Navigation path

Left navigation

Additional tools

Les tres xarxes de seguretat

Bon dia i bona Pasqua! Sembla mentida com de ràpid ha passat una Setmana Santa en la qual fins i tot el Papa Francesc, en una basílica de Sant Pere inusualment buida, ha fet una crida a la solidaritat europea. Avui, a més a més, tornen (si més no a les regions on no se celebra el dilluns de Pasqua) algunes activitats econòmica que estaven restringides les dues darreres setmanes. Crec que és important recordar que els que puguin teletreballar han de quedar-se a casa i els que hagin d’anar al seu lloc de treball han d’extremar les mesures de seguretat. Una darrera reflexió abans de parlar-vos de coses europees: quan avui aplaudim els nostres sanitaris i sanitàries penseu en les 64.727 altes que s’han produït des del començament de l’epidèmia. Tots estem lluitant junts en aquesta epidèmia, encara que només sigui quedant-nos a casa, però el que ha aconseguit el sector de la salut des de la primera línia mereix tots els homenatges que els puguem fer des dels nostres balcons, avui potser, sota la pluja.

Volia explicar-vos molt breument l’acord al que va arribar l’Eurogrup el passat Dijous Sant i que des del meu punt de vista il·lustra que quan la Unió Europea treballa unida és capaç de fer coses impressionants. Pels que no ho sapigueu, l’Eurogrup es la reunió dels ministres d’economia i finances dels països que tenen l’euro com a moneda pròpia. L’Eurogrup havia rebut dels caps d’estat i de govern el mandat de proposar mesures a curt i mig termini per a fer front a la crisi econòmica generada per el Coronavirus.

Bàsicament ens enfrontem a tres problemes principals que afecten a treballadors, empreses i estats. D’una banda, l’aturada d’activitat ha fet que moltes empreses hagin demanat ERTOs (Expedientes de Regulació Temporal de l’Ocupació) que deixen sense feina a uns treballadors total o parcialment per un període de temps limitat. En segon lloc, les empreses, degut a la reducció o aturada total dels ingressos, no tenen diners per pagar les factures de lloguer, personal, impostos, etc.. Finalment, fer front a la pandèmia ha obligat a escalar el sistema sanitari per poder atendre l’onada de casos d’infectats de coronavirus que ha permès salvar tantes vides i reduir el nombre de víctimes mortals.

Per fer front a aquests tres desafiaments, tots els estats han hagut d’endeutar-se a gran escala. Ho han pogut fer, en gran mesura, perquè gràcies al Pacte d’Estabilitat i Creixement Europeu, les seves finances públiques estaven molt millor que fins i tot abans de la crisi (si més no, pel que fa al dèficit públic). A més a més, ja comptaven amb el suport del Banc Central Europeu que havia anunciat un programa de compra de deute pel Coronavirus de 750.000 milions d’euros.

Tanmateix, no tots els països estaven en igualtat de condicions. En primer lloc perquè la pandèmia ha castigat de forma especialment dura a certs països més que a d’altres (a Espanya i a Itàlia, en particular, però hem de veure que passa amb França i la pròpia Alemanya que ara estan en la corba de creixement). També, perquè no tots estaven en les mateixes condicions pel que fa al deute públic. I això feia que tinguessin més dificultats per a finançar-se als mercats, i calia, doncs, una protecció Europea (unes xarxes de seguretat) per que els països tinguessin els mateixos costos de finançament (els més baixos possibles) i s’evitessin així desequilibris entre estats. I això és exactament del que va fer l’Eurogrup proposant tres xarxes.

  1. Xarxa 1: treballadors. 100.000 milions d’euros proposats per la Comissió amb el programa SURE per finançar ERTOs i altres programes per protegir treballadors.
  2. Xarxa 2: empreses. 200.000 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions per reforçar els programes de liquiditat per empreses (especialment PIMEs) dels bancs de promoció locals (com ara els crèdits ICO).
  3. Xarxa 3: línia de crèdit del MEDE pels estats que poden arribar fins al 2% del PIB del país que el demani, sense més condicionalitat que dedicar-lo a les despeses directes o indirectes de salut, relacionades amb el Coronavirus.

Es tracta d’autèntica solidaritat Europea. Són fons (pressupost europeu), garanties o capital (BEI) en els que hi participen TOTS els estats membres. I és solidaritat a gran escala: més de mig bilió d’euros. Porto 20 anys treballant a la Comissió Europea i mai havia vist res de tan gran. Equival, si fa o no fa, a la meitat del PIB espanyol o a cinc vegades el pressupost comunitari.

I aquí no acaba tot: L’Eurogrup va proposar treballar en un fons de recuperació europeu que estaria estretament vinculat al pressupost comunitari (o MFF, és a dir, el Marc financer plurianual) amb l’objectiu clar de promoure la convergència i evitar les fragmentacions. Com es finançarà aquest pla està per veure. El Papa Francesc, al seu missatge pasqual, demanava a la UE solucions innovadores. Em sumo a aquesta pregària, amén.

Ursula von der Leyen, Charles Michel

Leave a Reply