Navigation path

Left navigation

Additional tools

La recerca urgent d’una teràpia efectiva

Marc 25th, 2020


Des de les representacions de la Comissió Europea als estats membres, cada dia enviem a Brussel·les un informe explicant la situació que estem vivint. A mesura que ens endinsem a la segona setmana de confinament, les xifres que transmetem són cada cop més preocupants. Sé que sempre dic el mateix, però voldria expressar a tots els que actualment estan treballant als hospitals la meva admiració, el meu suport i el meu desig que la situació millori el més aviat possible.

Sens dubte, el confinament de tots ajudarà els nostres sanitaris al moment actual, reduint la càrrega dels hospitals. Però més tard o més d’hora ens caldrà un medicament, una cura, que ens permetí tractar aquesta malaltia sense haver d’arribar de nou a les mesures dramàtiques d’aquests dies. Molts científics a tot el món treballen dia i nit per mirar de trobar la vacuna o el tractament que funcioni. Les nostres possibilitats d’èxit augmenten dramàticament si som capaços de fer-ho junts.

Us ho explico amb un exemple: els dilluns de Pasqua, a centre Europa, hi ha la tradició d’amagar ous pintats de colors que els nens de la família cerquen pel jardí. El primer que troba l’ou se’l queda. El normal és que cada nen cerqui pel seu compte. És divertit veure com els nens exploren un cop i un altre al mateix lloc que algun dels seus germans havien explorat un minut abans. Però no sempre és així. Un cop, els quatre fills d’una família (suïssa) que conec, es van dividir el jardí en quatre parts i van aplicar la mateixa metodologia de recerca. En cinc minuts tenien tots els ous.

Crec que Europa hauria fer el mateix. Quan es tracta de provar medicaments experimentals amb assaigs clínics, cal un enfocament coherent entre tots els estats membres de la UE. Per fer-ho tenim una eina molt potent que ja s’ha posat en marxa: l’Agència Europea de Medicaments. Tots la recordareu perquè Barcelona va postular per acollir la seva seu quan Gran Bretanya (que la tenia a Londres) va decidir sortir de la UE. L’agència és l’organisme regulador que dona les certificacions perquè un nou medicament arribi al mercat de forma segura amb l’estalvi de temps, diners i paperassa que això suposa si ho comparem amb els temps en que hi havia 28 agències nacionals.

Ara que cal trobar urgentment nous medicaments contra el COVID19, la Comissió ha fet una crida a la indústria i l’àmbit acadèmic a llançar assajos clínics multinacionals per a un tractament de coronavirus perquè d’aquesta manera augmentem les possibilitats de tenir resultats ràpids sobre diverses opcions terapèutiques. En altres paraules, ha demanat trobar els ous de manera conjunta.

L’Agència Europea de Medicaments treballa per oferir una opinió científica sobre tots els tractaments d’investigació sobre coronavirus a partir de les dades disponibles. I a partir d’aquí ha preparat un seguit de recomanacions per a tots els estats. Tot plegat hauria de servir al nostre objectiu final de disposar d’una teràpia autoritzada al més aviat possible, però una teràpia eficaç i sense riscos per als pacients, amb assajos i probes perfectament valorades.

Som conscients que la situació pot ser molt diferent entre els estats membres (i en alguns casos, com el nostre, fins i tot dins dels estats membres) i que cada país és responsable d’implementar els seus propis procediments per fer tests i assajos. Però creiem que val la pena que tots apliquem les recomanacions europees per a les estratègies de prova. I això per tres motius: en primer lloc perquè aquestes recomanacions estan basades en els consells científics del Centre Europeu pel Control de les Malalties (l’ECDC), prenen en compte les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i estan complementades pel grup consultiu d’experts. En segon lloc perquè aplicant aquestes recomanacions europees es pot determinar un sistema de priorització de les proves, tenint en compte l’estat actual de les investigacions. En altres paraules, evitar tornar a cercar l’ou al mateix indret on ja havia mirat algú altre. Finalment, compartint els resultats, els investigadors poden tenir noves pistes per a les seves pròpies recerques.

La col·laboració entre europeus, també en l’àmbit de les proves clíniques, ens pot ajudar a estalviar recursos preciosos, i sobre tot el més preciós de tots: el temps. Perquè el trobar una teràpia segura el més aviat possible, pot salvar motes vides.

Per què (comprant) units som més forts

Marc 24th, 2020

Bon dia a tothom ! Enfilem la segona setmana de confinament sabent que aquesta setmana serà molt dura. Tot el meu suport als sanitaris i equips mèdics que hauran de fer front a la onada de nous casos. Voldria compartir amb ells i amb tots vosaltres les bones notícies que m’han arribat des d’Itàlia: sembla que tant la tendència de nous casos, com la decessos comença a girar. Ahir van haver-hi a Itàlia 3.780 nous casos, és a dir, 177 menys que el dia anterior, i 602  morts, 49 menys que un dia abans. Segueixen sent xifres esgarrifoses, però deixen veure una mica de llum al final del túnel.

Mentrestant, la situació segueix sent crítica i hem de seguir donant suport als nostres sanitaris en especial aportant-los el material que necessiten. En el segon post d’aquest diari de confinament us explicava què fa la Comissió per ajudar a la producció i distribució de material mèdic en general i de protecció, en particular. Us parlava en aquella ocasió d’una gran licitació transfronterera que pot ser cabdal per l’aprovisionament d’aquests productes. En què consisteix aquesta gran licitació?

L’acord de contractació conjunta ( o APL, com s’anomena en el seu acrònim anglès) va ser una de les lliçons apreses l’any 2014, quan es va produir la crisi de l’èbola. Es va veure aleshores, que quan es produeix una greu amenaça transfronterera a la salut es dispara la demanda de certs productes (com vacunes, antivirals o equips de protecció) i es produeix una competència ferotge entre països, fent pujar artificialment els preus i desabastint els mercats. Amb l’APL, la Comissió volia crear una eina que d’una banda permetés un accés equitatiu a preus equilibrats, i a més a més facilités la producció i la distribució d’aquest material gràcies a una negociació i una comanda conjunta. La Comissió va fer la seva proposta el 2014 mateix i el 2020 s’hi van apuntar 26 països de la Unió més el Regne Unit i Noruega.

Quan la Comissió llança la licitació contacta en paral·lel  les empreses i als estats membres que vulguin participar-hi. Els estats exposen les seves necessitats i la Comissió negocia amb els productors. Un cop adjudicada la licitació, els estats membres participants reben la quantitat total de les mesures ordenades o reservades. La taxa de lliurament depèn de la capacitat de producció dels fabricants i dels criteris d’assignació aplicables. L’assignació final de les quantitats disponibles es decidida pel Comitè Directiu Específic en funció de la urgència de cada estat membre. Un cop més, solidaritat europea.

Fins a dia d’avui, s’han posat en marxa quatre contractacions conjuntes relacionades amb COVID-19: guants i vestits, proteccions oculars, respiradors i equips de laboratori. Es probable que es vagin fent noves licitacions en el context de COVID-19 si sorgeix la necessitat, com per exemple, per a medicaments en quan es trobi un tractament que funcioni.

L’acord de contractació conjunta té molts avantatges. Permet als estats  membres més petits accedir a mercats amb molta demanda. Fa que els productors puguin planificar millor l’increment de la seva producció gràcies a la seguretat de la demanda i aconsegueix que els preus, mitjançant el volum de compra i la negociació de la Comissió, siguin més baixos, estalviant així recursos preciosos per a altres necessitats. I és una mostra clara de que junts som molt més forts, també quan comprem.

Material mèdic

El confinament i l’economia

Marc 23rd, 2020

Ahir va ser el segon diumenge en confinament i les notícies que rebíem (l’estat d’alarma s’allarga dues setmanes més) indiquen que hi haurà més diumenges com aquest. Tots sabem per què estem tancats a casa. Estem intentant reduir el nombre d’infeccions per alleugerir la càrrega terrible del sistema de salut i per poder salvar tantes vides com sigui possible.

Tanmateix, tots som conscients que l’aturada total de la nostra societat té un impacte molt gran també en la nostra economia. Aquí també hi ha molt de patiment. Avui llegia que els pagesos tenen por de perdre les collites de primavera, entre la que hi ha, per exemple, la dels calçots. Hi ha molta preocupació entre els petits empresaris i els autònoms, i també al sector –importantíssim a Catalunya- del turisme que perdrà, com a mínim, la temporada de Setmana Santa.

Per calcular l’impacte de la crisi he mirat alguns estudis publicats recentment. Per exemple, l’Afi (Analistes financeres internacionals) estima que el PIB espanyol cauria un 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Les pèrdues de llocs d’ocupació afectarien principalment els contractes temporals, amb la taxa d’atur augmentant del 3% al 16%.

Quasi tots els estats membres han fet plans d’emergència per mitigar les conseqüències de la crisi i salvar tantes empreses i llocs de treball com sigui possible. Per permetre això, la Comissió Europea va activar el 20 d’abril la clàusula general d’escapament, que preveu el Pacte de Creixement i Estabilitat. Amb l’activació d’aquesta clàusula, els estats membres tenen carta blanca per endeutar-se tant com considerin necessari per afrontar la crisi sanitària i ajudar  les empreses, als autònoms i els treballadors. Espanya ja ha proposat un pla d’uns 200.000 milions d’euros, en torn un d’un 20% del PIB.

Dues paraules sobre el Pacte de Creixement i Estabilitat: es tracta d’un conjunt de regles dissenyades per garantir que els països de la Unió Europea tinguin finances públiques sòlides i coordinin les seves polítiques fiscals. Gràcies a aquestes regles hem aconseguit una reducció important dels dèficits, una contenció de l’endeutament dels estats i un estímul a l’economia que portava, fins l’arribada del coronavirus, set anys de creixement i unes taxes d’ocupació mai vistes a Europa (a prop del 75% de la població en edat laboral).

En el cas d’Espanya, cal recordar que el 2011 teníem dèficits de l’11% i una prima de risc de més de 600 punts. En aquestes condicions el deute públic es va enfilar fins al 100% del PIB. Us imagineu si la crisi del coronavirus ens hagués caigut en aquestes condicions? Ara tenim un dèficit de menys del 3%, i això deixa al govern molt més marge de maniobra per poder endeutar-se i afrontar a la crisi.

A més a més, el Banc Central Europeu ja ha anunciat un programa de 750.000 milions d’euros per evitar que a cap especulador se li acudeixi apostar contra algun estat de la Unió inflant artificialment la prima de risc. Ara ha estat Lagarde qui ha entonat el famós whatever it takes de Mario Draghi. Un cop fet això cal pensar en solucions fiscals a més llarg termini. La presidenta Von der Leyen ha suggerit la creació de “Coronabons”, és a dir, de deute públic mutualitzat, al menys mentre duri la crisi. Caldrà veure com reaccionen a aquesta iniciativa els caps d’estat i de govern.

Tot i així, tal com explicava al principi, reduir l’impacte econòmic de la pandèmia no només depèn d’Europa: tots podem col·laborar a la recuperació quedant-nos a casa. M’explico: com us deia, l’Afi pronosticava una caiguda del 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Si el problema s’allarga entre 15 i 25 dies més, el PIB s’ensorraria fins un 6%. Molts analistes (Standard & Poors, Bank of America o Goldman Sachs) creuen que si la durada del confinament no és gaire llarga, podríem trobar-nos amb una crisi en forma de V. Es a dir, que a una caiguda ràpida de l’economia podria seguir una recuperació igual de ràpida, amb creixements el 2021 d’entre el 4,3 i el 5,2% el 2021. Però, cal ser estrictes. Si la situació s’allarga i comencen a tancar empreses, podríem tenir una crisi en forma de L. La recuperació trigaria molt més.

Val la pena quedar-se a casa. Val la pena pels nostres avis, pels nostres metges i metgesses, pels malalts. Però guardant la disciplina i acurtant la durada d’aquesta aturada forçosa també ens ajudem a nosaltres mateixos, a tots els treballadors, als empresaris, a la nostra economia i ajudem a evitar que després d’una terrible crisi sanitària no tinguem també una terrible crisi econòmica.

Coronavirus economic impact concept image

Ajuda’m a tornar a casa

Marc 21st, 2020

Bon dia a tots.

Estic segur que molts de vosaltres donaríeu el que fos per poder sortir una mica. I en canvi, hi ha gaire bé 100.000 europeus que el que volen és precisament el contrari: tornar a casa. Tots hem vist a la televisió històries de parelles que estaven en lluna de mel, visitant amics, en viatges de feina o simplement de vacances que s’han trobat amb les fronteres tancades i sense manera humana de tornar a la llar.

Les competències consulars pertanyen als estats membres. Tanmateix, el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) ajuda als ciutadans de la UE a través de la seva xarxa de corresponsals consulars locals a les 142 delegacions (ambaixades) de la UE. Això és important en particular a llocs on algun país no té consolat o allí on els serveis consulars es troben desbordats. A més a més, la Unió Europea pot ajudar molt organitzant retorns per ciutadans de diversos països de la Unió fent possible el que per a un sol estat membre hauria estat molt complicat.

Entre altres coses, el “kit d’eines consular” de la UE inclou informació pràctica per als ciutadans de la UE que es troben en països tercers sobre les seves opcions per tornar a casa, per exemple amb consells sobre com gestionar les restriccions de viatges a tot el món. La prioritat és repatriar ciutadans de la UE mitjançant vols comercials però quan aquesta opció ja no és possible, el Centre Europeu de Coordinació de Respostes (ERCC, pel seu acrònim en anglès) de la Direcció General de Resposta a les Crisi, juntament amb el SEAE i els estats membres de la UE, adopta mesures per avaluar situacions difícils a nivell mundial que exigeixen actius especials (vols, vaixells).

Per això contem amb el Mecanisme Europeu de protecció civil que gestiona el Comissari de Gestió de Crisi Janez Lenarcic. Des del començament de la crisi, el mecanisme europeu de protecció civil ha tornat a casa seva a 1.159 ciutadans europeus d’arreu del món.

Aquesta setmana sense anar més lluny estem organitzant total de 13 vols per retornar ciutadans europeus des d’Egipte, Marroc, Filipines, Tunísia i Argentina. A començament de setmana, dos vols organitzats amb aquest mecanisme van fer possible el retorn de 604 ciutadans europeus que s’havien quedat atrapats al Marroc.

A altres països, com Kuwait, hem arribat a un acord amb el seu govern, per omplir amb ciutadans europeus el vol de tornada d’un charter que les autoritats kuwaitís han fletat per transportar els seus nacionals des d’Europa.

Fa dos dies, va ser un vol des de Hanoi, Vietnam, el que va retornar ciutadans de diverses nacionalitats , després que el ministre d’exteriors de Txèquia demanés a l’alt representant per la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Josep Borrell, que ajudés en la repatriació dels seus compatriotes.

A l’Iran, la coordinació de la UE amb les capitals, va permetre la repatriació de 630 europeus, en general amb vols comercials. I us podria explicar històries similars de Sri Lanka o de les Maldives

Són històries amb final més o meys feliç, però n’hi ha molts d’altres que encara busquen la manera de poder tornar i passar en confinament amb les seves famílies. En això també volem ajudar.

Però acabaré amb la història del vaixell Gran Princess, que segurament molts de vosaltres heu llegit als diaris. Una vintena dels 3.500 passatgers d’aquest creuer que navegava pel Pacífic van donar positiu al test del COVID19. Després d’alguns dies a alta mar, el vaixell va arribar a Oakland, Califòrnia on finalment van poder desembarcar. Gràcies al mecanisme de protecció civil europeu, tots els ciutadans europeus van aconseguir retornar als seus països.

Combatre també el virus de la desinformació

Marc 20th, 2020

Bon dia a tots. No sé si us passa a vosaltres, però el primer que faig quan em desperto és mirar el mòbil. Sé que no s’ha de fer però suposo que tots estem preocupats pel que passa i  volem saber les darreres informacions, amb l’esperança de trobar una bona notícia o d’entendre –si em permeteu parafrasejar a Quim Monzó- el per què de tot plegat. És humà.

Tanmateix, la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) advertia que l’esclat i la resposta a la COVID-19 ha anat acompanyada d’una “infodèmia” massiva, d’una sobreabundància d’informació –alguna exacta i d’altres que no– que també pot tenir conseqüències molt dolentes per a la nostra salut.  

En efecte, l’observatori europeu contra la desinformació feta fora de la UE,  el East StratCom TaskForce, ja ha recollit des del 22 de gener molts casos de desinformació relacionats amb el coronavirus que podeu consultar a la seva base de dades pública. La plaga de les fake news no és nova, però quan hi ha una pandèmia en curs les conseqüències en la salut pública poden ser greus.

Es calcula que al voltant d’un set per cent de les converses en xarxes socials al voltant del Coronavirus conté desinformació. Algunes de les històries que circulen inclouen que els emigrants han portat el coronavirus; que es tracta d’una arma biològica desenvolupada pels Estats Units, el Regne Unit o la Xina (segons qui difongui el bulo); que el coronavirus té a veure amb el 5G (que m’expliquin com) o que hi ha remeis casolans d’origen natural (l’all, les taronges, arrels, pastanagues o fruites exòtiques) que són infal·libles contra el coronavirus (òbviament, sense cap base científica).

Què cal fer Davant d’aquesta pandèmia desinformativa? El meu primer consell, feu cas de la informació de les autoritats, i en especial de les autoritats sanitàries. En una societat democràtica com la nostra, totes les autoritats estan sotmeses a controls parlamentaris, dels tribunals, però també i especialment, dels mitjans de comunicació. El meu segon consell, és que seguiu les informacions de mitjans de comunicació seriosos que us donin confiança: els bons periodistes signen els seus articles. Finalment, quan us arribi una notícia sospitosa mireu de contrastar-la amb “fact-checkers”, és a dir, amb plataformes que miren de detectar notícies falses. Mentre preparava aquest post, he fet una ullada a maldita.es, un dels “fact-checkers” més consultats que ja compta amb la seva secció sobre el coronavirus. Algun dels “bulos” que hi surten són simplement al·lucinants.

Finalment, no esteu tota l’estona mirant notícies sobre la  COVID19. L’excés d’informació –en especial quan estem confinats- pot afectar molt negativament el nostre ànim i la nostra psicologia. Al final dels informatius caldria posar un advertiment com el de les begudes alcohòliques: “consumeixi notícies responsablement”.

Una darrera reflexió. No us desanimeu si les bones noves triguen en arribar. La situació anirà a pitjor abans que comenci a millorar. Però esteu convençuts d’una cosa: el confinament, la higiene, la limitació dels contactes socials són les millors armes que ara tenim per lluitar contra la pandèmia. Cada dia que passem tancats a casa ens emprenya, però al coronavirus encara més.

Recerca de solucions

Marc 19th, 2020

Avui farà sis dies que vam començar el nostre confinament.

Crec que tots som conscients que quedant-nos a casa el que fem és mirar de reduir la velocitat de propagació de l’epidèmia. De fet, estem guanyant temps per no saturar el nostre sistema sanitari i evitar el seu col·lapse. És un gran exercici de solidaritat amb els metges i personal sanitari, però també amb la nostra gent gran, els més vulnerables a aquest nou virus.

Però no és la solució. La solució només arribarà quan trobem un tractament i una vacuna. I en això, la Comissió Europea també vol ajudar.

La recerca i la innovació són dos àmbits en els quals la Unió Europea ha demostrat la seva vàlua. Horitzó 2020 és el programa de recerca més important del món. Ja abans de la crisi, la Comissió havia invertit molt per estar millor preparats contra les pandèmies. Ara, alguns d’aquests projectes s’estan fent servir per a combatre el coronavirus.

Quan a finals de gener ja es va veure que el coronavirus podia ser una autèntica plaga, la Comissió, fent ús del seu pressupost de recerca d’emergència, va convidar  investigadors de tot Europa a presentar projectes de recerca que ens permetessin lluitar contra el COVID19 amb un pressupost de 47,5 milions d’euros. Vam rebre 96 projectes i en només quinze dies vam identificar els 17 més prometedors.

Llegir la llista dona moltes esperances. Per exemple, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia lidera un dels projectes seleccionats, que intenta desenvolupar un sistema ràpid de diagnòstic que redueixi la proba del coronavirus de vuit hores a només 30 minuts. Segur que molts de vosaltres vau veure a la directora del projecte, la Dra. Laura M. Lechuga, al programa especial sobre el COVID19 que va presentar la Raquel Sanz a TV3.

El Barcelona Supercomputing Center també participa en un projecte per trobar molècules que ataquin el coronavirus. Els supercomputadors europeus tenen la capacitat d’analitzar 3 milions de molècules per segon i compten amb una biblioteca de 500 mil milions de molècules a disposició dels investigadors. Amb aquestes eines es busquen solucions duals que combinen tractaments existents (pèptids terapèutics, anticossos monoclonals o antivirals d’ample espectre) i noves molècules que ataquin al virus, fent servir sistemes de model avançats i supercomputació.

El 10 de març vam llençar una nova crida a investigadors amb un pressupost de 140 milions d’euros per trobar nous diagnòstics, tractaments i vacunes. No us explicaré tots els projectes amb detall, però m’agradaria compartir amb vosaltres el darrer i més esperançador dels projectes de recerca que estem finançant amb 80 milions: el CureVac. L’està desenvolupant un prestigiós centre de Recerca de Tübingen, Alemanya, que intenta desenvolupar i escalar la producció d’una innovadora vacuna contra el coronavirus el més aviat possible.

Ara aniré a aplaudir als nostres metges, com cada nit. Però avui també vull aplaudir als nostres investigadors i investigadores. Ells i elles també estan treballant contra rellotge perquè són conscients que la solució vindrà del seu talent i del seu treball. Tots els hi devem molt.

La cursa contra rellotge de les mascaretes

Marc 18th, 2020

Ahir us explicava que la primera mesura de solidaritat europea va ser amb Xina, on vam fer arribar més de 30 tones de material mèdic, inclosos equips de protecció individual. Els metges que treballen amb pacients infectats necessiten estar correctament protegits per poder apropar-s’hi i tractar-los. Amb l’increment exponencial del nombre d’infectats, la demanda d’aquests equipaments també ha crescut exponencialment i en certes zones d’Europa, ara mateix a Itàlia però ben aviat passarà el mateix aquí, les mascaretes i la resta de material de protecció s’han convertit en un bé preuat. Això evidentment també val per als tests de prova, per als respiradors, per als reactius, per a les medicines antivíriques i per a una gran quantitat d’aprovisionaments que ben aviat seran, literalment, vitals.

Hem començat una cursa contra rellotge per intentar produir i distribuir al ritme que augmenta la demanda. La Comissió ha estat molt activa perquè en aquest àmbit Europa hi té molt a dir. Hem d’entendre que les indústries que produeixen els equips de protecció no treballen per mercats locals o nacionals. Treballen en el Mercat Únic Europeu i molt sovint són empreses internacionals que exporten a tot el món. De la mateixa manera que venen a tot arreu, els seus productes també tenen proveïdors d’arreu d’Europa i del món. Són empreses de dimensió essencialment europea i per aquest motiu cal adreçar el problema a nivell europeu. Com?

En primer lloc, identificant les necessitats i les capacitats. El comissari del Mercat Interior, Thierry Breton ja ha realitzat nombroses videoconferències amb representants d’alt nivell de grans empreses fabricants d’equips de protecció personal de la UE. A aquestes trobades virtuals, s’hi han discutit diversos aspectes, com ara les existències disponibles o les barreres que troben al mercat únic. Un dels obstacles que es van identificar, van ser les prohibicions de certs estats membres a deixar sortir aquests materials. Aviat els governs d’aquests països van comprendre que a Europa calia aplicar la solidaritat i la coordinació perquè avui és Itàlia qui necessita material, però demà poden ser ells qui necessitin ajuda. En efecte, diumenge passat França i Alemanya van aixecar les barreres a l’exportació.

Les empreses consultades han manifestat la seva voluntat d’augmentar la producció per afrontar la demanda creixent. Per fer-ho, cal analitzar els problemes d’oferta, valorant diferents estàndards per ampliar les opcions. En paral·lel, la Comissió ha llançat una gran licitació transfronterera per a comprar aquest material. És una mena de súper-comanda en la qual hi participen la majoria d’estats europeus. Això facilitarà l’accés i la distribució  d’una forma més equitativa, a un preu molt més baix i reduirà el risc de manca d’existències

Ara que Europa és l’epicentre de la crisi del coronavirus, cal que aquests materials estiguin disponibles per als nostres sistemes sanitaris. Per això la Comissió va aprovar un seguit de requeriments sobre les exportacions fora de la UE de material de protecció personal. No se’n podran exportar sense autorització prèvia dels estats.

Una darrera reflexió. Com deia, els productors de material protector venen per tot Europa però necessiten matèries primeres de tot arreu. Cal que aquestes matèries arribin a les fàbriques i que els equips de protecció arribin als hospitals. I per això cal que el mercat interior segueixi funcionant. Hem de limitar al mínim que es bellugui la gent, però hem de garantir que les botigues tinguin menjar, les farmàcies medicines i els hospitals equipament.

Totes aquestes mesures tenen un objectiu primordial: que aquests sanitaris que aplaudim cada nit, les dones i els homes que estan a la primera línia de lluita contra el coronavirus puguin fer la seva feina ben protegits.

Si voleu més informació us l’estem concentrant a aquesta pàgina web.

Fins demà!!!

Flu protection mask

Europa també vol ajudar

Marc 17th, 2020


Benvolguts amics i amigues. Suposo que, com molts de vosaltres, em trobo a casa tele-treballant. Seguint les indicacions de les autoritats, la Representació de la Comissió va interrompre les seves activitats externes, el seu contacte amb el públic el passat divendres i tot l’equip va a començar a treballar des de les seves llars aquell mateix dia.

Malgrat no estar a les nostres oficines, l’activitat de tot el personal de la Comissió Europea és frenètic. Ens enfrontem a la pitjor crisi sanitària del nostre continent des del 1918. Com qualsevol altre crisi, hi ha decisions difícils i tinc un gran respecte per totes i tots els que les han i les hauran de prendre, començant pels metges i el personal sanitari a qui ahir –com probablement molts de vosaltres- vaig aplaudir des del meu balcó per donar-los les gràcies i per animar-los. També tinc el mateix respecte per a totes les autoritats a tots els nivells, que estic segur que volen fer el millor per ajudar els malalts, els contagiats i a tota la ciutadania. La Comissió Europea també vol ajudar. I ho està fent.

M’agradaria començar per recordar que el primer exercici de solidaritat europeu va ser amb la Xina. El 23 de febrer passat, el Mecanisme Europeu de Protecció Civil va fer arribar a la regió de Wuhan, en aquell moment en plena expansió de les infeccions, mes de 30 tones de material mèdic (especialment protecció per personal sanitari) i al dia següent aprovava un paquet de 232 milions d’euros, per ajudar els països menys preparats a prendre mesures per afrontar el que venia. Per aquest motiu, és emocionant que ara la Xina, que en aquest moment està començant a sortir de la crisi sanitària, ens ajudi a nosaltres a fer-hi front, com s’ha vist amb l’arribada de material sanitari a Itàlia. Tot el meu agraïment.

Ara, Europa és l’epicentre de la pandèmia i les diferents autoritats estan prenent tota mena de mesures fortes per afrontar-la (escrivint això penso en els ciutadans d’Igualada i de la conca d’Òdena. Tot el meu suport per a tots ells). Europa pot i ha d’ajudar a totes les autoritats a fer front a aquesta amenaça global perquè només junts podem sortir-nos-en. Com?

Bàsicament la Comissió Europea vol ajudar en les següents àrees: la sanitat, facilitant la producció i distribució solidària de material mèdic, donant suport a la recerca o coordinant les diferents mesures; la mobilitat, buscant maneres d’aturar el virus sense aturar l’abastament de material mèdic, aliments o altres bens essencials; i l’economia, mirant de mitigar les conseqüències de la pandèmia en sous i salaris, i assegurant-nos que les empreses tenen la liquiditat per a seguir operant i que les administracions poden accedir als recursos que necessiten.

De tot plegat en parlaré cada dia al meu bloc, però si voleu trobar més informació, hem creat per vosaltres una pàgina web, en català, on podeu trobar les darreres informacions europees sobre el tema, com a complement del que ja publica la Comissió a la seva pàgina web.

Treballem per donar-vos tota la informació contrastada que puguem. Penseu que amb el COVID19 hi ha un altre virus que circula: el de la desinformació. Aneu amb compte perquè també és perillós. El meu consell “sanitari” en aquest àmbit és el següent: feu només cas a les informacions oficials o les de mitjans perfectament contrastats. Tota la resta pot ser molt perjudicial i no només per a la salut.

Gràcies a tot el personal sanitari que sou a primera línia

Cap a una Europa més competitiva i sostenible

Maig 10th, 2019

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, va pronunciar l’anomenada Declaració Schuman en la qual proposava la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, el que seria la CECA, la primera d’un seguit d’institucions supranacionals que es van convertir en el que avui és la Unió Europea. És per això que cada 9 de maig celebrem el Dia d’Europa, un bon moment per parar-nos a reflexionar sobre el llegat que heretem i el futur que volem per a la nostra Unió, perquè tal com va dir el president Juncker “cada generació té el deure de millorar el destí dels europeus tant els d’avui com els de demà”

Malgrat que els reptes són punyents i el context global complicat, hi ha motius per a l’optimisme a l’hora de mirar al futur. En clau econòmica, Europa ha crescut a un ritme mitjà del 2% durant els darrers anys i està previst que aquest creixement continuï aquest any i el vinent. La recuperació econòmica també es pot veure amb les xifres d’atur. Des del novembre del 2014, quan la Comissió Juncker va començar el seu mandat, s’han creat 12,6 milions de llocs de treball a la UE i com a conseqüència la taxa d’atur el març del 2019 se situava al 6,4%, la més baixa des de l’inici del segle. Un altre indicador que ens ofereix dosis d’optimisme és el de la inversió, que ha recuperat els nivells d’abans de la crisi i aquest any està previst que creixi en tots els estats membres de la Unió, cosa que no passava dels del 2007. El Pla Juncker, que va posar en marxa la Comissió al 2015 precisament per rellançar la inversió, està donant els seus fruits i es preveu que al 2020 hagi generat 500 mil milions d’inversió addicional a Europa i 1,4 milions de llocs de treball.

Aprofitant els avanços fets i tenint en compte l’opinió dels ciutadans expressada en més de 1.600 debats i en diverses consultes públiques, la Comissió ha definit l’agenda estratègica per al 2019-2024, un marc per afrontar els reptes que se’ns presenten i que necessiten acció a escala europea en cinc grans àmbits: la protecció, cal avançar capa una autèntica Unió Europea de la Defensa que es basi en el repartiment de responsabilitats i la solidaritat entre tots els estats membres; la competitivitat: cal que millorem el Mercat únic per poder-ne extreure el màxim de profit i que invertim en capacitats digitals clau per impulsar una intel·ligència artificial centrada en l’ésser humà que ens posicioni com a líders globals; l’equitatper acabar amb les bretxes de gènere, garantir igualtat d’oportunitats a les minories i reduir les diferències entre les diverses regions europees; la sostenibilitat,hem d’adoptar pautes de producció i de consum sostenibles i redoblar els esforços per lluitar contra el canvi climàtic. Apostar per l’economia circular i solucionar alguns reptes pendents com ara la seguretat energètica. I la influència, Europa ha d’exercir un lideratge a escala mundial a través del suport a un ordre mundial multilateral.

El 9 de maig de 2019 els líders de la UE es reuniran a Sibiu, una ciutat romanesa, per culminar amb el procés de reflexió col·lectiva sobre el futur de la Unió i renovar el compromís d’una Unió Europea que ofereixi respostes als reptes als quals haurem de fer front durant els propers anys. L’endemà començarà la campanya electoral per a les eleccions europees que a Espanya se celebraran el 26 de maig i on els ciutadans tindran una altra oportunitat per decidir quina forma ha de tenir l’Europa del futur.

Per una Europa més verda i eficient

Maig 10th, 2019

Les commemoracions són sempre una bona excusa per reflexionar i fer balanç, i aquest mes de maig tenim dues commemoracions europees: el 9 de maig és el Dia d’Europa i el 12 celebrem el Dia Europeu de la PIME. Aquest 2019, a més, arribem al final de l’actual Comissió Europea; moment propici, per tant, per valorar què s’ha fet i què ha quedat pendent.

Quan el president Juncker va assumir el càrrec, el 2014, va marcar 10 prioritats. La unió energètica i l’acció pel clima figuraven des del començament entre aquestes prioritats, i cinc anys després el balanç que fem del que s’ha aconseguit en aquests àmbits és francament positiu, tant pel que fa a l’acció global com pel que hem aconseguit a casa, a la mateixa UE. A l’exterior, la Unió Europea ha tingut un paper clau i de lideratge per arribar a l’Acord de París i ha treballat intensament per assolir els compromisos necessaris perquè el que es va acordar es faci realitat. A l’interior, hem llançat un seguit de mesures legislatives que ens permeten comptar amb el marc regulador més avançat del món pel que fa a l’eficiència i la seguretat energètica i que situa la UE en una posició de lideratge per accelerar i facilitar la transició cap a les energies netes.

Una de les propostes legislatives que ja està en vigor és la Directiva sobre l’eficiència energètica dels edificis. És una legislació que han hagut de transposar tots els estats membres i que implica que, a partir del 2021, totes les noves construccions que es facin a la UE hauran de ser edificis amb un consum energètic gairebé nul. Els edificis són responsables d’aproximadament un 40% del consum energètic i d’un 36% de les emissions de CO2 de la UE. Actualment, un 35% dels edificis que hi ha a la Unió tenen més de 50 anys i tres quartes parts són energèticament ineficients. Tot i això, només es renova entre un 0,4 i un 1,2% de l’estoc immobiliari cada any. Per això, la directiva també aposta per impulsar la renovació, igualment amb criteris d’eficiència energètica. Millorar l’eficiència energètica en la construcció –tant en obra nova com en rehabilitació–, a més d’estalviar energia pot generar altres beneficis econòmics, socials i ambientals. Els edificis eficients ofereixen nivells més alts de confort als que hi viuen i milloren la salut gràcies a la reducció dels problemes que genera una mala ambientació interior. La millora de l’eficiència energètica i l’estalvi en els consums pot ajudar moltes llars europees a erradicar la pobresa energètica. Justament, el Premi d’Arquitectura Contemporània de la UE-Premi Mies Van der Rohe de 2019, que es va lliurar fa pocs dies a Barcelona i que és el guardó d’arquitectura contemporània més important d’Europa, l’ha guanyat un projecte de renovació de 3 edificis d’habitatges a Bordeus que s’ha fet amb criteris d’eficiència energètica i que ha aconseguit millorar el confort tèrmic, reduir el consum i guanyar lluminositat als 350 habitatges que formen part d’aquests blocs.

A més, la inversió en eficiència energètica estimula l’economia, de manera especial en el sector de la construcció, que genera aproximadament un 9% del PIB europeu i és responsable directe de 18 milions de llocs de treball. Les petites i mitjanes empreses es poden beneficiar particularment d’aquests estímuls, ja que la seva contribució al valor afegit del sector de la construcció a la UE supera el 70%.

Amb motiu de Construmat’19, el 16 de maig la Comissió Europea ha organitzat un taller sobre l’eficiència energètica en la construcció on s’abordaran temes com les innovacions digitals en el sector de la construcció; la directiva europea sobre l’eficiència energètica dels edificis, i la digitalització  i les competències digitals necessàries per als professionals de la construcció. Convido a tots aquells que estigueu interessats en el tema a participar-hi. Serà també un bon moment per fer balanç sobre els avenços aconseguits en el camí que ens hem marcat cap a una Europa més sostenible i més eficient energèticament.

Article publicat a pimealdia.org