Navigation path

Left navigation

Additional tools

Un moment estel·lar a la història d’Europa

Estic convençut que Stephan Zweig, un europeista pioner, hauria inclòs a la seva llista de moments estel·lars (Sternestunde) d’Europa l’acord que es va assolir ahir, desprès de quatre dies de maratonianes discussions per a l’aprovació del pla de recuperació de la Comissió Europea. Els propers dies anirem veient els detalls i els canvis que s’han introduït a la proposta original, però crec que podem dir amb orgull que aquest acord és una fita històrica en el procés de construcció europea, per moltes raons.

En primer lloc, en aquest Consell Europeu hem vist el lema d’Europa –units en la diversitat- en plena acció. Les cròniques de la premsa han posat l’accent en les diferències dels diferents estats membres que van eternitzar i fins i tot posar en perill l’assoliment d’un acord. És cert: som 27 estats membres amb interessos molt diferents, sovint contradictoris. És la “diversitat” del nostre lema. Però per a mi el més espectacular no és que hi haguessin diferencies, sinó que ningú estès disposat a aixecar-se de la taula fins a trobar un acord, encara que haguessin d’anar a dormir a les cinc de la matinada o que no deixessin l’edifici del Consell Europeu en quatre dies. I això és la “Unió en la diversitat” que abandera Europa.

En segon lloc, malgrat les notables modificacions que s’han introduït, l’essència de la proposta de la Comissió es manté. Es un programa d’inversions i de reformes gegantí (1,8 bilions d’euros, el 5% del PIB europeu), que afavorirà especialment als països que més ho necessitin amb criteris clars.

En tercer lloc, no és una solució intergovernamental. Està basat en el Pressupost Comunitari –que gestiona la Comissió i controla el Parlament- i que per primera vegada permetrà a l’executiu comunitari endeutar-se per ajudar a tothom sense carregar les pressionades finances dels estats membres. I a més a més, aquests diners es retornaran amb nous recursos propis. Això és un pas de gegant en la construcció europea.

En quart lloc, malgrat la durada rècord del Consell Europeu, el pla s’ha aprovat en només quatre mesos des que va començar la pandèmia i en només dos des que el Consell Europeu va demanar a la Comissió que presentés un pla de recuperació. En termes europeus això no és la velocitat de la llum sinó el que ve després!

Finalment, aquest pla no només ens ha d’ajudar a sortir de la crisi, també ens permetrà posar al dia la nostra economia, fent-la més verda, més digital i més resilient. El pla de recuperació és molt més que un fons. Es de fet un autèntic pla estratègic que coordina inversions i reformes, per a posar a Europa de nou al capdavant de les grans transformacions globals.

És cert, que pel camí s’han perdut partides importants per exemple en salut, migració, acció exterior i el pla d’inversions; a més no han adoptat l’instrument de solvència. Això és, certament, lamentable. Però tot i això, crec que cal felicitar al president del Consell Charles Michel, a la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, al president del Parlament, David Sassoli, a la presidenta de torn del Consell, Angela Merkel, i a tots els esgotats caps d’estat i de govern que han participat a aquesta cimera, perquè el que han aconseguit desprès de 90 hores de duríssima negociació brillarà als llibres d’història com un dels moments estel·lars de la Unió Europea. 

Leave a Reply