Navigation path

Left navigation

Additional tools

La selectivitat dels comissaris

El col·legi de comissaris està format per un representant de cada Estat membre designat pel seu govern. Hi ha gent que critica que això no és democràtic perquè els ciutadans no poden escollir directament els comissaris. Jo, personalment, no estic d’acord amb aquesta afirmació. En primer lloc, perquè els governs que escullen els comissaris han estat escollits democràticament. D’altra banda, si mirem com es formen els executius a qualsevol país, els ciutadans voten la llista del partit de la seva preferència i després el cap de la llista guanyadora escull el seu equip, segons li sembla millor.

Amb la comissió Juncker la situació és molt semblant. L’antic primer ministre luxemburguès era el cap llista de la família política més votada (PPE). Tenint en compte el resultat de les eleccions, els caps d’Estat i de Govern el van escollir per a presidir la Comissió. És semblant al que fan els presidents de les repúbliques, que en funció de quina ha estat la llista més votada designen al seu cap per a formar govern. Després el Parlament, amb les majories que es formin, ha de votar el nou candidat a president del Govern. Això és el que va passar amb l’ara president designat de la Comissió en una votació al Parlament Europeu el 15 de juliol.

safe_image

 

En canvi els comissaris, a diferència del que passa amb els ministres a la majoria dels països del món, han de passar una revàlida: han de superar un escrutini a fons fet pels representants electes dels ciutadans: els europarlamentaris. I no és un simple tràmit. En el passat el Parlament Europeu ha considerat inadequats un bon grapat de candidats a comissari i els seus Estats membres han hagut de presentar un nou candidat.

Els temibles hearings (audiències parlamentàries) de la comissió Juncker tindran lloc del 29 de setembre al 7 d’octubre. Durant aquesta prova oral, els candidats a comissari compareixen davant de la comissió parlamentari responsable de la política de la seva cartera i, durant tres hores, els diputats de totes les famílies polítiques examinen a consciència la idoneïtat del candidat. Tots els comissaris es prenen els hearings amb molt de respecte i es preparen a consciència per fer front a una allau de preguntes directes, detallades i sovint punyents.

L’audiència del candidat a vice-president primer, Frans Timmermans, tindrà un format especial. Haurà de comparèixer davant de la Conferència de Presidents, oberta a tots els diputats al Parlament Europeu en vista de les seves responsabilitats horitzontals. Per fer el procés encara més transparent i democràtic, els hearings es transmetran en viu per webstreaming (aquí la pàgina web per seguir-los http://www.europarl.europa.eu/hearings). El Parlament Europeu votarà sobre si aprova o no la Comissió durant la sessió plenària a Estrasburg el 22 d’octubre. Això permetria, si els comissaris passen l’examen, que la nova Comissió comenci a treballar el 3 de novembre.

Els hearings són un dels instruments de control democràtic més potents que existeixen actualment. Donen poder als representants dels ciutadans per controlar a fons tots i cadascun dels candidats a comissari i deixen clar que treballar a l’executiu comunitari no és ni gratis ni senzill: cada candidat s’ho ha de guanyar, cada candidat ha de passar la seva particular prova de selectivitat.

Leave a Reply