Navigation path

Left navigation

Additional tools

La millor i la pitjor feina del món

La darrera feina que vaig fer a Brussel·les abans de venir a treballar a les representacions de la Comissió va ser la de portaveu d’ajuda humanitària i resposta a les crisis. La meva comissària, la búlgara Kristalina Georgieva, solia definir l’ajuda humanitària com la millor i la pitjor feina del món. Era la millor perquè consistia en donar suport als que més pateixen: a les víctimes de les guerres, dels desastres naturals o humans, de la fam o de les epidèmies. Era el treball més bonic, perquè no cercava res a canvi, perquè es basa en els quatre principis de l’acció humanitària (humanitat, imparcialitat, neutralitat i independència) la qual cosa vol dir ajudar tothom, sense cap interès, sense cap discriminació, allà on hi hagi algú que pateixi.

Tanmateix és la pitjor feina del món perquè vol dir anar a les zones més castigades del planeta i sovint, també, les més perilloses. El dia 19 d’agost de l’any 2003 el quarter general de les Nacions Unides a Bagdad, Iraq, va ser bombardejat i a causa de l’atac van morir 22 treballadors humanitaris. No ha estat un fet aïllat. Gairebé 4.400 membres del personal humanitari han estat víctimes de greus atacs durant les darreres dues dècades. El 2017 es van produir 143 atacs contra treballadors humanitaris amb un balanç terrible: al llarg de l’any, una mitjana d’11 treballadors al mes van morir assassinats, més de 7 van ser ferits i més de 5 segrestats. El nombre d’assassinats el 2017 multiplica pràcticament per quatre la xifra del 1998, igual com passa amb el total de personal segrestat, mentre que els ferits són gairebé sis vegades més.

El terrible atac a la seu de Nacions Unides a Bagdad va fer que el 19 d’agost se celebri cada any el Dia Humanitari Mundial. L’objectiu d’aquesta jornada és recordar les víctimes de la violència contra els que volen ajudar –sense discriminacions- a tothom que necessita auxili. També es vol retre homenatge a tots aquests homes i dones que s’arrisquen i treballen en condicions extremes per salvar vides i ajudar qui més ho necessita. Però sobretot és una crida a tothom perquè es respecti el Dret Humanitari Internacional o, dit d’una altra manera, perquè es permeti al personal humanitari fer la seva feina amb seguretat i amb dignitat.

Mentre treballava com a portaveu d’ajuda humanitària vaig poder veure al nostre personal sobre el terreny. Molts dormien en tendes de campanya en zones sotmeses a condicions terribles (inundades, en runes o amb temperatures per sobre els 40ºC) treballant amb gent desesperada, en zones de guerra o de catàstrofe. Però tots deien que pagava la pena. La meva primera visita va ser a Haití, tot just després del terratrèmol del 2010. En aquella ocasió la Unió Europea va poder donar refugi, aigua potable, menjar, atenció sanitària etc. a més de cinc milions de persones. Entre les víctimes del terratrèmol hi havia una de les nostres treballadores humanitàries, Pilar Juárez, que portava dos anys aportant ajuda a la gent de l’illa. A ella i a la resta del personal humanitari que ha perdut la seva vida fent la millor i la pitjor feina del món, els vull retre avui, Dia Mundial de l’Ajuda Humanitària, el meu respecte i el meu homenatge.

 

 

Tags: , , , ,

Leave a Reply