Navigation path

Left navigation

Additional tools

Europa aposta fort per l’energia del futur: la fusió

L’energia és un tema cada cop més preeminent en les agendes polítiques. L’impacte de les emissions de CO2 en el canvi climàtic, la lluita global pels cada cop més escassos hidrocarburs, els problemes geo-estratègics, o el terrible impacte dels preus de l’energia a la nostra competitivitat fan d’aquesta una qüestió clau. Si algú trobés una font d’energia neta, virtualment inexhaurible i que se’n pogués produir tanta com volguéssim allà on volguéssim, tots aquests problemes desapareixerien. Sona a miracle, i tanmateix, això és el que mira de fer Europa, en part des de Barcelona.

iter

La fusió és una forma d’energia nuclear diametralment oposada a la que coneixem ara: la fissió. Mentre la fissió consisteix en dividir molècules molt grans d’un material molt escàs (l’urani) generant residus radioactius, la fusió ajunta molècules molt petites d’un material molt abundant (l’hidrogen) per generar grans quantitats d’energia sense generar gasos d’efecte hivernacle i uns residus de vida molt més curta. El sol genera llum i calor per aquest precís sistema. Malauradament, reproduir a la terra el que fa l’astre rei és tècnicament molt difícil i de moment massa car.

L’energia de fusió no és ni per a avui ni per demà, això està clar. Tanmateix la Comissió Europea segueix creient que val la pena d’apostar per aquesta tecnologia. De fet, el passat 9 d’octubre, l’executiu comunitari i els laboratoris europeus de recerca sobre l’energia de fusió van engegar Eurofusió, el consorci europeu per l’energia de fusió, que forma part del programa Horitzó 2020 i que disposarà de 850 milions d’euros per al període 2014-18. Segons el comissari d’Energia, Gunter Oettinger, Eurofusió “ens permetrà mantenir el nostre lideratge mundial en matèria de fusió”.

A finals del 2012 tots els laboratoris europeus de recerca en matèria de fusió van adoptar una sèrie d’objectius de cara al 2050 i un full de ruta per assolir-los. Ara, aquests laboratoris han creat el consorci Eurofusió per dur a terme un programa conjunt quinquennal que permeti donar resposta als reptes tecnològics i científics que es puguin plantejar un cop es comenci a aplicar l’esmentat full de ruta.

Europa va desenvolupar ja fa unes dècades la infraestructura de recerca en matèria de fusió més important del món: el JET (Joint European Torus) que està situat a Culham, al Regne Unit. Eurofusió continuarà fent servir aquestes instal·lacions fins al 2018 per donar suport a la nova gran infraestructura en aquest àmbit: l’ITER.

ITER, que en llatí vol dir ‘camí’, el camí a seguir per a nosaltres, també són les sigles en anglès de L’International Thermonuclear Experimental Reactor , la societat científica més gran del món. Té com a objectiu demostrar que la fusió és una font d’energia viable i sostenible, mitjançant un reactor experimental que s’està construint a Caradache, França. El projecte ITER reuneix els esforços de set regions que representen la meitat de la població mundial – la UE, Rússia, Japó, Xina, Índia, Corea del Sud i els Estats Units. L’agència que gestiona la contribució europea em aquest projecte és Fusion for Energy (F4E) que té la seva seu a Barcelona. F4E també dóna suport a iniciatives d’investigació i desenvolupament de la fusió a través d’un acord signat amb el Japó, i s’encarregarà del desenvolupament de les primeres centrals de demostració (DEMO) ja connectades a la xarxa, fase prèvia al desenvolupament operatiu d’aquesta font d’energia.

S’espera que la fusió permeti donar resposta, juntament amb les energies renovables com ara la solar o l’eòlica, a la demanda creixent d’energia que hi haurà al món a partir del 2050 i que no podrà ser coberta amb fons d’energia tradicionals com el petroli o el gas. Caldrà recórrer un camí llarg costerut i ple d’obstacles fins que la fusió nuclear sigui una realitat. Però és un camí que val la pena recórrer si volem mantenir el liderat en matèria de tecnologia energètica. Ja en l’aposta de la UE per les tecnologies renovables, Europa va demostrar que sabia avençar-se al seu temps i ara n’és líder mundial. Amb la fusió hem de fer igual, perquè com va dir Charles Buxton, “a la vida, com als escacs, només guanya qui sap avençar-se”.

Leave a Reply