els estats membres més afectats. En altres paraules, un reforçat marc financer plurianual (MFF) (com s’anomena el pressupost de set anys de la Unió Europea) serà un element central del pla de recuperació per garantir que tinguem una sortida cohesionada de la crisi.

De fet, el MFF ja és en sí mateix un gegantí exercici de solidaritat. La principal partida del pressupost, els fons estructurals i regionals, sempre han estat un programa de cohesió. Però caldrà reforçar-lo substancialment si volem fer del pressupost comunitari un autèntic pla de recuperació: actualment el pressupost comunitari és lleugerament superior a l’1% del PIB europeu.

La pregunta evident és: i d’on sortiran aquests diners? D’això és del que parlaran el caps d’estat i de govern en una videoconferència del Consell Europeu el proper dia de Sant Jordi. Des de la Comissió Europea creiem que cal fer servir totes les eines a la nostra disposició per mitigar les conseqüències socioeconòmiques negatives del coronavirus. Com que estem davant d’una crisi nova, caldrà cercar solucions noves i això vol dir pensar en instruments financers innovadors. En qualsevol cas, hauran de ser eines noves però que siguin ràpides, efectives i basades en el consens dels estats membres.

En què es gastaran aquests diners? L’Eurogrup també era clar al respecte. Ha de ser un pla de recuperació que es basi en les prioritats de la Unió Europea, és a dir: el pacte verd europeu, l’economia que beneficiï a tothom, la transformació digital, etc. És lògic que sigui així. Les prioritats de la Comissió ens permetran reduir la nostra dependència exterior d’energia, matèries primeres i tecnologies, i a la vegada crear llocs de treball no deslocalitzables a Europa, creant una economia més igualitària i que a més (amb la reducció de la contaminació) també millorarà la nostra salut. Crisi i oportunitat van de la mà. Aprofitem-la.

Summer view of streets in Eixample district with colorful buildings of various architectural styles, Barcelona, Spain

Les tres xarxes de seguretat

Monday, Abril 13th, 2020

Bon dia i bona Pasqua! Sembla mentida com de ràpid ha passat una Setmana Santa en la qual fins i tot el Papa Francesc, en una basílica de Sant Pere inusualment buida, ha fet una crida a la solidaritat europea. Avui, a més a més, tornen (si més no a les regions on no se celebra el dilluns de Pasqua) algunes activitats econòmica que estaven restringides les dues darreres setmanes. Crec que és important recordar que els que puguin teletreballar han de quedar-se a casa i els que hagin d’anar al seu lloc de treball han d’extremar les mesures de seguretat. Una darrera reflexió abans de parlar-vos de coses europees: quan avui aplaudim els nostres sanitaris i sanitàries penseu en les 64.727 altes que s’han produït des del començament de l’epidèmia. Tots estem lluitant junts en aquesta epidèmia, encara que només sigui quedant-nos a casa, però el que ha aconseguit el sector de la salut des de la primera línia mereix tots els homenatges que els puguem fer des dels nostres balcons, avui potser, sota la pluja.

Volia explicar-vos molt breument l’acord al que va arribar l’Eurogrup el passat Dijous Sant i que des del meu punt de vista il·lustra que quan la Unió Europea treballa unida és capaç de fer coses impressionants. Pels que no ho sapigueu, l’Eurogrup es la reunió dels ministres d’economia i finances dels països que tenen l’euro com a moneda pròpia. L’Eurogrup havia rebut dels caps d’estat i de govern el mandat de proposar mesures a curt i mig termini per a fer front a la crisi econòmica generada per el Coronavirus.

Bàsicament ens enfrontem a tres problemes principals que afecten a treballadors, empreses i estats. D’una banda, l’aturada d’activitat ha fet que moltes empreses hagin demanat ERTOs (Expedientes de Regulació Temporal de l’Ocupació) que deixen sense feina a uns treballadors total o parcialment per un període de temps limitat. En segon lloc, les empreses, degut a la reducció o aturada total dels ingressos, no tenen diners per pagar les factures de lloguer, personal, impostos, etc.. Finalment, fer front a la pandèmia ha obligat a escalar el sistema sanitari per poder atendre l’onada de casos d’infectats de coronavirus que ha permès salvar tantes vides i reduir el nombre de víctimes mortals.

Per fer front a aquests tres desafiaments, tots els estats han hagut d’endeutar-se a gran escala. Ho han pogut fer, en gran mesura, perquè gràcies al Pacte d’Estabilitat i Creixement Europeu, les seves finances públiques estaven molt millor que fins i tot abans de la crisi (si més no, pel que fa al dèficit públic). A més a més, ja comptaven amb el suport del Banc Central Europeu que havia anunciat un programa de compra de deute pel Coronavirus de 750.000 milions d’euros.

Tanmateix, no tots els països estaven en igualtat de condicions. En primer lloc perquè la pandèmia ha castigat de forma especialment dura a certs països més que a d’altres (a Espanya i a Itàlia, en particular, però hem de veure que passa amb França i la pròpia Alemanya que ara estan en la corba de creixement). També, perquè no tots estaven en les mateixes condicions pel que fa al deute públic. I això feia que tinguessin més dificultats per a finançar-se als mercats, i calia, doncs, una protecció Europea (unes xarxes de seguretat) per que els països tinguessin els mateixos costos de finançament (els més baixos possibles) i s’evitessin així desequilibris entre estats. I això és exactament del que va fer l’Eurogrup proposant tres xarxes.

  1. Xarxa 1: treballadors. 100.000 milions d’euros proposats per la Comissió amb el programa SURE per finançar ERTOs i altres programes per protegir treballadors.
  2. Xarxa 2: empreses. 200.000 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions per reforçar els programes de liquiditat per empreses (especialment PIMEs) dels bancs de promoció locals (com ara els crèdits ICO).
  3. Xarxa 3: línia de crèdit del MEDE pels estats que poden arribar fins al 2% del PIB del país que el demani, sense més condicionalitat que dedicar-lo a les despeses directes o indirectes de salut, relacionades amb el Coronavirus.

Es tracta d’autèntica solidaritat Europea. Són fons (pressupost europeu), garanties o capital (BEI) en els que hi participen TOTS els estats membres. I és solidaritat a gran escala: més de mig bilió d’euros. Porto 20 anys treballant a la Comissió Europea i mai havia vist res de tan gran. Equival, si fa o no fa, a la meitat del PIB espanyol o a cinc vegades el pressupost comunitari.

I aquí no acaba tot: L’Eurogrup va proposar treballar en un fons de recuperació europeu que estaria estretament vinculat al pressupost comunitari (o MFF, és a dir, el Marc financer plurianual) amb l’objectiu clar de promoure la convergència i evitar les fragmentacions. Com es finançarà aquest pla està per veure. El Papa Francesc, al seu missatge pasqual, demanava a la UE solucions innovadores. Em sumo a aquesta pregària, amén.

Ursula von der Leyen, Charles Michel

Via lliure als bens i les persones essencials

Tuesday, Abril 7th, 2020

Bon dia! Avui és un dia important per a la Unió Europea perquè hi ha la reunió dels ministres de finances a l’Eurogrup, per parlar de mesures a nivell Europeu per dissenyar un pla de recuperació econòmica a nivell europeu. Hi ha grans expectatives a aquesta reunió, com ho va manifestar ahir la pujada de les borses, empeses també per les xifres encara tràgiques però relativament positives del nombre de contagis i morts a Italia i Espanya. Demà en parlaré d’aquesta reunió de ministres d’economia, però avui m’agradaria parlar d’una altre de les mesures que ha pres la Comissió Europea per assegurar-nos que les mascaretes, els respiradors, els aliments i altres productes essencials arribin allà on tenen que arribar.

Una de les mesures adoptades per contenir aquest virus tan contagiós ha estat el tancament de fronteres i la restricció de la mobilitat. Es una mesura comprensible però ha tingut efectes molt perniciosos. D’una banda, molta gent a qui l’epidèmia la va enganxar lluny de les seves llars es va trobar que no podia tornar a casa seva. En segon lloc, hi havia mercaderies essencials, com l’equipament mèdic o els aliments que es quedaven aturats a les fronteres en cues quilomètriques de camions. I finalment, els treballadors transfronterers (també del sector de la Salut, però d’altres, com els temporers que recullen la fruita) no podien arribar als seus llocs de treball i per tant, no podien fer feines essencials. 

Per evitar aquests problemes, la Comissió ha proposat la creació de les anomenades vies verdes en els passos fronterers. A aquests carrils s’haurien d’agilitzar al màxim els procediments de controls administratius i sanitaris a allò que sigui estrictament imprescindible i d’aquesta manera garantir que el transport de mercaderies essencials es mantingui en moviment a tota la UE durant la pandèmia actual. Les recomanacions de la Comissió demanaven als estats que identifiquessin tots els punts de control rellevants a la xarxa transeuropea (TEN-T), que són les principals infraestructures de transport que creuen el continent. Aquests passos de frontera han de tenir un carril verd obert a tots els vehicles de mercaderies, siguin quines siguin les mercaderies que transportin. Pel carril verd, creuar la frontera, inclosos els controls i les proves de salut, no hauria de prendre més de 15 minuts. 

La comissió insta als Estats membres a suspendre temporalment totes les restriccions d’accés per carretera existents actualment al seu territori, com ara prohibicions de cap de setmana, nocturnes o les que afecten a sectors concrets. Gràcies a les directrius de la Comissió sobre les vies verdes, presentades el 23 de març, i les continuades trucades de la presidenta von der Leyen i de la comissaria Vălean per aplicar-les el més ràpidament possible, hem vist clares millores dels fluxos de trànsit a les fronteres internes de la UE.

Una darrera reflexió. Cada nit aplaudim –amb raó- a tot el personal sanitari, però a mi m’agradaria també retre homenatge als transportistes, repartidors, xofers o maquinistes que fan possible que els hospitals, els supermercats i les indústries essencials segueixin rebent les mercaderies que necessiten. Des del començament de la crisi, els transportistes han seguit amb la seva feina indispensable sovint sense un lavabo on fer les seves necessitats o una cafeteria on parar a dinar. Les normes de la Comissió també fan recomanacions específiques sobre els treballadors del transport, com ara quins són els equips de protecció necessaris que els calen, així com les seves necessitats de salut, higiene i distanciament social. Fa una crida als Estats membres per proporcionar assistència sanitària als conductors que estan bloquejats a les fronteres i demana la disponibilitat d’instal·lacions sanitàries adequades i subministraments d’aliments i càtering a les principals rutes de transport.

Una reserva d’emergència de darrer recurs

Monday, Abril 6th, 2020

Bon dia! Comencem la quarta setmana de confinament, que a més coincideix amb la Setmana Santa. Les xifres d’avui sobre noves infeccions i decessos segueixen sent tràgiques, però donen peu a l’esperança. El nombre de morts diaris se situa, per segona vegada en deu dies, per sota dels 700 i el creixement relatiu diari d’infeccions (diagnosticades) també continua la seva tendència a la baixa, arribant al seu punt més baix (3,3%) des de l’inici de la crisi. Tanmateix, la xifra més positiva de totes – i que parla també de les dones i els homes que estan treballant als hospitals- és el de persones recuperades: 2.357 més en només un dia.

Això, que és impressionant per sí mateix, encara ho és més si considerem les condicions dificilíssimes en les quals el personal sanitari fa la seva feina: amb gran escassetat de recursos pel que fa a material individual de protecció, respiradors o llits d’UCI. El tema dels equips de protecció és particularment greu si considerem que 19.400 professionals sanitaris s’han contagiat del COVID-19. Es increïble que una cosa aparentment tant trivial com una mascareta s’hagi convertit ara en un producte d’alta demanda impossible de trobar.

Us he explicat en altres entrades que ha estat fent la Comissió per ajudar a aconseguir material de protecció mitjançant la contractació conjunta, alliberant fons estructurals per a destinar-los a sistemes sanitaris, coordinant l’increment de fabricació a nivell europeu, assegurant que les carreteres estiguin obertes al material sanitari o accelerant els estàndards per a fabricar nous productes.

Avui us vull parlar d’una reserva estratègica de material mèdic que pot ajudar a cobrir necessitats quan les vies de lliurament normals no donen a l’abast. La idea no és nova. Es tracta de tenir un fons de material d’emergències europeu que la Comissió cedeix als estats membres que ho necessitin amb més urgència. Per posar un exemple: si durant l’estiu, un país té més incendis forestals que els altres, pot comptar amb el reforç d’avions d’extinció europeus. El Centre de coordinació d’atenció a les emergències (ERCC) de la Comissió gestiona la distribució de l’equipament en funció d’on es necessiti més. Cada estat membre és responsable de la seva resposta a les crisi, però tothom es pot trobar en una situació extrema que desbordi la seva planificació. Aquí es on entraria RescEU.

Volem aplicar la mateixa filosofia al material mèdic. Per això, hem decidit crear un estoc d’emergència d’equips com ara ventiladors i mascaretes de protecció que poden donar suport als estats membres davant d’escassetats agudes d’equips necessaris per tractar pacients infectats, protegir els treballadors sanitaris i ajudar a retardar la propagació del virus. Aquesta reserva s’utilitzarà quan s’esgotin els mitjans nacionals i no estiguin disponibles les capacitats registrades al pool europeu de protecció civil per part d’altres països. De moment, la Comissió ha destinat 380 milions d’euros per a comprar els equips necessaris per aquest estoc que ben aviat estaran ja disponibles. El mecanisme RescEU, a més a més, pot mobilitzar un Cos Mèdic d’Emergències europeu que pot aportar personal sanitari a aquells països que tinguin el seu sistema de salut desbordat.

És un pas més enllà en el desenvolupament d’un autèntic mecanisme europeu de protecció civil. Com ens ha passat a tots en front d’aquesta pandèmia inesperada, s’ha hagut de  crear l’instrument sobre la marxa. Tanmateix aquesta reserva estratègica ja estarà llesta si ve una nova pandèmia i molt probablement ens caldrà tenir-la a punt per quan haguem de ser solidaris també més enllà de les nostres fronteres.

Tots a l’una per salvar feines i empreses

Friday, Abril 3rd, 2020


Bon dia! Ja som a dijous de la tercera setmana de confinament. Segueixen sent dies molt durs, amb moltes morts. Avui al conjunt de l’estat s’han superat les 10.000 morts, 950 en un sol dia. No puc deixar de pensar que darrera de cada xifra hi ha persones concretes, i famílies que no han pogut acompanyar als seus sers més estimats en el seu darrer moment. Estic segur que aquestes metges i infermers esgotats que els han tractat els han donat escalfor i afecte fins a l’últim moment darrera les seves mascaretes. Però no puc deixar de pensar en aquestes 10.000 persones, en les seves famílies i també en els metges i metgesses i en la resta del personal sanitari que les han tractades. És molt dur.

Ahir a més a més la premsa treia una altre dada esfereïdora: la de l’atur. El mes de març va tenir 834.000 persones ocupades menys i 300.000 persones més apuntades a l’atur. Aquí també parlem de cares, de noms i cognoms, de persones. Hi ha empreses que no han suportat un període tan llarg d’interrupció de l’activitat. Altres han hagut de reduir plantilla i d’altres no han contractat personal estacional, com al camp o al sector turístic.

Ja he explicat a altres posts com estem ajudant al sector sanitari amb diversos instruments per reforçar recursos, per comprar material o ajudant a la recerca de medicaments i vacunes. Avui, però, us vull explicar una nova iniciativa de la Comissió per evitar que la gent perdi la feina i les empreses sobrevisquin. Es tracta d’un projecte realment europeu que fiançarà la Comissió amb garanties de tots els estats membres i ajudarà els països  que més ho necessitin a donar suport als empleats que per culpa de la crisis de la COVID19 només puguin treballar a temps parcial a garantir els ingressos necessaris fins que la situació millori. S’anomena SURE, comptarà amb 100.000 milions d’euros, i m’agradaria explicar-vos com funciona.

Us poso l’exemple d’un restaurant: és possible que després de l’epidèmia només es puguin servir un numero reduït de taules per disminuir el risc de contagi. No caldran tants cuiners ni tants cambrers. Però l’empresari vol que segueixen treballant tots no només per solidaritat –que també- sinó perquè coneixen la cuina, la sala i els clients. Són, de fet, el principal valor del restaurant: no el vol perdre. Per tant la meitat del personal vindrà dilluns, dimecres i divendres i l’altre meitat, dimarts, dijous i dissabtes. L’empresari pagarà –posem per cas- la meitat del sou i això serà complementat amb diners de l’estat, de manera que cada treballador tingui els ingressos que li permetin viure mentre duri aquesta situació anòmala.

Per què és important aquest sistema? D’una banda el treballador conserva la seva feina i uns ingressos dignes mentre duri la crisi. En segon lloc, quan el restaurant torni a funcionar amb l’ocupació normal comptarà amb els cuiners que saben preparar els plats i els cambrers que saben com servir-los tal i com els agrada als clients. L’empresa no tanca i els treballadors no perden la feina. La recuperació econòmica és més ràpida, perquè els treballadors i l’empresari poden seguir pagant les factures, comprant al mercat i pagant l’hipoteca. Es a dir l’economia rutlla.

El que fa la Comissió Europea és demanar 100.000 milions d’euros als mercats amb la garantia de tots els estats membres, és a dir, en condicions molt més avantatjoses i després aportar aquests diners als estats que més ho necessitin (com el nostre) per poder desenvolupar aquests programes d’emergència per treballadors a temps parcial. D’aquesta manera, junts aconseguim salvar llocs de treball i empreses amb un cost infinitament més baix que si cada Estat ho fes per separat. Ara cal, que el Parlament Europeu i els estats membres l’aprovin el més aviat possible per començar a aconseguir aquests fons, enviar-los als estats i que els treballadors puguin rebre’ls els més aviat possible.

Terrasses buides durant la crisi de la COVID19. (Imatge d’arxiu)